Portal:Còmics/novembre

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Efemèrides
Α Nom Categoria Ω
3 1919 Jesús Blasco Monterde autor Flag of Barcelona.svg 1995
7 1963 Aquil·les Taló personatge Flag of Wallonia.svg 2017
5 1909 Al Capp autor Flag of Connecticut.svg 1979
2 1927 Steve Ditko  dibuixant Flag of Pennsylvania.svg 2018
7 1920 Tom of Finland autor Flag of Finland.svg 1991
5 1926 René Goscinny guioniste Flag of Paris.svg 1977
3 1928 Goseki Kojima autor Flag of Japan.svg 2000
12 1922 Stan Lee guioniste Flag of New York.svg 2018
1 1931 José Ortiz Moya dibuixant Múrcia 2013
5 1858 Emmanuel Poiré humoriste Flag of France.svg 1909
5 1941 Jean-Marc Reiser humoriste Flag of France.svg 1983
3 1936 Takao Saito autor Flag of Japan.svg
22 1969 Marjane Satrapi autora Iran
3 1936 Osamu Tezuka autor Flag of Japan.svg 1989
DC
Marvel
sèrie Kodansha Flag of Japan.svg
sèrie
Image
juny · juliol · agost · setembre · octubre · novembre · desembre · gener · febrer · març · abril · maig
anterior · 1 novembre · següent
Ortiz, per M. Netzer
Ortiz (1932-2013) fon un dibuixant cartagener adscrit a l'Escola Valenciana d'historieta: el 1951 se n'anà a viure a València, on treballà amb son germà, Leopoldo Ortiz, i altres dibuixants com Luis Bermejo o Miguel Quesada. A finals dels anys 1950 començà a col·laborar amb l'editorial Toray i també va dibuixar per a l'editorial Bruguera. Als anys 1960 José Ortiz va començar a publicar fora d'Espanya a través de l'agència barcelonina Bardon Art. Va dibuixar sobretot còmic bèl·lic que es varen editar en diversos països i fins i tot va dibuixar una tira periòdica en el Daily Express. A principis dels 1970 va dibuixar la sèrie Los Mitos del Oeste que es va publicar als EUA a través de l'agència Selecciones Ilustradas de Josep Toutain. Degut a l'èxit que va aconseguir amb aquesta sèrie va col·laborar a través de S.I. amb l'editorial Warren Publishing per a la qual, el 1974, féu còmic de terror i còmic fantàstic en les revistes Eerie i Vampirella. Ortiz va dibuixar la mateixa Vampirella en els números 35 i 36 de la revista. El mateix any va rebre el guardó de la Warren al Best All Around Artist (millor artista polivalent). En aquesta època va publicar a Espanya els sèries Tarzan, El Hijo de Tarzán i El Cuervo, entre d'altres. El 1982 va dirigir Ediciones Metropol juntament amb els dibuixants Leopoldo Sánchez, Jordi Bernet, Mariano Hispano i Manfred Sommer, amb els qual va coeditar tres revistes: Metropol, Mocambo i K. O. Comics. Norma Editorial i Toutain Editor li varen proposar treballar en Cimoc, Zona 84 i Creepy, normalment acompanyat pel guionista Antonio Segura. Al mateix temps va entrar en el mercat britànic per a les revistes Eagle, Scream! i 2000 AD. Davant del declivi de les revistes de còmic espanyoles, Ortiz va decidir tornar a orientar el seu treball a dibuixar per a l'editor italià Sergio Bonelli.
