Pierre-Narcisse Guérin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Baron Pierre-Narcisse Guérin (13 de maig del 1774, París - 6 de juliol del 1833, Roma), fou un pintor francès membre de l'Acadèmia. Practicà un art neoclàssic i tingué una carrera brillant qui el va fer esdevenir director de la Vil·la Médici, a Roma. Admès amb onze anys, al 1785, a l'escola de l'Acadèmia reial de pintura i escultura, on fou alumne de Hughes Taraval, Nicolas Guy Brenet, i més tard, de Jean-Baptiste Regnault. Al 1795 va debutar al Saló de París. Dos anys més tard, Guérin ja amb l'edat de vint-i-tres anys, al 1797, obté el Prix de Rome. A partir de 1815 li va dedicar més temps a l'ensenyament i es convertí en el director de l'Academia de França a Roma (1822-1828). Carlos X l'anomenà baró en reconeixemet dels seus èxits, i més tard, va ser nomenat oficial de la Legió d'Honor. Finalment tornà a Roma on moriria.[1]

Obres[modifica | modifica el codi]

El seu primer quadre remarcable és Le Retour de Marcus Sextus (El retorn de Marc Sisè), que va tenir un gran èxit el 1799 al Salon de peinture (Saló de pintura). Poc després va pintar Orphée au tombeau d'Eurydice (Orfeu a la tomba d'Eurídice) i l'Offrande à Esculape (Ofrena a Esculapi), un dels seus millors llenços.

Va traslladar-se immediatament a Itàlia, on hi va romandre diversos anys. De tornada a París, va reaparèixer al Salon de peinture el 1810 amb tres quadres: L'Aurore et Céphale (Eos i Cèfal), composició graciosa que fou fredament acollida; Andromaque et Pyrrhus (Andròmaca i Pirros), producció teatral i freda, i Bonaparte pardonnant aux révoltés du Caire (Bonapart perdonant els revoltats al Caire), tela qui va donar peu a moltes crítiques. Aquest mateix any, Guéri va obrir, a París, un estudi aviat molt freqüentat, d'on van sortir els romàntics més apassionants: Géricault, Scheffer, Léon Cogniet, Orsel, Paul Huet i també Delacroix.

D'entre les obres més remarcables que Guérin va produir són de mencionar Clytemnestre hésitant avant de frapper Agamemnon endormi (Clitemnestra vacil·la abans de matar al dorment Agamèmnon) i Énée et Didon (Dido i Enees), el tema del qual fou molt viu al Salon de peinture el 1817. La majoria de les seves obres són consagrades a la història i inspirades en temes de la mitologia grega i el teatre.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. I.A.. «Guérin, barón Pierre-Narcisse». Museo del Prado.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre-Narcisse Guérin Modifica l'enllaç a Wikidata