Portal:Còmics/juliol

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Efemèrides
Α Nom Categoria Ω
3 1933 Carmen Barbarà dibuixant Flag of Barcelona.svg
24 1976 Marc Bernabé traductor L'Ametlla del Vallès
6 1924 Joan Bernet Toledano autor Flag of Barcelona.svg 2009
10 1963 Paco Camarasa Pina editor Alcoi 2016
15 1930 Enrich de Manuel autor Flag of Catalonia.svg
1 1999 Angelic Layer sèrie Kadokawa Shoten Flag of Japan.svg 2001
2 1963 The Avengers sèrie Marvel 1996
30 1938 The Beano revista Flag of Scotland.svg
1 1975 Captain Canuck personatge Flag of Canada.svg 2015
15 1933 Guido Crepax autor Flag of Lombardy.svg 2003
1 1986 Dark Horse Comics editorial Flag of Oregon.svg
15 1970 Kelly Sue DeConnick autora Flag of Ohio.svg
24 1964 Colleen Doran autora Flag of Wisconsin.svg
16 1985 Miracleman sèrie Eclipse Flag of the United States.svg
10 1914 Joe Shuster dibuixant Flag of Ontario.svg 1992
2 1963 X-Men sèrie Marvel 2011
2 1974 Wolverine personatge Marvel
Α Nom Categoria Ω

Gener · Febrer · Març · Abril · Maig · Juny · Juliol · Agost · Setembre · Octubre · Novembre · Desembre

