Rajada peluda

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaRajada peluda
Raja radula
Raja radula.jpg
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Chondrichthyes
Ordre Rajiformes
Família Rajidae
Gènere Raja
Espècie Raja radula
(Delaroche, 1809)[1][2][3]
Modifica dades a Wikidata

La rajada peluda, la clavellada, la clavellada peluda, l'escrita, l'escrita peluda, la rajada o la rajada jaspiada (Raja radula) és una espècie de peix de la família dels raids i de l'ordre dels raïformes.[4]

Morfologia[modifica]

Reproducció[modifica]

És ovípar,[5] els ous tenen com a banyes a la closca[7] i les femelles ponen entre 80-154 ous a l'any.[8]

Alimentació[modifica]

Menja animals bentònics.[9]

Hàbitat[modifica]

És un peix marí i demersal que viu fins als 300 m de fondària.[5]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a la Mar Mediterrània.[5][10][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans.[5]

Referències[modifica]

  1. Linnaeus C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1. i-ii + 1-824.
  2. BioLib (anglès)
  3. Delaroche, F. E., 1809. Suite du mémoire sur les espèces de poissons observées à Iviça. Observations sur quelques-uns des poissons indiqués dans le précédent tableau et descriptions des espèces nouvelles ou peu connues. Ann. Mus. Hist. Nat. Paris. v. 13: 313-361, Pls. 20-25.
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 FishBase (anglès)
  6. Stehmann, M., 1990. Rajidae. p. 29-50. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic. Junta Nacional de Investigaçao Cientifica e Tecnológica, Lisboa, Portugal. Vol. 1.
  7. Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  8. Walker, P.A., 1998. Fleeting images. Dynamics of North Sea ray populations. Universitat d'Amsterdam. 145 p. Tesi doctoral.
  9. Stehmann, M. i D.L. Bürkel, 1984. Rajidae. p. 163-196. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and Mediterranean. UNESCO, París. vol. 1.
  10. Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  11. Bauchot, M.-L., 1987. Raies et autres batoides. p. 845-886. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.). Fiches FAO d'identificationpour les besoins de la pêche. (rev. 1). Mèditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma.
  12. Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  13. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  14. Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
  15. Kyrtatos, N.A., 1982. Investigation on fishing and biology of the most important fishes of the region around the Aegean Sea. Island of Tinos. Thalassographica 5 (specl. publ.), 88 pp.
  16. Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  17. Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
  18. Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editore), Roma. 244p.
  19. Papakonstantinou, C., 1988. Check-list of marine fishes of Greece. Fauna Graeciae IV, 257 p.
  20. Plejic, T., 2007. Fische der Adria. Das romanische Element in der kroatischen Ichthyofauna. Mit Glossar der Adriafische Kroatisch-Englisch-Deutsch-Italienisch. Diploma Thesis. University of Leipzig Institute of Applied Linguistics and Translational Studies.
  21. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  22. Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico. Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia.


Bibliografia[modifica]

  • Compagno, L.J.V., 1999. Checklist of living elasmobranchs. p. 471-498. A W.C. Hamlett (ed.) Sharks, skates, and rays: the biology of elasmobranch fishes. Johns Hopkins University Press, Maryland, Estats Units.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid)
  • Fritzsch, B. i P. Moller, 1995. A history of electroreception. p. 39-55. A: P. Moller (ed.) Electric fishes: history and behavior. Fish and Fisheries Series 17. Chapman & Hall, Londres.
  • McEachran, J.D. i K.A. Dunn, 1998. Phylogenetic analysis of skates, a morphologically conservative clade of elasmobranchs (Chondrichthyes: Rajidae). Copeia (2):271-290.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.


Enllaços externs[modifica]