Altres efemèrides
Buz Sawyer (1943) · Calamity James (1986) · Zander Cannon (n. 1972) · Diabolik (1962) · Doll Man (1939) · Mr. Jack (1903) · Lise Myhre (n. 1975) · Peter's Pocket Grandpa (1975) · X-O Manowar (1991)
anterior · 2 novembre · següent
Ditko, 1945
Steve Ditko (1927-2018) fon un autor estatunidenc, cocreador d'Spiderman junt amb Stan Lee. Els seus primers treballs van ser en Charlton Comics, produint històries de ciència-ficció, terror i misteri. Ditko va començar llavors a treballar a l'empresa que acabaria sent Marvel Comics en la creació de personatges com Spider-man i Doctor Strange. El seu estil de dibuix, idiosincràtic, accentuant la manera i l'ansietat, va obtenir el favor dels lectors. El personatge de Spiderman, amb la seva ansietat, angoixa i la seva agitada vida social va enllaçar bé amb l'estil personal de Ditko i els interessos que Marvel, va acabar agraint, prenent aquesta reputació com coguionista a l'última etapa de la seva carrera. Després d'una carrera de quatre anys en aquest títol, Ditko deixa la companyia. Va tornar a Charlton, on va crear personatges com Captain Atom, Blue Beetle, Mr.A i The Question. En les pàgines de Mr. A i de The Question, Ditko va començar a infondre la seva pròpia filosofia, que va tenir la seva arrel a l'objectivisme d'Ayn Rand. El 1968, Ditko va crear en DC Comics altres personatges com The Creeper i Hawk and Dove. Els seus treballs van perdre regularitat a DC als anys 70, creant una història de curta durada, Shade, The Changing Man, que va ser reviscuda diversos anys després sense la intervenció de Ditko.
Altres efemèrides
Beau Peep (1978) · Bulleteer (2005) · Domingo Roberto Mandrafina (n. 1945) · Patrice Pellerin (n. 1955) · Howard Post (n. 1926) · Bill Schelly (n. 1951) · Wally Wood (m. 1981)
anterior · 3 novembre · següent
Jesús Blasco Monterde (1919-1995) va ser un autor barceloní, creador de Cuto i Anita Diminuta i germà major d'una saga de dibuixants que constituirà l'anomenada factoria Blasco. El seu primer dibuix es va publicar en la revista Mickey, el 27 d'abril de 1935, quan només comptava setze anys, acabats de fer. Eixe mateix any va començar a col·laborar professionalment amb dos de les principals revistes de còmic de l'època, Pocholo i Boliche. En les pàgines d'aquesta darrera va aparèixer per primera vegada el seu personatge Cuto, protagonista d'una sèrie titulada Cuto, Gurripato y Camarilla. En acabar la guerra civil espanyola va aconseguir treball com a director artístic de l'editorial Plaça, i com portadista per a les editorials Molí i Clíper. L'editora Consuelo Gil el va cridar per a col·laborar en el seu setmanari, Chicos, en el que Blasco publicaria les seues obres més importants i va recuperar a Cuto. Per a la revista Mis Chicas, també editada per Gil, va crear l'Anita Diminuta (1941). En 1957 va començar a treballar per a l'agència britànica Fleetway còmics de l'Oest, sèries d'aventures i el còmic de superherois Steel Claw. Des de 1968 va realitzar també treballs en l'àmbit francòfon com Los guerrilleros, amb Miquel Cussó, o una adaptació de la Bíblia, Unix Bible en Bande Dessinée, per a Dargaud. Per al mercat italià va realitzar una adaptació d'El llibre de les meravelles de Marco Polo. En 1982 va ser guardonat amb el Yellow Kid del Saló del Còmic de Lucca. Va iniciar, amb guions de Víctor Mora, una nova etapa de El Capitán Trueno, que va tindre curta vida a causa del tancament de Bruguera en 1986. El mateix any va emprendre una altra col·laboració amb Mora, la sèrie Tallafero. El seu darrer treball, i l'únic de còmic en català, gràcies als guions de Mora.
Osamu Tezuka (1928-1989) va ser un dibuixant de manga i animador japonès. Gràcies a la seva prolífica producció, a les seves tècniques pioneres (com el pas de les historietes que amb prou feines ocupaven unes vinyetes als story manga, o manga de llarga durada amb una trama molt més elaborada) i al format tankōbon (literalment "llibre independent", i que quan es parla de còmic normalment es tradueix com a 'novel·la gràfica'. És el format que actualment impera per a l'edició de manga, i ha influït a tot el món del còmic), sovint l'anomenen el "déu del manga". A més, un dels trets més característics de l'animació i del manga japonesos, amb el shojo com a màxim exponent d'aquesta característica, els ulls desproporcionadament grans, és un dels més importants llegats de Tezuka al món del manga, influenciat en bona part pels dibuixos animats de Walt Disney. Entre les més de set-centes obres que va fer destaquen: Astroboy —de la qual se n'ha fet una pel·lícula—, Black Jack, El tritó del mar, Kimba, el lleó blanc o Els Monkeys.