anterior · 1 de juliol · següent
Angelic Layer és un manga i sèrie d'Anime creat per Clamp. Conta la història d'una xiqueta, Misaki Suzuhara que a l'arribar a Tòquio, on viurà d'ara endavant, presència la batalla entre uns ninots de menuda grandària que després li expliquen són àngels. Aquests joguets són comprables a les botigues, i és un joc de lluita molt popular allí. Amb l'ajuda del misteriós Icchan Misaki s'inicia en el món de les lluites d'àngels, fent amistats i descobriments en el terreny de batalla que assoliran que ho veja com una mica més que un simple joc. El manga que consta de 5 volums, se centra únicament en la història de com Misaki guanya el torneig d'Angelic Layer, mentre que l'anime amb els seus 26 capítols involucra més la relació mare-filla de Missaki i com el guanyar el torneig d'Angelic Layer els permet trobar-se. Els Personatges d'Angelic Layer apareixen de manera indirecta en el manga de Chobits. Per exemple Kaede Saitou és la germana morta de Minoru Kokubunji en Chobits, o Ichiro Mihara el creador de Chii (Elda) en la mateixa sèrie, ja que Chobits és la seqüela d'Angelic Layer.
Ms. Marvel és una superheroïna de ficció propietat de Marvel Comics: alter ego d'una adolescent de New Jersey anomenada Kamala Khan, és el tercer personatge de l'Univers Marvel amb eixe nom i un dels pocs superherois d'origen pakistanés i religió musulmana amb sèrie regular homònima, la més venuda l'any 2015 en format digital d'una protagonista femenina.
Altres efemèrides
Captain Canuck (1975) · Captain Victory and the Galactic Rangers (1981) · Concrete (1986) · Frumpy the Clown (1996) · Billy Graham (n. 1935) · Little Dot (1949) · Pacific Comics (1981) · Richie Rich (1953) · Yellowjacket Comics (1944)
anterior · 2 de juliol · següent
Víctor de la Fuente (1927-2010) fon un dibuixant asturià especialitzat en còmic de l'oest (Sunday, Amargo, Los Gringos i Tex) o fantasia heroica (Haxtur, Mathai-Dor, Haggarth) i guardonat l'any 1980 amb el Premi Yellow Kid. Germà major de Chiqui de la Fuente i Ramón de la Fuente, Víctor començà a treballar el 1945 en l'estudi d'Adolfo López Rubio junt amb Celedonio Perellón, Vicente Roso o Luis Vigil i publicà en Chicos, Flechas y Pelayos i Zas. A mitjans de la dècada de 1940 es traslladà a Cuba i, després d'una estadaa a l'Argentina, és contractat a Xile per l'editorial Zig Zag. El 1957 dirigí la revista El Peneca i fundà una agència de publicitat. El 1960 envià a sons germans la historieta Póney Durango perquè l'acabaren i tantegessin el mercat espanyol. Gràcies a l'interés de l'agència Selecciones Ilustradas de Josep Toutain torna a Espanya el 1961. En aquest mateix any comença a treballar per les editorials britàniques Fleetway i DC Thompson. El 1964 publicà La pequeña guerra de Hans en els números 2 a 8 de la revista El Cuco. L'obra Jo y Seraphin de 1965 va quedà inacabada. El 1968 col·laborà amb la revista francesa Pilote de l'editorial Dargaud amb la sèrie Les diamants sanglants. El 1969 inicià la sèrie Sunday, un western guionitzat per Víctor Mora per a Selecciones Ilustradas. Entre el 1969 i el 1971 dibuixà en la Trinca la sèrie Haxtur. Al mateix temps creà el seu únic treball per a l'editorial Warreng Publishing, I am Dead, Egypt, Dead, amb guió de Douglas Moench, publicat a la revista Eerie 35 i que va rebre el Premi Warren al millor còmic del 1972 (entregat el 1973). El 1972 també creà la sèrie Mathai-Dor al número 34 de Trinca, inconclosa per problemes amb els drets d'autors. Aquell any se n'anà a París, on començà a dibuixar Mortimer per l'editorial italiana E.P. El 1972 també va guanyar un premi a la Eurocon de Trieste per Haxtur i el 1973 va guanyar el premi del Festival de Còmic de Gènova. Eixe any s'establí a França perquè tingué problemes amb les autoritats espanyoles per Haxtur. El 1974 va publicar Amargo en l'editorial Hachette. El 1976 participà en la realització de La Biblia en cómics i Historia de Francia per a l'editorial Larousse. El 1977 col·laborà en la Tin-tin i el 1978 creà Haggarth per la revista À Suivre de Casterman. De 1979 ençà féu Los gringos, escrita primer per Jean-Michel Charlier i, a partir de 1992, per Guy Vidal. El 1980 rebé el Premi Yellow Kid a Lucca. A la dècada de 1980 Víctor de la Fuente tornà a col·laborar amb Víctor Mora en Los ángeles de acero (1983-1989). Entre els anys 1985 i 1991 va dibuixar bastants àlbums de personatges històrics, polítics i religiosos destinats al mercat francés, com per exemple De Gaulle, Molière i Bernadette. El 1990 començà per a l'editorial Bonelli dibuixant Tex i posteriorment dibuixà el fallit còmic Aliot, guionitzat per Alejandro Jodorowsky (1996) i Josué de Nazareth (guió de Patrick Cothias, 1997-1998). L'editorial Glénat traduí al castellà els àlbums El arcángel Gabriel i El hijo de la Vírgen, les darreres obres que publicà De la Fuente en Espanya. Els premis del Salón Internacional del Cómic del Principado de Astúrias es diuen Premios Haxtor en honor al personatge creat per Víctor de la Fuente.
Altres efemèrides
Avengers · Wim Boost · Christopher B. Wright · John Cullen Murphy · Mike Parobeck · Wolverine · X-Men


