Resistència (calefactor)

Resistència escalfadora d'Incoloy d'immersió.

La resistència escalfadora converteix energia elèctrica en calor. El procediment va ser descobert per James Prescott Joule el 1841 quan al fer circular un corrent elèctric a través d'un conductor es va alliberar calor per raó de la seva resistència. Les resistències escalfadores s'utilitzen per a infinitat d'aplicacions. La gran majoria són fabricades amb un filferro d'un aliatge de níquel (80%) i crom (20%). Aquest aliatge suporta temperatures molt altes (1000 °C), és resistiu (condició necessària per generar calor), és molt resistent als impactes i és inoxidable.

Resistències comercials

Resistència escalfadora de coure cromat per immersió.

Filferro de níquel-crom

Es tracta d'un filferro nu (sense cap recobriment) com l'usat en assecadors de cabell o torradores de pa.

Resistències segellades

El filferro de níquel-crom es cobreix amb ceràmica i després es recobreix amb coure cromat o amb Incoloy (níquel 45%, crom 30%, ferro 22%, coure 3%). La selecció del recobriment depèn de l'ús, el Incoloy és més resistent a l'òxid a temperatures de 800 °C, mentre que els recobriments en coure són generalment per escalfament de líquids per immersió. S'usen en cuines elèctriques, escalfadors d'aigua, forns elèctrics o cafeteres.

Làmpades de calor

Són llums dissenyades per generar calor i no llum. El seu filament incandescent es manté a baixa temperatura i així s'evita produir llum dins de l'espectre visible.

Resistències ceràmiques

Són resistències de coeficient resistiu tèrmic positiu. La majoria de les ceràmiques tenen coeficient resistiu negatiu, mentre que els metalls el tenen positiu. Els metalls augmenten una mica la seva resistència en augmentar la seva temperatura, però aquest tipus de ceràmiques no tenen una resposta resistiva lineal a la calor. Quan aquesta resistència passa el seu llindar de temperatura perd conductivitat. Com a resultat, són resistències i alhora termòstats, ja que permeten passar corrent quan estan freds però deixen de conduir corrent quan s'escalfen. Aquestes resistències estan fetes de titanat de bari o titanat de plom (BaTiO3 o PbTiO3). Entre els usos d'aquests materials estan les primes capes de pel·lícula dels vidres del darrere dels automòbils que eviten la condensació.

Altres materials

Existeixen molts altres materials exòtics emprats per fer resistències escalfadores: platí, disiliciur de molibdè i el carbur de silici. El carbur de silici té un punt de fusió de 2730 °C, el fan servir els escalfadors de gas per detectar la flama.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Resistència