Altres efemèrides
Bob Kane (m. 1998) · Goseki Kojima (n. 1928) · Harry Lampert (n. 1916) · Takao Saito (n. 1936)
anterior · 4 novembre · següent

Carl AnderSon (m. 1948) · Lo Hartog van Banda (n. 1916) · John Carter of Mars (1911)

anterior · 5 novembre · següent

Al Capp (m. 1979) · René Goscinny (m. 1977) · Paul Norris (m. 2007) · Jean-Marc Reiser (m. 1983) · Jim Steranko (n. 1938)

anterior · 6 novembre · següent
Confetti, per Caran d'Ache
Caran d'Ache, 1860
Caran d'Ache (1858-1909) va ser el pseudònim utilitzat per Emmanuel Poiré, caricaturista i historietista parisenc del segle XIX. Caran d'Ache prové de la paraula russa karandash (карандаш), que significa llapis (del turc kara taş, «pedra negra»). Els seus primers treballs glorificaven l'Era Napoleònica, posteriorment va crear «històries sense paraules» i va treballar en periòdics com Lundi du Figaro. Se li considera un dels primers grans historietistes francesos, al costat de Christophe.
Altres efemèrides
Frank and Ernest (1972) · King of Bandit Jing (1995) · Caesar Meadows (n. 1968) · Gray Morrow (m. 2001) · Red Ryder (1938) · The Challengers of the Unknown (1956)
anterior · 7 novembre · següent
Tom of Finland, 1959
Tom of Finland (nascut Touko Valio Laaksonen, 19201991), va ser un artista finlandès i un dels més populars dibuixants de les arts gràfiques homoeròtiques del segle XX. En 1957, va enviar alguns dels seus dibuixos a la revista nord-americana Physique Pictorial sota el pseudònim deTom of Finland per evitar problemes de discriminació al seu país d'origen i per la semblança amb el seu nom, Touko. Physique Pictorial mostrava, a més de les fotografies de models, dibuixos i pintures de, entre d'altres, George Quaintance i Etienne (Dom Orejudas), als qui Tom de Finlàndia va reconèixer com a precursors. El treball de Touko va cridar l'atenció de la comunitat gai i, abans de 1973, ja tenia àlbums de tires còmiques eròtiques que publicaven la seva obra. Tom guanyà aviat una gran popularitat amb els seus treballs, que es van centrar en les icones eròtiques preferides de la comunitat gai, com ara llenyataires, mariners, motoristes, policies, soldats, vaquers i els anomenats lederons, homes vestits de cuir. Les exposicions de l'obra de Touko van començar en els anys 1970; el 1973, va deixar tota la seva obra a la companyia publicitària internacional McCann-Erickson d'Hèlsinki. El 1979, Touko fundà la Fundació Tom de Finlàndia (“Tom of Finland Company”) per a recopilar i distribuir la seva obra. La Fundació encara existeix, sense ànim de lucre,  amb la finalitat de recopilar, preservar i exhibir la il·lustració més cèlebre de l'artista homoeròtic. Durant l'última dècada del segle XX, la Fundació va introduir una línia de roba basada en els treballs de Tom. Abans de la seva mort, va participar en el documental Daddy and the Muscle Academy - The Art, Life, and Times of Tom of Finland.
Altres efemèrides
Aquil·les Taló (1963) · Buck Rogers (1932) · Ed Dodd (n. 1902)
anterior · 8 novembre · següent
Masashi Kishimoto és un mangaka japonés nascut el 1974, germà bessó de Seishi Kishimoto. En la seua joventut, una de les seues grans influències en començar a dibuixar manga fon Akira Toriyama. Porta dibuixant manga des que anava a l'institut. La seua popularitat es va estendre gràcies al seu còmic Naruto, començat el 1999 i, per ara, l'únic manga que dibuixa.