anterior · 3 de juliol · següent
Carmen Barbarà és una dibuixant barcelonina nascuda el 1933. Nascuda en uan família d'artistes i lectora de Jorge y Fernando i de les revistes Chicos, Mis Chicas, Maravillas i els quaderns d'El Hombre Enmascarado. Els seus primers treballs foren contes de fades que va fer a mitjans dels anys cinquanta per a Ediciones Alberto Geniés; el següent treball va ser el personatge de Luisa en la revista Florita d'Editorial Plaza; en deixar d'editar-se, treballà per a Ediciones Toray en les col·leccions Mis Cuentos, Alicia, Cuentos de la Abuelita i Azucena, entre d'altres; i també dibuixà per a l'editorial Bruguera en les publicacions Sissi, Cuentos Rositas i Cuentos para niñas Sissi, totes elles de còmic femení. A principi dels anys seixanta, hi va dibuixar per les col·leccions d'Ibero Mundial de Ediciones Claro de Luna, Romántica i Marilin. Encara en la mateixa editorial, el 1962 va començar la sèrie per la qual seria més coneguda, Mary Noticias, amb guions de Roy Mark (pseudònim de Ricardo Acedo), i de la qual se n'editaren un total de quatre-cents vuitanta-quatre números.
Altres efemèrides
Jerry DeFuccio (n. 1925) · Jane Foster (1962) · Konami Kanata (n. 1958) · Violator (1992)
anterior · 4 de juliol · següent
Goldberg, 1916
Rube Goldberg (18831970) va ser un dibuixant californià. Goldberg es va graduar per la Universitat de Califòrnia, Berkeley, en 1904, i durant sis mesos, contractat per l'ajuntament de Sant Francisco, va treballar en el disseny de la xarxa d'embornals de la seva ciutat natal. No obstant això, va abandonar la seva carrera com a enginyer, i poc després va començar a treballar com a dibuixant humorístic en el diari Sant Francisco Chronicle. A l'any següent va ser contractat pel San Francisco Bulletin, on va romandre fins a 1907, encarregat d'il·lustrar la secció esportiva. Aquest mateix any es va traslladar a Nova York. Va dibuixar historietes per a diversos periòdics novaiorquesos, incloent el New York Evening Journal i el New York Evening Mail. Per al Mail,entre 1907 i 1915 va crear diverses tira de premsa tals com Foolish Questions, Soup and Fish, The Candy Kid, Lunatics I Have Met, I'm the Guy, They All Look Good When You're Far Away, The Weekly Meeting of the Tuesday Women's Club, Mike and Ike, i They Look Alike. També per al Mail va crear en 1915 la tira dominical Boob McNutt, que es publicaria fins a 1934. El seu treball va començar a ser distribuït per sindicats de premsa en 1915, la qual cosa va cimentar la seva popularitat a nivell nacional. Encara que totes aquestes sèries van ser molt populars, la que li va donar fama duradora va ser Inventions of Professor Llucifer Gorgonzola Butts. En aquesta sèrie, Goldberg dibuixaria diagrames esquemàtics etiquetats de "invencions" còmiques de l'imaginari professor Llucifer Gorgonzola Butts. Una idea de la importància d'aquesta sèrie en la història del còmic pot donar-la el fet que en 1995, "Les Invencions de Rube Goldberg", representant el tovalló que funcionava per si mateixa del Professor Butts, va ser una de les 20 tires incloses en la Comic Strip Classics,sèrie commemorativa de segells postals dels Estats Units. Durant els anys 1920, Goldberg va continuar creant noves historietes, com Phoney Films, Boobs Abroad, Life's Little Jokes o Babau Baxter. Més endavant, en la dècada de 1930, van seguir Lala Palooza i Brad and Doneu. El seu treball no es va limitar als dibuixos humorístics. Va redactar també articles il·lustrats en nombrosos periòdics, i va participar en campanyes publicitàries per a diverses empreses, com Pepsi Cua. En 1948 li va ser concedit el Premi Pulitzer per les seves historietes polítiques publicades en el New York Sun. Va treballar també al cinema, escrivint el guió de la pel·lícula Soup to Nuts, dirigida per Benjamin Stoloff, i fins i tot va protagonitzar un curtmetratge sobre ell mateix, Rube Goldberg's Travelgag, dirigit per Leslie Roush. En 1945 va participar en la fundació de la National Cartoonist Society, de la qual es va convertir en president un any més tard. El principal premi atorgat per aquesta institució, el Premi Reuben (Reuben Award) es diu així pel primer nom de pila de Goldberg. Més endavant en la seva carrera Goldberg va ser contractat pel New York Journal American, i va treballar allí fins a la seva jubilació en 1964. Durant la seva jubilació es va mantenir ocupat amb l'escultura en bronze.Es van organitzar diverses exposicions sobre el seu treball; l'última de les quals van tenir lloc durant la seva vida va ser en 1970, en el Museu Nacional d'Història Americana a Washington,DC. Pocs mesos després, va morir als 87 anys d'edat; va ser enterrat en el Cementiri de Mount Pleasant en Hawthorne, Nova York. A més del premi Pulitzer en 1948, va rebre molts altres premis: el Gold T-Square Award en 1955, el Reuben Award en 1967, i pòstumament, en 1980, el Gold Key Award (Hall de la Fama) en 1980.
Altres efemèrides

