Pioneer 5

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pioneer 5
El Pioneer 5 muntat al seu llançador Thor Able.
El Pioneer 5 muntat al seu llançador Thor Able.
Operador NASA
Contractistes principals TRW
Tipus de missió Espai interplanetari
Satèl·lit de Sol
Data de llançament March 11, 1960 13:00:00 UTC
Vehicle de llançament Thor Able
COSPAR ID 1960-001A
Massa 43 kg
Elements orbitals
Excentricitat 0,1689
Inclinació 3,35°
Apoàpside 0,9931 UA
Període orbital 311,6 dies

El Pioneer 5 (també conegut com a 1960 Alpha 1, Pioneer P-2, i Thor Able 4) va ser una sonda espacial del programa Pioneer de la NASA utilitzat per investigar l'espai interplanetari entre les òrbites de la Terra i Venus. Va ser llançat l'11 de març de 1960 des del Cape Canaveral Air Force Station Launch Complex 17a a les 13:00:00 UTC[1] amb una massa en òrbita en sec de 43 kg. És una esfera de 0,66 m de diàmetre amb quatre panells solars arribant a 1,4 m i va aconseguir una òrbita solar de 0,806 vegades; 0,995 UA (121.000.000 per 149.000.000 km).

Les dades es van rebre fins al 30 d'abril de 1960. Entre altres èxits, la sonda va confirmar l'existència de camps magnètics interplanetaris.[2] El Pioneer 5 va ser la sonda de més èxit en les missions Pioneer/Able.

Disseny i instruments[modifica | modifica el codi]

La nau era una esfera de 0,66 m de diàmetre amb quatre panells solars que s'estenien per més d'1,4 m. Estava equipat amb quatre instruments científics:

  1. Un telescopi comptador proporcional de triple coincidència omnidireccional per detectar partícules solars i observar la radiació terrestre atrapada. Pot detectar fotons amb E > 75 MeV i electrons amb E > 13 MeV.[3]
  2. Un magnetòmetre amb capçal giratori per mesurar el camp magnètic en el camp distant de la Terra, prop del límit geomagnètic, i en l'espai interplanetari.[4][5] Era capaç de mesurar els camps d'1 microgauss a 12 mil·ligauss. Consistia en una bobina única que estava muntada a la nau espacial, de manera que es mesurava el camp magnètic perpendicular a l'eix de gir de la nau espacial. Es podria emetre els seus mesuraments en analògic com en format digital.[6]
  3. Una cambra d'ionització integradora de tipus Neher i un tub Geiger-Müller Anton 302 (que va funcionar com un detector de raigs còsmics) per mesurar la radiació còsmica. Es va muntar de manera normal a l'eix de rotació de la nau espacial.[7]
  4. Un espectròmetre de moment lineal de micrometeorits (o detector de micrometeorits) que consistia en dues combinacions de diafragma i micròfon. Es va utilitzar per mesurar la quantitat de partícules de pols de meteorits i l'impuls d'aquestes partícules.[8]

Missió[modifica | modifica el codi]

El Pioneer 5 amb equip de prova.

La nau espacial va retornar les dades recollides pel magnetòmetre al camp magnètic i es va mesurar que el camp mitjà interplanetari sense pertorbacions va ser d'uns 5 γ ± 0.5 γ en magnitud.[9] La nau espacial també va mesurar partícules d'erupcions solars, i la radiació còsmica a la regió interplanetària. El comptador de micrometeorits va deixar de funcionar com també es va saturar el sistema de dades i va fallar en operar correctament.[8]

Les dades digitals gravades es transmetien a 1, 8, i 64 bit/s, depenent de la distància de la nau des de la Terra i la mida de l'antena receptora. Les limitacions de pes de les cèl·lules fotoelèctriques va impedir el funcionament continu dels transmissors de telemetria. Al voltant de quatre operacions de 25 minuts de durada van ser programades per dia, amb augments ocasionals en moments d'especial interès. Un total de 138,9 h d'operacions realitzades, i més de 3 megabits de dades rebudes. La major part de les dades van ser rebudes pel radiotelescopi Lovell a l'Observatori de Jodrell Bank al Hawaii Tracking Station perquè les seves antenes de recepció estaven sempre en xarxa. Les dades van ser rebudes el 30 d'abril de 1960, després de la qual cosa el soroll de telemetria i el senyal dèbil va fer impossible la recepció de dades. El senyal de la nau va ser detectada per Jodrell Bank des d'una distància rècord de 36,2 milions de km el 26 de juny de 1960, tot i que era massa difícil per a llavors l'adquisició de dades.[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Chronology - Quarter 1 1960». Encyclopedia Astronautica. Arxivat de l'original el 2007-08-06. [Consulta: 2008-01-31].
  2. "The Pioneer Spacecraft". NASAFacts. NF-31/Vol 4, No. 3. U.S. Government Printing Office, 1967.
  3. «NSSDC Master Catalog: Proportional Counter Telescope». NASA. [Consulta: 2008-01-31].
  4. Coleman, Jr., P.J., Davis, Jr., Sonett, C.P.. «Steady Component of the Interplanetary Magnetic Field: Pioneer V» (fee required). Physical Review Letters, vol. 5, 2, July 15, 1960, pàg. 43–46. Bibcode: 1960PhRvL...5...43C. DOI: 10.1103/PhysRevLett.5.43.
  5. Dungey, J.W.. «Interplanetary Magnetic Field and the Auroral Zones» (fee required). Physical Review Letters, vol. 6, 2, January 15, 1961, pàg. 47–48. Bibcode: 1961PhRvL...6...47D. DOI: 10.1103/PhysRevLett.6.47.
  6. «NSSDC Master Catalog: Search-Coil Magnetometer». NASA. [Consulta: 2008-01-31].
  7. «NSSDC Master Catalog: Ion Chamber and GM Tube». NASA. [Consulta: 2008-01-31].
  8. 8,0 8,1 «NSSDC Master Catalog: Micrometeorite Spectrometer». NASA.
  9. Greenstadt, E.W.. «Final Estimate of the Interplanetary Magnetic Field at 1 A.U. from Measurements made by Pioneer V in March and April 1960» (fee required). Astrophysical Journal, vol. 145, 1, July 1966, pàg. 270–295. Bibcode: 1966ApJ...145..270G. DOI: 10.1086/148761.
  10. «NSSDC Master Catalog: Pioneer 5». NASA.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pioneer 5 Modifica l'enllaç a Wikidata