Vés al contingut

Perla madritensis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPerla madritensis Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdrePlecoptera
FamíliaPerlidae
GènerePerla
EspèciePerla madritensis Modifica el valor a Wikidata
Rambur, 1842[1][2][3][4]
Nomenclatura
Sinònims
  • Perla marginata Rambur, 1842
  • Perla marginata madritensis Rambur, 1842[4]

Perla madritensis és una espècie d'insecte plecòpter pertanyent a la família dels pèrlids.

Descripció[modifica]

  • És una espècie molt similar morfològicament a Perla marginata (com ara, la llargada del cos i de les ales), per la qual cosa alguns autors l'han considerat una subespècie d'aquella i, a més, una de les larves més grosses dins de l'ordre dels plecòpters, ja que pot superar els 25 mm de llargària total.
  • Les ales dels mascles adults (de vol mediocre) arriben fins al nivell dels dos o tres primers segments abdominals.
  • La part ventral de l'abdomen del mascle adult és completament de color marró groguenc amb els cercs marrons clars.
  • La larva té una forma robusta i un llarg reguitzell de sedes molt visibles al llarg del pronot i de l'abdomen. A més, està equipada amb ganxos forts per a subjectar-se al fons aquàtic i les vores dels fèmurs i de les tíbies també presenten una sèrie de pèls agrupats en feixos.
  • La coloració del cap de la nimfa és semblant a la de Perla grandis.[5][6]

Reproducció[modifica]

La còpula té lloc a la vegetació riberenca dels cursos d'aigua: la femella diposita els ous que té a la part inferior de l'abdomen sobre la superfície de l'aigua. Després d'un temps a l'aigua, les nimfes surten, es desclouen i, després d'eixugar-se al sol, emprenen el vol.[6]

Alimentació[modifica]

Les larves són carnívores i es nodreixen d'oligoquets, crustacis i larves d'altres insectes.[6]

Hàbitat[modifica]

En el seu estadi immadur és aquàtic i viu a l'aigua dolça de rius nets de contaminació, de corrent ràpid, de fons pedregosos i d'aigües fredes i oxigenades, mentre que com a adult és terrestre, volador i no s'allunya massa del medi aquàtic.[7][6] Viu entre 40 i 2.000 m d'altitud (com és el cas de les poblacions de la Serra de Guadarrama)[8][9] i el seu període de vol té lloc entre la primavera i l'estiu.[10]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a Europa: les conques dels rius Tajo i Duero a la península Ibèrica, incloent-hi Portugal i l'Estat espanyol (entre d'altres, Astúries,[11] Extremadura[12] i Galícia).[13][14][6][15][16][4][17][18][7][19][20][21][22]

Observacions[modifica]

És una espècie molt exigent pel que fa a la qualitat de l'aigua, per la qual cosa és emprada com a bioindicador de la contaminació de l'aigua. A més, constitueix un important recurs tròfic per a la truita de riu i d'altres peixos de les aigües continentals.[6]

Referències[modifica]

  1. ↑ Geoffroy, 1762. Histoire abrégée des insectes qui se trouvent aux environs de Paris; dans laquelle ces animaux sont rangés suivant un ordre méthodique 2:229.
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ Rambur, 1842. 455.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Catalogue of Life (anglès)
  5. ↑ Tierno de Figueroa, José Manuel, 2003: Plecoptera, volum 22. Fauna Ibérica. CSIC, ISBN 8400070100, ISBN 9788400070106, 404 pàgines. (enllaç)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Consellería de medio ambiente e desenvolvemento sostible - Xunta de Galiza Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (gallec)
  7. ↑ 7,0 7,1 Plecoptera Species File (Version 1.1/4.0) (anglès)
  8. ↑ Aubert J., 1956. Contribution à l'étude des Plécoptères d'Espagne. Mem. Soc. vaudoise Sc. nat., 1, 209-276.
  9. ↑ Aubert J., 1963. Les Plécoptères de la Péninsule Ibérique. Eos, 39, 23-107.
  10. ↑ G. Vinçon i I. Pardo: The Stoneflies (Plecoptera, Insecta) of the northwestern Iberian Peninsula. Ann. Limnol. - Int. J. Lim. 2004, 40 (1), 43-62. -web-
  11. ↑ Introducción al estudio de las comunidades macrobentónicas de los ríos asturianos: efemerópteros, plecópteros, tricópteros, simúlidos y quironómidos[Enllaç no actiu] (castellà)
  12. ↑ La fauna de plecópteros (Insecta, Plecoptera) de Extremadura (España) (castellà)
  13. ↑ P. Membiela Iglesia, 1990: Contribución al conocimiento faunístico de los Plecópteros de Galicia (Plecoptera). Boletín Asoc. esp. Entom. - Vol. 14: pàgs. 89-103. Salamanca. [1]
  14. ↑ P. Membiela Iglesia i E. Martínez Ansemil, 1984: Larvas de Plecópteros del río Tambre (Galicia): estudio ecológico. Boletín Asoc. esp. Entom. - Vol. 8: pàgs. 101 a 109. Salamanca. [2]
  15. ↑ Los plecópteros de Galicia (España): distribución altitudinal y periodos de vuelo[Enllaç no actiu] (castellà)
  16. ↑ Sivec & Stark, 2002. Scopolia 49:22, 23.
  17. ↑ Global Species Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
  18. ↑ GBIF (anglès)
  19. ↑ El Reino Animal en la Península Ibérica y las Islas Baleares (castellà)
  20. ↑ Aubert, J., 1963. Les Plécoptères de la Péninsule Ibérique. Eos, 39: 23-107.
  21. ↑ Sánchez-Ortega, A. & Alba-Tercedor, J., 1987. Lista faunística y bibliográfica de los Plecópteros (Plecoptera) de la Península Ibérica. Listas de la flora y fauna de las aguas continentales de la Península Ibérica. Asoc. Esp. Limnol. Publicación, Núm. 4. 133 pp.
  22. ↑ Sánchez-Ortega, A & Tierno, J. M., 1996. Current situation of Stonefly fauna (Insecta: Plecoptera) in the Iberian Peninsula and the Balearic Islands. Mitt. Schweiz. Ent. Ges., 69: 77-94.

Bibliografia[modifica]

  • Albarda, 1889. Ann. Soc. ent. Belg. 33:43, 44.
  • Illies, 1966. Das Tierreich 82:291.
  • Berthélemy & Whytton da Terra, 1980. Ann. Limnol. 16(2):159-182.
  • Membiela Iglesia, 1990. Aquatic Insects 112(4):223-226.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Perla_madritensis&oldid=33481446»