Manel Pousa Engroñat

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Pare Manel)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaManel Pousa Engroñat
Pousa3.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 maig 1945 Modifica el valor a Wikidata
Granada (Andalusia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 setembre 2020 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Embòlia Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Conegut perCreador de la Fundació Pare Manel
Activitat
OcupacióSacerdot, activista social i polític Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJordi Pousa i Engroñat Modifica el valor a Wikidata
Premis

Manel Pousa Engroñat, popularment pare Manel (Granada, 19 de maig de 1945 - Barcelona, 9 de setembre de 2020),[1] va ser un sacerdot català conegut pel seu treball social especialment amb les persones que compleixen penes de presó, a les quals ajudava en el procés de reinserció, una tasca feta des de la Fundació Pare Manel, creada per ell.

Biografia[modifica]

Nascut accidentalment a Andalusia, fill de barcelonins, es va ordenar capellà a la parròquia de Sant Josep Oriol de Barcelona en 1975.[2] Va exercir el seu ministeri a la parròquia de la Santíssima Trinitat de la Trinitat Vella i als barris de Verdun i Roquetes (districte de Nou Barris de Barcelona), on va destacar amb el treball de carrer amb presos i dirigí l'esplai de la parròquia. L'any 1982 es va afeccionar a córrer maratons i va arribar a participar en una cinquantena de curses populars amb una millor marca de 2 hores i 55 minuts. Aquesta activitat, iniciada amb la voluntat de deixar de fumar, la va haver d'abandonar per problemes als genolls.[3]

El 2004 creà la Fundació Pare Manel per a treballar amb persones que es troben en situació de vulnerabilitat. El 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d'Honor de Barcelona. Se'l va acusar de pagar un avortament i celebrar matrimonis homosexuals. Segons el dret canònic, aquests fets greus comporten la pena d'excomunió latae sententiae.[4] Tanmateix, l'Arquebisbat de Barcelona va determinar que no ha incorregut en la censura d'excomunió latae sententiae "per no haver concorregut en la intenció del delicte i per no haver tingut complicitat principal en els avortaments, ja totalment decidits i duts a terme per dues noies en situació econòmica molt precària".[5][6]

El 2015 va anar a la llista de Junts pel Sí per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015[7] i el 2017 va anar a les llistes de Junts per Catalunya per Barcelona a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017.[8]

En el món esportiu, fou soci de la Penya Blaugrana Trinitat Vella, amb la qual col·laborà amb donacions de material esportiu per als nens i ajudes econòmiques pels nens que no podien pagar les quotes.[9]

El 9 de setembre de 2020, després d'ingressar el dia anterior amb sospites de patir COVID-19, va morir a causa d'una embòlia a l'hospital Vall d'Hebron de Barcelona.[10]

Referències[modifica]

  1. 324cat. «Mor Manel Pousa, el pare Manel, treballador incansable a favor dels més vulnerables», 09-09-2020. [Consulta: 9 setembre 2020].
  2. «Manel Pousa». Revela, 2012. [Consulta: 1r maig 2016]. Arxivat 2015-abril-2 en la Wayback Machine.
  3. Mas, Dimas. Mi primer maratón (en castellà). Editorial Paidotribo, 2001. ISBN 9788480195942 [Consulta: 16 setembre 2015]. 
  4. «Nota de premsa de l'Arquebisbat de Barcelona». Arquebisbat de Barcelona. [Consulta: 16 març 2011].
  5. Mn. Manuel Pousa i Engroñat no va incórrer en la censura d’excomunió latae sententiae, nota de l'Arquebisbat de Barcelona
  6. La Iglesia no excomulga al P. Manel Pousa a pesar de haber pagado abortos
  7. «Vila d'Abadal, el pare Manel i Carme-Laura Gil s'incorporen a Junts pel Sí - 16 ago 2015». El Punt Avui, 16-08-2015.
  8. «Cardús, Requejo, Bayés, el pare Manel, Molins i Trilla s'incorporen a la llista de Junts per Catalunya». Vilaweb, 17-11-2017.
  9. «Adéu al Pare Manel: un referent en l'ajuda als altres». Confederació Mundial de Penyes del FC Barcelona, 10-09-2020.
  10. Sallés, Quico. «Mor el pare Manel». Tot Barcelona, 09-09-2020.

Enllaços externs[modifica]