Pascual Pery Junquera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:49, 16 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaPascual Pery Junquera
Biografia
Naixement17 d'octubre de 1911
Ferrol
Mort20 de juny de 1989(1989-06-20) (als 77 anys)
Madrid
  Ministre de Marina[1]
11 d'abril de 1977 – 4 de juliol de 1977
Manuel Gutiérrez Mellado
com a Ministre de Defensa
Activitat
OcupacióMilitar
Carrera militar
Lleialtat República Espanyola
Bàndol Nacional
Dictadura franquista
Branca militar Armada Espanyola
Rang militar Almirall
ConflicteGuerra Civil Espanyola
Família
CònjugeMaría Dolores Paredes Quevedo,
Premis

Pascual Pery Junquera (Ferrol, La Corunya, 17 d'octubre de 1911 - Madrid, 20 de juny de 1989) va ser un militar espanyol, Ministre de Marina durant un breu període en 1977, abans de la celebració de les eleccions generals de juny d'aquest any.

Biografia

Va ingressar a l'Escola Naval de Marín en 1927, participant en el bàndol franquista durant la Guerra Civil i amb destinació en al Creuer Canarias. Després va ocupar diverses destinacions al comandament de bucs de l'Armada Espanyola i va ser professor d'artilleria en les Acadèmies militars. Com a militar, després d'aconseguir el grau d'almirall, va ocupar la destinació de Comandant general de la zona marítima de Canàries i subsecretari de la Marina Mercant.[2]

Després de jubilar-se, va passar a ocupar un lloc en el Consell d'administració de la Companyia Transatlàntica Espanyola. A San Fernando (Cadis) té una avinguda amb el seu nom, ja que al comandament d'un grup de mariners evità que es produís una segona explosió de mines en 1947.[3]

El govern d'Adolfo Suárez va haver de recórrer a ell, ja que cap almirall de l'Armada en actiu va acceptar substituir a l'almirall Gabriel Pita da Veiga com a Ministre de Marina d'Espanya, després de la seva dimissió provocada per la legalització del Partit Comunista d'Espanya en la Setmana Santa de 1977. Després de les eleccions, el ministeri va ser dissolt i integrat en el de Defensa, sent doncs el seu últim titular.

Referències

Enllaços externs


Càrrecs públics
Precedit per:
Gabriel Pita da Veiga y Sanz
Ministre de Marina
Escut de l'estat espanyol

1977
Succeït per:
Manuel Gutiérrez Mellado
com a Ministre de Defensa