René Lacoste

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRené Lacoste

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Jean René Lacoste Modifica el valor a Wikidata
2 juliol 1904 Modifica el valor a Wikidata
10è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 octubre 1996 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Sant Joan Lohitzune (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Alçada1,75 m Modifica el valor a Wikidata
LateralitatDretà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótennista, entrenador de tennis, emprenedor, dissenyador de moda Modifica el valor a Wikidata
Activitat? – 1932 Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni net estimatcap valor Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaFrança França
Esporttennis Modifica el valor a Wikidata
Mà de jocdretà Modifica el valor a Wikidata
Modalitat Partit de tennis Rècord personal
Tennis individual 76–10 Modifica el valor a Wikidata 
Hall of fame Fitxa HOF Modifica el valor a Wikidata
ATP Info ATP Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
1923-1928 Equip de Copa Davis de França Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1924Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 1924 - Dobles masculins  (medalla de bronze olímpica) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeSimone de la Chaume Modifica el valor a Wikidata
FillsCatherine Lacoste, Michel Lacoste (en) Tradueix, Bernard Lacoste Modifica el valor a Wikidata
Premis

Olympics.com: jean-rene-lacoste Modifica el valor a Wikidata

Jean René Lacoste (París, 12 de juliol de 1904Sant Joan Lohitzune, 12 d'octubre de 1996), sobrenomenat Le Crocodile (El cocodril), fou un jugador de tennis francès guanyador de 7 torneigs del Grand Slam, així com el fundador de la companyia tèxtil Lacoste, la qual té per símbol un cocodril.

Formà part de la generació més reeixida de tenistes francesos de finals dels anys 20 i principis dels anys 30, coneguts pels Quatre Mosqueters amb Jean Borotra, Jacques Brugnon i Henri Cochet. Va participar, als 19 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1924 realitzats a París (França), on aconseguí guanyar la medalla de bronze en la competició masculina de dobles al costat de Jean Borotra, a més de finalitzar cinquè en la competició individual. També disputà, entre 1923 i 1928, 51 partits de Copa Davis amb la selecció de França, aconseguint 40 victòries i els títols de 1927 i 1928.

Biografia[modifica]

Va néixer a París fill de Jeanne-Marie Madeleine Larrieu-Let i Jean-Jules Lacoste.[1] El seu pare fou director general de l'empresa automobilística Hispano-Suiza, i fou condecorat com a oficial (1925) i comandant (1932) de la Legió d'Honor, com ho fou posteriorment René.

Va estudiar a l'École polytechnique de París, però no va finalitzar els estudis per dedicar-se completament al tennis.

L'origen del seu sobrenom «Le Crocodile» és incert, l'explicació més coherent és que li va posar la premsa americana després d'una aposta l'any 1923 amb Allan Muhr, capità de l'equip francès de Copa Davis, mentre durant l'enfrontament contra l'equip estatunidenc a Boston. Una altra versió és que també fou per una aposta però amb el capità Pierre Gilou, que va prometre comprar-li una bossa de pell de cocodril si guanyava el partit decisiu de la final de la Copa Davis. Malgrat perdre aquell partit, la imatge va perdurar perquè pel seu caràcter, mai deixava escapar les seves preses.

Es va casar el 28 de juny de 1930 amb la golfista Simone de la Chaume.[2][3] El matrimoni va tenir quatre fills: Bernard (1931-2006), François (1933), Michel (1943) i Catherine (1945). Bernard i Michel van formar part de l'estructura de l'empresa Lacoste mentre que Catherine va ser golfista, campiona francesa i presidenta del Golf Club Chantaco, fundat per la seva mare a Sant Joan Lohitzune.

Va morir el 12 d'octubre a casa seva, a Sant Joan Lohitzune, on s'havia retirat des de feia anys, víctima d'un càncer. Fou el darrer dels Quatre Mosqueters en morir.[4]

L'any 1928 va publicar un llibre titulat Lacoste on Tennis.[3][5][6]

Torneigs de Grand Slam[modifica]

Individual: 10 (7−3)[modifica]

Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador
Finalista 1. 1924 Wimbledon Jean Borotra 1−6, 6−3, 1−6, 6−3, 4−6
Guanyador 1. 1925 Internationaux de France Jean Borotra 7−5, 6−1, 6−4
Guanyador 2. 1925 Wimbledon Jean Borotra 6−3, 6−3, 4−6, 8−6
Finalista 2. 1926 Internationaux de France Henri Cochet 2−6, 4−6, 3−6
Guanyador 3. 1926 US National Championships Jean Borotra 6−4, 6−0, 6−4
Guanyador 4. 1927 Internationaux de France (2) Bill Tilden 6−4, 4−6, 5−7, 6−3, 11−9
Guanyador 5. 1927 US National Championships (2) Bill Tilden 11−9, 6−3, 11−9
Finalista 3. 1928 Internationaux de France (2) Henri Cochet 7−5, 3−6, 1−6, 3−6
Guanyador 6. 1928 Wimbledon (2) Henri Cochet 6−1, 4−6, 6−4, 6−2
Guanyador 7. 1929 Internationaux de France (3) Jean Borotra 6−3, 2−6, 6−0, 2−6, 8−6

Dobles masculins: 4 (3−1)[modifica]

Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador
Guanyador 1. 1925 Internationaux de France Jean Borotra Henri Cochet
Jacques Brugnon
7−5, 4−6, 6−3, 2−6, 6−3
Guanyador 2. 1925 Wimbledon Jean Borotra Raimond Casey
John Hennessey
6−4, 11−9, 4−6, 1−6, 6−3
Finalista 1. 1927 Internationaux de France Jean Borotra Henri Cochet
Jacques Brugnon
6−2, 2−6, 0−6, 6−1, 4−6
Guanyador 3. 1929 Internationaux de France (2) Jean Borotra Henri Cochet
Jacques Brugnon
6−3, 3−6, 6−3, 3−6, 8−6