David Petersen · Art Sansom

anterior · 5 de juliol · següent
Calví i Hobbes
Bill Watterson és un autor washingtonià nascut el 1958: creador de la tira Calvin i Hobbes, publicada entre 1985 i 1995, eixe any Watterson es retirà per dedicar-se a la pintura de paisatges. Influït per Peanuts, Watterson col·laborava amb tires a l'escola i mentre estudiava ciències polítiques. Posteriorment va dibuixar sàtires polítiques i dissenys publicitaris fins que va dedicar-se de ple a la tira. Ha refusat sempre fer marxandatge amb els seus personatges, ja que creu que això els devaluaria; encara defén l'estatus del còmic com a art. La tira ha rebut diversos premis internacionals i continua publicant-se a diaris d'arreu del món. 
Altres efemèrides
Ken Akamatsu · Frank Bellamy · François Bourgeon · Paul Cuvelier · Mr. Mxyzptlk (1940) · Shinji Wada
anterior · 6 de juliol · següent
Joan Bernet Toledano (1924-2009) fou un dibuixant barceloní. Bernet Toledano publicà les seves obres en revistes com TBO, Trinca, Mortadelo, DDT, Súper Pulgarcito, etc. Els personatges més coneguts que va crear són Altamiro de la Cueva, ambientat en la Prehistòria, i els de la sèrie Los guerrilleros, ambientada en la Guerra del Francès. També va treballar amb personatges creats per altres autors. Altres sèries seves són Don Vicente vive deportivamente i Superagente Secreto A.E.I.O.U. El seu germà fou Miquel Bernet Toledano Jorge, creador de Doña Urraca, el fill del qual és el dibuixant Jordi Bernet i Cussó (Torpedo 1936, etc.).
Byrne, 2009
John Byrne és un autor de còmics anglés especialitzat en el gènere superheroic i reconegut pel seu treball en títols com Uncanny X-Men, Fantastic Four, Superman, Wonder Woman, Alpha Flight, She-Hulk o Next Men: de fet, la seua etapa en Uncanny amb el guioniste Chris Claremont és considerada la més memorable del grup, en una dècada d'històries que acabà amb la saga Dies del futur passat.. Després de treballar molts anys per a Marvel, el 1986 Byrne fitxà per DC Comics per a rellançar llur principal personatge amb la minisèrie The Man of Steel, reconeguda per la crítica com «el millor origen de Superman».
Altres efemèrides
Nicholas P. Dallis (m. 1991) · Gen¹³ (1993) · Noel Van Horn (n. 1968)
anterior · 7 de juliol · següent
Altres efemèrides
Al Avison · Casino Royale (1958) · Kosuke Fujishima · Zits
anterior · 8 de juliol · següent
Altres efemèrides
Harold Knerr · Philippe Liégeois Turk · Marvel Chillers (1975) · Whilce Portacio
anterior · 9 de juliol · següent
Altres efemèrides
Tony DiPreta · Kristian Donaldson · Basil Wolverton
anterior · 10 de juliol · següent
Shuster el 1975
Joe Shuster fon un dibuixant canadenc cocreador, amb el guioniste Jerry Siegel, de Superman. Nascut en 1914 en una família jueva, quan Joe tenia deu anys es mudaren a Cleveland (Ohio) i conegué a Siegel, amb el qual publicà un fanzine de ciència-ficció. Ambdós començaren a treballar en la National Allied Publications, futura DC Comics. Siegel i Shuster van utilitzar una primera versió del personatge que es convertiria en Superman en una sèrie de contes curts i en una proposta de còmic l'any 1933. Anys després, el 1938, l'editor Vin Sullivan l'escollí com a història de portada per al primer número d'una nova capçalera, Action Comics. En la primera aparició de Superman, el seu àlter ego Clark Kent treballa en el diari Daily Star, anomenat així per l'anterior lloc de treball de Shuster a Toronto. En una entrevista feta pocs mesos abans de la mort, Shuster digué que va crear la ciutat de Metròpolis (còmic) inspirant-se en la seua ciutat natal. En la mateixa entrevista diu que va crear la imatge de Kent a partir de la seua i de la de l'actor de cine Harold Lloyd, i la de Superman a partir de Douglas Fairbanks, Sr. Per crear a Lois Lane, es va basar en Joanne Carter, que més tard esdevindria muller de Jerry Siegel. Anys després de la seua mort es descobrí que Shuster havia il·lustrat còmics de sadomasoquisme com Nights of Horror sota pseudònims.
Altres efemèrides
Paco Camarasa Pina (m. 2016) · Jean-Michel Charlier (m. 1989) · Corto Maltese · Gerard Jones · MAD (1952) · Nodame Cantabile (c. 2001) · Joe Shuster (n. 1914) · Reg Smythe


