Léon Cogniet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLéon Cogniet

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 agost 1794 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort20 novembre 1880 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
10è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 15 48° 51′ 31″ N, 2° 23′ 36″ E / 48.858667°N,2.39325°E / 48.858667; 2.39325
Tomba de Léon Cogniet Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia de França a Roma (1817–1822)
École Nationale Supérieure des Beaux-Arts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, litògraf, catedràtic, gravador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorÉcole Nationale Supérieure des Beaux-Arts Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePintura d'història i retrat Modifica el valor a Wikidata
MovimentRomanticisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsPierre-Narcisse Guérin i Jean-Victor Bertin Modifica el valor a Wikidata
AlumnesEdgar Degas../... 26+ Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeCatherine-Caroline Cogniet Modifica el valor a Wikidata
GermansMarie-Amélie Cogniet Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
23 novembre 1880funeral (Saint-Martin-des-Champs) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 44170508 Modifica el valor a Wikidata

Léon Cogniet (París, 29 d'agost de 179420 de novembre de 1880) va ser un pintor francès. Deixeble de Guérin, va destacar com a pintor d'història i retratista, amb un estil que va tendir del classicisme fins cada vegada més al realisme. Premiat i condecorat diverses vegades tant a França com a l'estranger, va destacar sobretot com a professor d'art, especialment pel seu gran nombre de deixebles.

Formació i estil[modifica]

Nascut el 29 d'agost de 1794,[1] va ser deixeble de Pierre-Narcisse Guérin.[2] Del seu estudi va sortir amb un estil clarament clàssic, però amb els anys va portar el seu art a la pràctica contemporània, i cada vegada més a una tendència realista. Va destacar sobretot com a pintor d'història i retratista.[3] Va posar èmfasi en l'estètica del dibuix esquemàtic preparatori a la pintura, un mètode que més tard va influenciar l'impressionisme, un interès que deriva del seu mestre i que va passar al seu deixeble Léon Bonnat.[4]

Trajectòria[modifica]

El 1817 va guanyar el Gran Premi de Roma amb l'obra d'inspiració homèrica Càstor i Pòl·lux alliberant Helena.[5] Després d'una estada a Roma, va exposar al Saló de París el 1824 Mari assegut a les ruïnes de Cartago, una pintura de grans dimensions que va causar un efecte extraordinari i amb la qual va assolir molta fama,[2] si bé el seu major èxit va ser Tintoretto pintant la seva filla mort, de 1845.[4] Altres obres que li van donar fama van ser un retrat de Napoleó,[3] i Els brigadiers postrant-se davant la Mare de Déu,[2] amb la qual va obtenir la Legió d'Honor el 1828.[1] Altres obres seves van ser la Massacre dels Innocents, un Sant Esteve conservat a l'església de Saint-Nicholas-des-Champs, una figura de Numa al Museu del Louvre i el sostre del Museu Egipci.[2] Va rebre també altres condecoracions, com l'Orde Prussiana per mèrit el 1865.[1]

Professor d'art[modifica]

Membre de l'Institut de França des de 1849,[1] en va ser un dels membres més conservadors. A més, va ser un professor d'art influent, va tenir nombrosos alumnes, sobretot francesos i alemanys,[4] fins al punt que la frase «deixeble de Léon Cogniet» va ser força recurrent en les biografies dels artistes de l'època. Hom afirma que va dedicar-se a l'ensenyament per la seva manca d'imaginació i d'unes grans tècnica i habilitat, tot i que sí va ser molt admirat. Entre els seus alumnes hi ha Cot, Robert-Fleury o Meissonier. De fet, va casar-se amb una de les seves alumnes, Catherine Thévenin, que va assolir fama com a pintora d'història i de gènere.[3]

Mort[modifica]

Va morir el 20 de novembre de 1880.[1] Les seves obres es troben repartides per diversos poblacions com Aix-en-Provence, Angers, Baiona, Bordeus, Lilla, Londres, Montpeller, Nantes, París, Reims, Tolosa de Llenguadoc i Versalles.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Champlin, John Denison (ed.). Cyclopedia of Painters and Paintings (en anglès). Nova York: Charles Scribne's Sons, 1886, p. 311. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Duchesne, Jean. Museum of Painting and Sculpture or a Collection of the Principal Pictures, Statues and Bas-reliefs in the Public and Private Galleries of Europe (en anglès i francès). vol. 14. Londres i París: Fain, 1833. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Stranahan, C. H.. A History of French Painting from Its Earliest to Its Latest Practice (en anglès). Nova York: Charles Scribner's Sons, 1888, p. 220. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Norman, Geraldine. Nineteenth-century Painters and Painting: a Dictionary (en anglès). Berkeley i Los Angeles: University of California Press, 1977, p. 60. 
  5. Schwartz, Emmanuel. The Legacy of Homer. Four Centuries of Art from the École Nationale Supérieure des Beaux-Arts, Paris (en anglès). New Haven i Londres: Yale University Press, 2005, p. 272. 


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Léon Cogniet