Dobles mixts: 2 (0−2)[modifica]

Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador
Finalista 1. 1926 US National Championships Hazel H. Wightman Elizabeth Ryan
Jean Borotra
4−6, 5−7
Finalista 2. 1927 US National Championships (2) Hazel H. Wightman Eileen Bennett
Henri Cochet
6−2, 6−0, 6−3

Jocs Olímpics[modifica]

Dobles masculins[modifica]

Any Campionat Parella Oponents Resultat
1924 Jocs Olímpics, París, França Jean Borotra Ivie Richardson
Jack Condon
6−3, 10−8, 6−3

Carrera esportiva[modifica]

Lacoste va començar a jugar a tennis amb quinze anys quan va acompanya el seu pare en un viatge a Anglaterra.[3]

Va debutar en un Grand Slam l'any 1922, però el punt d'inflexió es va produir el 1925 quan va guanyar els torneigs Internationaux de France i Wimbledon, ambdós casos enfront del seu compatriota Jean Borotra. L'any següent fou finalista a París superat per Henri Cochet, va renunciar a Wimbledon però es va imposar en el U.S. National Championships. En aquest punt ja fou considerat el millor tennista masculí del moment. Aprofitant la gran generació de tennista francesos, Lacoste va formar part de l'equip que va guanyar la Copa Davis enfront dels Estats Units l'any 1927, el primer títol per França i que no aconseguia cap país que no foren els Estats Units, les Illes Britàniques i Australàsia. Aquest equip, format per Lacoste, Borotra, Cochet i Jacques Brugnon, i conegut amb el sobrenom dels Quatre Mosqueters, va guanyar sis edicions consecutives de la Copa Davis. A París es va construir el Stade Roland Garros expressament per a la defensa d'aquest títol. Lacoste va disputar un total de 51 partits de Copa Davis en 26 eliminatòries, amb un registre de 32 victòries per 8 derrotes individuals, i vuit i tres en dobles.

A causa de problemes de salut, especialment per una malaltia respiratòria, va abandonar el tennis momentàniament l'any 1929, tot i que va fer un breu retorn el 1932 i va aprofitar per ser capità de l'equip francès de Copa Davis.

Els Quatre Mosqueters va entrar a l'International Tennis Hall of Fame l'any 1976.

Trajectòria empresarial[modifica]

L'any 1933 va fundar la La Société Chemise Lacoste amb André Gillier. L'empresa va començar a produir camises per jugar a tennis amb un cocodril (o al·ligàtor) com a logotip brodat al pit esquerre, també conegudes com "camises polo", les quals Lacoste utilitzava per jugar. La seva producció es va aturar durant la Segona Guerra Mundial, i posteriorment, les samarretes es van començar a exportar a diversos països. El seu fill Bernard el va succeir en la direcció de l'empresa l'any 1963.

Lacoste també va innovar en la tecnologia de les raquetes l'any 1961, quan va patentar la primera raqueta d'acer tubular. En època s'utilitzaven bàsicament raquetes de fusta, però aquesta era més rígida i permetia transmetre més força a la pilota en el cop. A Europa es va comercialitzar amb la marca Lacoste mentre que als Estats Units es va comercialitzar mitjançant Wilson Sporting Goods. El francès Pierre Darmon fou el primer tennista en estrenar-la oficialment dos anys després, i ràpidament va aconseguir popularitat ja que grans tennistes com Billie Jean King i Jimmy Connors va fer el canvi a continuació.

Palmarès[modifica]

Equips: 4 (2−2)[modifica]

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Equip Oponents Marcador
Finalista 1. 11 − 13 de setembre de 1925 Copa Davis, Filadèlfia, Estats Units Gespa Jean Borotra
Jacques Brugnon
Bill Johnston
Vincent Richards
Bill Tilden
Richard N. Williams
0−5
Finalista 2. 9 − 11 de setembre de 1926 Copa Davis, Filadèlfia (2) Gespa Jean Borotra
Jacques Brugnon
Henri Cochet
Bill Johnston
Vincent Richards
Bill Tilden
Richard N. Williams
1−4
Guanyador 1. 8 − 10 de setembre de 1927 Copa Davis, Filadèlfia Gespa Jean Borotra
Jacques Brugnon
Henri Cochet
Frank Hunter
Bill Johnston
Bill Tilden
Richard N. Williams
3−2
Guanyador 2. 27 − 29 de juliol de 1928 Copa Davis, París, França (2) Terra batuda Jean Borotra
Jacques Brugnon
Henri Cochet
John Hennessey
Frank Hunter
George Lott
Bill Tilden
4−1

Referències[modifica]

  1. «Happy birthday René Lacoste!» (en anglès). Lacoste.com, 07-02-2015. Arxivat de l'original el 2021-04-22. [Consulta: 22 abril 2021].
  2. «Mariage de champions» (en francès). Le Matin, 01-07-1930. [Consulta: 22 abril 2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 Finn, Robin. «Rene Lacoste Dies at 92; Gave Fashion the Alligator» (en anglès). The New York Times, 14-10-1996. [Consulta: 23 abril 2021].
  4. «René Lacoste, mort d'un «Mousquetaire»» (en francès). Humanite.fr, 14-10-1996. [Consulta: 22 abril 2021].
  5. «Lacoste On Tennis» (en anglès). Biblio.com. [Consulta: 22 abril 2021].
  6. Lacoste, Rene. Lacoste on Tennis. George Jeffery Books. ISBN 9782213010144. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: René Lacoste