Altres efemèrides
Conrad (1982) · Mario Faustinelli (n. 1924) · Jussi Tuomola (n. 1965)
anterior · 9 novembre · següent
Bill Mantlo és un ex guioniste de còmics novaiorqués nascut el 1951 que treballà per a Marvel Comics durant la dècada de 1970 i 1980 en títols com ROM: Spaceknight, Micronauts, Alpha Flight o Cloak and Dagger. Àvid lector durant la infància, Mantlo treballava en les oficines de Marvel quan s'oferí voluntari per a escriure un guió urgent d'una història que no havien lliurat a temps: d'ençà, fon conegut com «el rei dels fill-in» per la seua capacitat per a guionitzar capítols en més de huit sèries mensuals. Després de renyir amb l'editor Jim Shooter, en 1988 escrigué la minisèrie Invasion per a DC Comics; més tard es llicencià en dret i exercí d'advocat d'ofici al Bronx fins que un traumatisme cranioencefàlic l'obligà a retirar-se: l'any 1992, mentre patinava pel carrer fon atropellat per un cotxe, el conductor del qual pegà a fugir, i li provocà un dany cerebral adquirit; d'ençà, Mantlo viu postrat i necessita atenció permanent, de la qual cosa s'encarrega son germà Michael.
Ross Andru (m. 1993) · Stan Drake (n. 1921) · Jessica Drake (1976) · The Wizard of Id (1964) · TV Comic (1951) · Valerian i Laureline (1967)
anterior · 10 novembre · següent
Alberto Breccia (1919-1993) va ser un comicaire uruguaià que va desenvolupar tota la seva carrera a l'Argentina. El 1938 publicava en una revista de barri, Acento, editada pels seus germans i amics d'aquests. Els seus primers còmics van ser una tira còmica muda anomenada Mr. Pickles, que tot i això mai es va aconseguir vendre, i una sobre un detectiu xinès, Mu-fa, de la qual en va vendre deu tires. A principis de la dècada del 1940 va començar a col·laborar amb il·lustracions i còmics a la revista Tit-Bits per a l'editorial Láinez, adaptant Les aventures de Rocambole durant més d'una dècada, inspirant-se en autors com Burne Hogarth. El 1946 va substituir al dibuixant August Cortines al capdavant de la sèrie Vito Nervi, que publicava l'editorial Dante Quinterno en la revista Patoruzito amb guions de Leonardo Wadel. La seva primera gran obra va ser Sherlock Time, creada a finals dels anys 50 amb Héctor Germán Oesterheld. El 1960 va començar a treballar per a l'editorial britànica Fleetway: en 1962 Oesterheld i Breccia creen Mort Cinder, a la qual seguí Vida del Che Guevara (1968) i una nova versió d'El Eternauta (1969), que originàriament havia il·lustrat Francisco Solano López. Després de realitzar Historia gráfica de Chile i part de Historia gráfica de la República Argentina, va treballar per a revistes italianes com Il Mag de Milà, la qual edità Los mitos de Cthulhu (1973), una col·lecció d'adaptacions de diferents contes d'HP Lovecraft realitzada al costat de Norberto Buscaglia. El 1974 va iniciar una duradora col·laboració amb el guionista Carlos Trillo, amb el qual va realitzar obres com Un tal Daneri (1974) i Nadie (1977). La seva obra més important va arribar de la mà del guionista Juan Sasturain, Perramus (1983). De les seves darreres obres, cal destacar Informe sobre ciegos (1991), adaptació de la novel·la d'Ernesto Sabato Sobre héroes y tumbas.
