Punxoset
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
Gasterosteus aculeatus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 8951 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Gasterosteidae |
| Gènere | Gasterosteus |
| Espècie | Gasterosteus aculeatus Linnaeus, 1758 |
El punxoset, espinós, jonqueter, cabotell, escanyagats o sorell d'aigua dolça[1](Gasterosteus aculeatus) és un peix de la família dels gasterosteids, d'aigua dolça, d'uns 5-8 cm de llargària i caracteritzat per les espines dorsals i laterals mòbils. L'espinós és conegut en algunes comarques amb el nom d'escanyagats per la facultat que té d'obrir unes espines laterals i dorsals en el moment de morir o per a defensar-se. És molt sensible a les alteracions de l'hàbitat i això ha fet que la seva subsistència als rius catalans estigui en perill.
Morfologia[modifica]
- El cos és allargat amb el morro punxegut.
- El peduncle caudal és molt estret.
- En els costats té plaques òssies que donen origen a tres varietats: Trachurus, Leiurus i Semiarmatus (aquest darrer híbrid de les altres dues).
- Presenta tres radis espinosos lliures a la primera dorsal. La segona dorsal té radis blans. Les pèlviques es redueixen a un radi espinós.
- El mascle és de color blau platejat i la femella marró amb bandes transversals negres. En l'època de zel, el mascle presenta el ventre de color vermell molt llampant.
- Arriba als 5-8 cm, encara que alguns exemplars arriben als 11 cm amb tres anys.
Reproducció[modifica]
La reproducció té lloc a la primavera. Són nidificants i entre els mesos d'abril i maig, el mascle construeix un niu al fons fluvial on fa un clot a la sorra o al fang, damunt del qual hi dipositen restes de vegetació. Després festeja la femella amb un ball peculiar. La femella és incitada pel mascle que s'acosta al niu i pon els ous. Després, el mascle els fecunda per fecundació externa. Una vegada produïda la fecundació, és el mascle el que tindrà cura del niu. Netejarà i oxigenarà els ous renovant l'aigua amb corrent que provoca movent les aletes. No deixarà que cap altre peix s'hi acosti i continuarà vetllant per la seguretat dels alevins durant un temps prudencial. Quan arriba la calor els alevins formaran estols molt nombrosos a les parts del riu on el corrent és més lent.
Subespècies[modifica]
- Gasterosteus aculeatus aculeatus (Linnaeus, 1758)
- Gasterosteus aculeatus santaeannae (Regan, 1909)
- Gasterosteus aculeatus williamsoni (Girard, 1854)[2]
Alimentació[modifica]
L'espinós s'alimenta de petits invertebrats bentònics i ous d'altres peixos, viu als curs mitjà i baix dels rius i és un bon indicador del seu estat de conservació, perquè necessita aigües netes i amb vegetació aquàtica.
Distribució geogràfica[modifica]
Es troba a diverses zones de la península Ibèrica i a la resta d'Europa.
Als Països Catalans tan sols en roman algunes poblacions als rius dels Aiguamolls de l'Empordà, als ullals del delta de l'Ebre i en alguns rius i rierols del Baix Empordà, com el Riu Daró.
Segons algunes fonts, és present als rius Muga, Tordera, Ebre, Fluvià, Ter, Daró i Orlina.
Segons el Bolletí de Dialectologia Catalana (xi, 73) n'hi havia a l'estany de Banyoles, als aiguamolls de Can Tunis i en els rius Besòs i Tenes.
També fou introduït a S'Albufera de Mallorca amb la finalitat de limitar les plagues de moscard.
Comportament[modifica]
És una espècie gregària d'aigua dolça i pot haver-hi poblacions sedentàries i emigrants. Aquestes darreres passen l'hivern a la mar entrant a aigües dolces per poder criar.
Observacions[modifica]
- Antigament va ésser emprat per a la producció d'oli i farines de peix.
- És una de les espècies més emprades en aquariofília.
Referències[modifica]
- ↑ DCVB
- ↑ «Gasterosteus aculeatus». Catalogue of Life. (anglès)
- Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 111-112.
Bibliografia[modifica]
- Ahnelt, H., H. Pohl, H. Hilgers i H. Splechtna, 1998: The threespine stickleback in Austria (Gasterosteus aculeatus L., Pisces: Gasterosteidae) -- morphological variations. Annalen des Naturhistorischen Museums in Wien v. 100 B: 395-404.
- Bacescu, M. i R. Mayer, 1956: Cercetari asupra ghidrinilor (Gasterosteus aculeatus) din apele ramânesti. Bul. Inst. Cercetari Pisc. v. 15 (núm. 2): 19-36.
- Caldecutt, W. J. i D. C. Adams, 1998: Morphometrics of trophic osteology in the threespine stickleback, Gasterosteus aculeatus. Copeia 1998 (núm. 4): 827-838.
- Caldecutt, W. J., M. A. Bell i J. A. Buckland-Nicks, 2001: Sexual dimorphism and geographic variation in dentition of threespine stickleback, Gasterosteus aculeatus. Copeia 2001 (núm. 4): 936-944.
- Pichugin, M. Yu., L. V. Sidorov, i O. F. Gritsenko, 2003: Biological and morphological traits of Gasterosteus aculeatus from the Kuril Islands. Voprosy Ikhtiologii v. 43 (núm. 2): 169-177. (En rus, traducció a l'anglès al J. Ichthyology v. 43 (núm. 3):221-229).
