Premi Documenta de narrativa
(S'ha redirigit des de: Premi Documenta)
| Tipus | guardó premi literari  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | Llibreria Documenta | ||
| Vigència | 1980 - | ||
| Interval de temps | 1980 - | ||
| Localització | Barcelona | ||
| Estat | Espanya | ||
| Conferit per | Llibreria Documenta | ||
| Lloc web | documenta-bcn.com | ||
El Premi Documenta de narrativa és un premi literari en llengua catalana convocat per la Llibreria Documenta de Barcelona i l'Altra Editorial.
El premi està destinat a un text narratiu inèdit escrit en català i realitzat per un autor menor de 35 anys. Té una dotació econòmica de 5.000 euros i és atorgat vers el mes de novembre.
Guanyadors[modifica]
- 1980 — Josep Elias, per Descomposicions
- 1981 — Valerià Pujol, per Interruptus
- 1982 — Joaquim Pijoan, per Somni
- 1983 — Carles Decors, per FM: Fragmentació modulada
- 1984 — Desert
- 1985 — Jordi Viader, per Ni una gota de sang xarnega
- 1986 — Pere Saborit, per El plat preferit dels cucs
- 1987 — Jordi Coca, per Mal de lluna
- 1988 — Desert
- 1989 — Lluís-Anton Baulenas, per Càlida nit
- 1990 — Jordi Arbonès, per Carn a les bèsties
- 1991 — Vicenç Villatoro, per Hotel Europa
- 1992 — No convocat
- 1993 — Òscar Pàmies, per L'Estat contra P.
- 1994 — Aleix Cort, per Abam-ba-Buluba-bam-bu
- 1995 — Alfred Bosch, per Herois d'Azània
- 1996 — Toni Sala, per Entomologia
- 1997 — Flàvia Company, per Ni tu, ni jo, ni ningú
- 1998 — Vicenç Pagès Jordà, per En companyia de l'altre i Sebastià Alzamora, per L'extinció (ex aequo)
- 1999 — Desert
- 2000 — Carles Miró, per La germana gran
- 2001 — Salvador Company, per Voleriana
- 2002 — Pau Vidal, per Homeless
- 2003 — Desert
- 2004 — Melcior Comes, per L'estupor que us espera
- 2005 — Desert
- 2006 — Guillem Sala, per Imagina un carrer
- 2007 — Desert
- 2008 — Víctor García Tur, per Twistanschauung
- 2009 — Pere Antoni Pons, per La felicitat dels dies tristos
- 2010 — Bel Olid, per Una terra solitària
- 2011 — Desert
- 2012 — Albert Forns, per Albert Serra (la novel·la no el cineasta)[1]
- 2013 — Yannick Garcia, per La nostra vida vertical
- 2014 — Jordi Nopca, per Puja a casa[2]
- 2015 — Alicia Kopf, per Germà de gel[3]
- 2016 — Jordi Amor, per El forat [4]
- 2017 — Irene Solà, per Els dics[5]
- 2018 — Xavier Mas Craviotto, per La mort lenta[6]
- 2019 — Desert
- 2020 — Irene Pujadas, per Els desperfectes i Laia Viñas, per Les closques (ex aequo)[7]
- 2021 — Pilar Codony, per Distòcia[8]
- 2022 — Desert[9]
- 2023 — Maria Arimany, per Al bosc s'hi ha d'arribar quan encara és fosc[10]
Referències[modifica]
- ↑ «Albert Forns guanya el Premi Documenta amb 'Albert Serra (la novel·la no el cineasta)'». Diari Ara, 26-11-2012. [Consulta: 26 novembre 2012].
- ↑ «Verònica Sánchez guanya el Premi Carlemany i Jordi Nopca, el Documenta». 324.cat, 27-11-2014. [Consulta: 27 novembre 2014].
- ↑ «Alicia Kopf guanya el premi Documenta amb ‘Germà de gel'». Nuvol, 25-11-2015. [Consulta: 22 abril 2016].
- ↑ «Jordi Amor s'esmporta el Documenta 2016». Núvol, 25-11-2016. [Consulta: 25 novembre 2016].
- ↑ «Irene Solà guanya el premi Documenta 2017». Ara.cat.
- ↑ «Xavier Mas Craviotto, el premi Documenta més jove de la història». Diari ARA. [Consulta: 26 gener 2023].
- ↑ Serra, Laura. «Laia Viñas i Irene Pujadas guanyen ex aequo el Premi Documenta», 25-11-2020. [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ Bennasar, Sebastià «El premi Documenta es perd entre les vaques del Pla de l’Estany». Vilaweb, 25-11-2021 [Consulta: 25 novembre 2021].
- ↑ «El premi Documenta, declarat desert» (en castellà), 25-11-2022. [Consulta: 25 novembre 2022].
- ↑ «Premi Documenta 2023 – Veredicte del jurat – L'Altra Editorial». [Consulta: 24 novembre 2023].