Neil Gaiman, 2014
Neil Gaiman és un guioniste i escriptor anglés de ciència-ficció i fantasia: nascut el 1960, és un prolífic autor de relats, novel·les gràfiques, obres teatrals, assaigs, llibres de ciència-ficció i fantasia, per a infants i adults. Entre les seves obres destaquen la sèrie de còmic The Sandman (1989) i les novel·les Stardust (1999), American Gods (2001), Coraline (2002) i The Graveyard Book (2008). Ha rebut nombrosos reconeixements, com els premis Hugo, Nebula i Bram Stoker o les medalles Newbery i Carnegie. L’any 2013, The Ocean at the End of the Lane (2013) va ser escollit llibre de l’any als National Book Awards britànics. Després d'un parell de treballs de rodatge, el 1986 coneix en Dave McKean, jove dibuixant amb un peculiar estil, i junts, creen la seva primera novel·la gràfica: Violent Cases. Per aquella època, l'èxit d'Alan Moore amb The Swamp Thing, portà els editors de DC Comics a buscar nous talents a les illes britàniques. Karen Berger, editora de DC, aconsegueix portar als Estats Units una generació d'escriptors que marcarà tota una fita en la indústria del comic-book nord-americana; entre ells es troba Gaiman. Gaiman començà la seva etapa pel mercat americà el 1988 amb Black Orchid i Karen Berger, contenta amb el resultat, li proposà una sèrie mensual. Per això, decidí crear un personatge nou anomenat Sandman, que es desenvoluparia en un ambient sobrenatural i oníric, allunyat del típic còmic superheroic predominant al mercat.
Altres efemèrides
Aria (2002) · Flash Comics (1939) · William Hogarth (n. 1967) · Zhang Leping (n. 1910) · Jack Williamson (m. 2006)
anterior · 11 novembre · següent
Dave Cockrum (1946-2006) fon un dibuixant de còmic superheroic estatunidenc, destacat pel seu treball amb el guioniste Len Wein en Uncanny X-Men, a partir de la renovació del grup en el número 1 de Giant-size X-Men (1975) amb personatges com Wolverine. Malgrat haver cocreat amb Wein X-Men emblemàtics com Colossus, Mystique, Nightcrawler o Storm, Cockrum no rebé cap de royalty per l'ús dels personatges, encara que plorà quan els va vore en la pantalla de cinema; el 2004 es mudà a Carolina del Sud per a curar-se d'una pneumònia, i morí dos anys després per complicacions de la diabetis que patia: la seua vídua anuncià que havia mort vestit amb un pijama de Superman, tapat amb la seua manta de Batman, i que seria incinerat amb una camiseta de Green Lantern.
Billy DeBeck (m. 1942) · Franco Donatelli (m. 1995) · 'What If...?' (1976)
anterior · 12 novembre · següent
Javier Coma (1939-2017) fou un escriptor, especialista en cinema, còmic, novel·la negra i jazz i autor de diversos diccionaris i assajos sobre aquests gèneres. El 1979 es va inco i, entre altres, el Diccionario de los cómics-La Edad de Oro.
Altres efemèrides
Captain Carrot and His Amazing Zoo Crew (1981) · Carlos Ezquerra (n. 1947) · New Comics (1935) · Stan Lee (m. 2018) · Don Newton (n. 1934) · Ozark Ike (1934) · Kenny Ruiz (n. 1980) · Squirrel Girl (1991) · John Tartaglione (m. 2003) · The Mandarin (1963) · Vicco von Bülow (n. 1923)
anterior · 13 novembre · següent
Kobra (1975) · Harry Lampert (m. 2004) · Rivkah (n. 1981) · She-Hulk (1979) · Jimmy Swinnerton (n. 1875) · The Maze Agency (1988)
anterior · 14 novembre · següent
Caza (n. 1941) · Alberto Giolitti (n. 1923) · Clarence Gray (n. 1901) · J. T. Krul (n. 1972) · Carlos Pacheco (n. 1962)

Portal:Còmics/novembre/15 Portal:Còmics/novembre/16 Portal:Còmics/novembre/17 Portal:Còmics/novembre/18 Portal:Còmics/novembre/19 Portal:Còmics/novembre/20 Portal:Còmics/novembre/21 Portal:Còmics/novembre/22 Portal:Còmics/novembre/23 Portal:Còmics/novembre/24 Portal:Còmics/novembre/25 Portal:Còmics/novembre/26 Portal:Còmics/novembre/27 Portal:Còmics/novembre/28 Portal:Còmics/novembre/29 Portal:Còmics/novembre/30