anterior · 11 de juliol · següent
Altres efemèrides
Dan Barry (n. 1923) · Fin Fang Foom (1961) · Crockett Johnson (m. 1975) · Prickly City (2004)
anterior · 12 de juliol · següent
Altres efemèrides: Abbie an' Slats (1937) · Phil Jimenez (n. 1970) · Al Scaduto (n. 1928)
anterior · 13 de juliol · següent
Altres efemèrides
Joe Gill (n. 1919) · Morbius (1971) · Tom Palmer (n. 1942) · Sheena (1938)
anterior · 14 de juliol · següent
Gotlib en 2011
Marcel Gotlieb
Gotlib fou un editor, guionista i dibuixant de còmics parisenc nascut el 1934, cofundador de L'Écho des Savanes i Fluide Glacial i figura clau en la transició del còmic francòfon infantil al públic adult. Entre les seves sèries trobam La Rubrique-à-Brac, Gai-Luron, Superdupont, i Hàmster Jovial.  El seu estil combina l'absurd britànic, l'humor jueu-americà i l'erotisme francès amb una inclinació cap als moviments i efectes sonors exagerats. Les seves primeres sèries tenien un to molt humorístic. Cada història consistia de dues a quatre tires dibuixades en blanc i negre. Rubrique-à-Brac i Les Dingodossiers eren dossiers didàctics de tires curtes, dibuixats en blanc i negre. Amb aquestes històries va tractar un ample ventall de temes, estereotips i clixés de forma caricaturesca. Utilitzà la paròdia i la caricatura per descriure i fer molta befa de la vida diària. A Cinemastok i Gai-Luron, seguí la mateixa tècnica, tot i que aquesta sèrie va ser presentada de diferent manera. Més tard, d'ençà de la seva sortida de Pilote el 1972, el seu estil va canviar molt, tant l'escenari com les il·lustracions. El darrer tom de Rubrique-à-Brac ja està marcat per aquesta evolució, però esdevingué més obvi amb les sèries publicades a L'Eco des Savannes i Fluide Glacial. Aquestes dues revistes de còmics varen ser creades per un públic exclusivament adult, i li va permetre expressar-se lliurement. Rhââ Lovely, Rhâ-Gnagna  i Pervers Pépère  són sèries exclusivament dedicades a la sàtira del sexe,  encara que també podem trobar temàtica sexual en Hàmster Jovial. La majoria de tires de Gotlib no tenen escenari al fons, amb una gran part de les vinyetes ocupades per diàlegs molt elaborats. També, la gran majoria de la seva obra era en blanc i negre originalment. El seu estil gràfic es va veure molt influït per revistes americanes i britàniques. En particular, el Dingodossiers i la sèrie R.A.B. va tenir com a model la MAD.
Altres efemèrides
Tom Frame (m. 2006) · Pepo (m. 2000)
anterior · 15 de juliol · següent
Crepax
Firma
Guido Crepax va ser un dibuixant milanés, conegut pel seu personatge Valentina. La pràctica totalitat de la seua obra va ser concebuda en blanc i negre. El seu debut en el camp del còmic va ser en 1959 a Tempo Medico. En 1965 publica el còmic fantàstic Neutron al segon número de la revista Linus. En esta sèrie va sorgir, com a personatge secundari, Valentina Roselli, que seria la seua gran creació i acabaria protagonitzant la seua pròpia sèrie amb un univers oníric i surrealista. Per a la creació del seu personatge més reeixit, Valentina, va voler elevar l'estima pel còmic com a mitjà artístic, utilitzant un muntatge propi del cinema clàssic i realitzant referències polítiques o socials. També hi ha una forta càrrega eròtica als seus còmics. El personatge de Valentina està basat en el físic de l'actriu Louise Brooks.
