Períclasi
 Períclasi | |
|---|---|
 Períclasi i Srebrodolskita | |
| Fórmula química | MgO |
| Epònim | exfoliació i peri- (en)   |
| Localitat tipus | Monte Somma, Somma-Vesuvius Complex, Província de Nàpols, Campània, Itàlia, |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.AB.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.AB.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/A.04 |
| Dana | 4.2.1.1 |
| Heys | 7.4.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 4,211Å; |
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctahedral |
| Color | incolor, gris blanc, groc, groc terrós, verd, negre |
| Exfoliació | perfecte - {001}; {111} imperfecte. |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 |
| Lluïssor | subvítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,55 a 3,57 g/cm³ (mesurada); 3,581 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Índex de refracció | n = 1,732 |
| Birefringència | δ = 0,000 minerals isòtrops no mostren birrefringència |
| Pleocroisme | no pleocroic |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Impureses comunes | Fe |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1840 |
| Símbol | Per |
| Referències | [1] |
La períclasi[2] és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la períclasi. Anomenada així per Arcangelo Scacchi el 1841, (del grec περικλάω), perquè es trenca el seu voltant, en al·lusió a l'escissió. És un mineral d'òxid de magnesi rar.[1]
Classificació[modifica]
La períclasi es troba classificada en el grup 4.AB.25 segons la classificació de Nickel-Strunz (4 per a Òxids (hidròxids, V [5,6] vanadats, arsenits, antimonurs, bismutits, sulfits, selenits, telurits, iodats); A per a Metall: Oxigen= 2:1 i 1:1 i B per a M:O = 1:1 (i fins a 1:1,25); amb només cations petits a mitjans; el nombre 25 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 4.2.1.1 (4 per a òxids simples i 2 per a AX; 1 i 1 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[1]
Característiques[modifica]
La períclasi és un òxid de fórmula química MgO. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5. La morfologia sovint octaèdrica, amb menys freqüència cub-octaèdrics o cúbica, rares vegades dodecaedre. En general, els grans irregulars o arrodonits.[1]
Formació i jaciments[modifica]
Es troba generalment com un component de calcàries dolomítiques metamorfosades. Es pot hidratar i alterar a brucita i altres minerals de magnesi, com magnesita, per l'acció de la humitat en condicions atmosfèriques normals. S'ha descrit en xenòlits de pedra calcària alterats en el volcà Monte Somma. S'ha descrit a Amèrica del Nord, Àfrica, Europa i Àsia.[1] [3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Periclase» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Marquet, Lluís. Novetat i Llenguatge. Barcelona: IEC, 2011. Arxivat 2012-10-30 a Wayback Machine.
- ↑ «General Periclase Information». WebMineral.com.
Bibliografia[modifica]
- Scacchi, A. (1841) Della periclasia, nuova specie di minerale del monte di Somma. in Memorie Mineralogische e Geologische, (Napoli): 23-32.
- Palache, C., Berman, H., Frondel, C. (1944) The System of Mineralogy of James Dwight Dana and Edward Salisbury Dana Yale University 1837-1892, Volume I: Elements, Sulfides, Sulfosalts, Oxides. John Wiley and Sons, Inc., New York. 7th edition, revised and enlarged: 499-501.
- Hazen, R.M. (1976) Effects of temperature and pressure on the cell dimension and X-ray temperature factors of periclase. American Mineralogist: 61: 266-271.
- Boiocchi, M., Caucia, F., Merli, M., Prella, D., Ungaretti, L. (2001) Crystal-chemical reasons for the immiscibility of periclase and wüstite under lithospheric P,T conditions. European Journal of Mineralogy: 13: 871-881.
Enllaços externs[modifica]
- (synthetic green periclase) Dsef.de Arxivat 2016-03-13 a Wayback Machine. (anglès)