Altres efemèrides
Enrich (n. 1933) The Champions (1975) · Trunks (1991)
anterior · 16 de juliol · següent
Altres efemèrides
Angus Allan (m. 2007) · Carl Ed (n. 1890) · Russ Jones (n. 1942) · Miracleman (1985) · Morris (m. 2001) · Miguelanxo Prado (n. 1958)
anterior · 17 de juliol · següent
Firma
El 2014 a Buenos Aires
Placa d'homenatge
Quino és un autor argentí nascut el 1932, creador de la tira còmica Mafalda i d'historietes autoconcluents i d'humor gràfic. El 1954 començà a publicar regularment en Rico Tipo, a la qual seguiren Tía Vicenta i Dr. Merengue. Poc després, començà a fer dibuixos publicitaris. Publicà el seu primer llibre recopilatori, Mundo Quin, el 1963; després rebé l'encàrrec d'unes pàgines per a una campanya de publicitat encoberta per a l'empresa d'electrodomèstics Mansfield, per a la qual creà la Mafalda. La campanya no va arribar a realitzar-se, de manera que la primera història de Mafalda es publica en Leoplán, i després va passar a publicar-se regularment al setmanari Primera Plana, ja que el seu director era amic de Quino. Entre [1965 i 1967, Mafalda es publica en el posteriorment desaparegut diari El Mundo; aviat es publicà el primer llibre recopilatori, i començà a editar-se a Itàlia, Espanya —on la censura obliga a etiquetar-lo com «per a adults»—, Portugal i altres països. Després d'abandonar la tira de Mafalda el 25 de juny de 1973 «per haver-se-li esgotat les idees», Quino es va traslladar a Milà, des d'on va continuar realitzant pàgines d'humor. El 2014 li fou concedit L'any 2014 li fou concedida la Legió d'Honor francesa i el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats.
Altres efemèrides
Gus Arriola (n. 1917) · Lyonel Feininger (n. 1871) · Hermann (n. 1938) · Juan Alejandro Martínez Osete (n. 1921) · Richard Moore (n. 1966) · Santiago Segura (n. 1965) · J. Michael Straczynski (n. 1954) · Brian K. Vaughan (n. 1976) · Y: the Last Man (2002)
anterior · 18 de juliol · següent
Altres efemèrides
Vaughn Bodē (m. 1975) · Yves Chaland (m. 1990) · Yolanda Vargas Dulché (n. 1926)
anterior · 19 de juliol · següent
Altres efemèrides
Jim Aparo (m. 2005) · Janusz Christa (n. 1934) · Jamal Igle (n. 1972) · Richard Pini (n. 1950) · el Torres (n. 1972)
anterior · 20 de juliol · següent
Altres efemèrides
George Caragonne (m. 1995) · Dick Giordano (n. 1932) · Drew Hayes (n. 1969)
anterior · 21 de juliol · següent
Altres efemèrides
Conan the Barbarian (1971) · Miguel Mihura (n. 1905) · Narutaru (1998) · The Heckler (1992) · Garry Trudeau (n. 1948) · Gary Whitta (n. 1972)
anterior · 22 de juliol · següent
Altres efemèrides
Ulysses Bloodstone (1975)
anterior · 23 de juliol · següent
Altres efemèrides
Kelley Jones (n. 1962) · Dale Keown (n. 1962) · Héctor Germán Oesterheld (n. 1919) · Gluyas Williams (n. 1888)
anterior · 24 de juliol · següent
Altres efemèrides
Lou Fine (m. 1971) · Garth (1943) · Warren Kremer (m. 2003) · Mark Andrew Smith (n. 1979)
anterior · 25 de juliol · següent
Altres efemèrides
Anna Brandoli (n. 1945) · Hal Foster (m. 1982) · Fred Lasswell (n. 1916) · S. Clay Wilson (n. 1941)
anterior · 26 de juliol · següent
Altres efemèrides
Edwin Balmer (n. 1883) · Gene Byrnes (m. 1974) · Winsor McCay (m. 1934)
anterior · 27 de juliol · següent

Foo Swee Chin (n. 1977) · Pierre Christin (n. 1938) · Justin Green (n. 1945) · Kaiji Kawaguchi (n. 1948) · Jesse Marsh (n. 1907) · Bill Pearson (n. 1938) · Carlos Roque (m. 2006) · Marten Toonder (m. 2005)

anterior · 28 de juliol · següent
Davis
Firma
Jim Davis és un autor estatunidenc, creador del personatge de Garfield. Davis va néixer l'any 1945 i va créixer en una petita granja: la seva infància és paralel·la a la vida de l'amo d'en Garfield, Jon Arbuckle qui va néixer en una granja amb els seus pares i germà Doc Boy. En Jon, també és un dibuixant, i també celebra el seu aniversari el 28 de juliol. El 1978, Garfield comença la seva publicació a 41 diaris. Avui, hi apareix en més de 2500. Sobre l'origen del nom de Garfield, hi ha l'especulació que rep el nom de l'assassinat James Abram Garfield, president dels EUA. Això és una pura especulació, perquè al llibre Garfield at 25: In Dog Years I'd Be Dead, s'explica que rep el nom de l'avi Davis, que es deia James Garfield Davis. Entre el 1986 i el 1988 va fer US Acress Runs Amuck tira diària que anava sobre una granja i els seus animals. Garfield i els seus amics (Garfield and Friends) va ser una sèrie de dibuixos animats que es féu durant 7 anys, entre el 1988 i el 1994, creada pel mateix autor amb arguments independents de les tires còmiques excepte pels acudits curts. Contenia dos capítols de Gafield i un de La granja de l'Orson(Orson the Pig) basada en els personatges d'U.S. Acres Runs Amuck.
Altres efemèrides
Hal Jordan (1959) · Honey and Clover (f. 2006) · Ed Piskor (n. 1982) · Jean Roba (n. 1930) · Chic Stone (m. 2000)
anterior · 29 de juliol · següent

Animal Man (1965) · Arlo and Janis (1985) · Gail Simone (n. 1974) · Dave Stevens (n. 1955)

anterior · 30 de juliol · següent

The Beano («la festa», en anglés britànic) és una revista escocesa de còmics en anglés. Publicada sense interrupció de 1938 ençà, la Beano aplegà a tindre una tirada de dos milions d'exemplars setmanals, reduïda a dos-cents deu mil a principis de la dècada de 2000.

Altres efemèrides
.hack//Legend of the Twilight (2002) · Achdé (n. 1961) · Joe Shuster (m. 1992) · Chris Sprouse (n. 1966)
anterior · 31 de juliol · següent
Altres efemèrides
Air Master (1997) · Guido Crepax (m. 2003) · Dickie Dare (1933) · Mario Faustinelli (m. 2006) · Lars Jansson (m. 2000)