Riu Jhelum

De Viquipèdia
Infotaula de geografia físicaRiu Jhelum
Jhelum River-Pakistan.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Part demitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaJammu i Caixmir (Índia) Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaHimachal Pradesh (Índia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióChenab Modifica el valor a Wikidata
Jhelum.png Modifica el valor a Wikidata
33° 25′ 47″ N, 75° 22′ 34″ E / 33.429737°N,75.376174°E / 33.429737; 75.376174Coord.: 33° 25′ 47″ N, 75° 22′ 34″ E / 33.429737°N,75.376174°E / 33.429737; 75.376174
31° 10′ 12″ N, 72° 08′ 44″ E / 31.17001°N,72.1455°E / 31.17001; 72.1455
Afluent
Conca hidràulicaconca de l'Indus Modifica el valor a Wikidata
PresaKarot Hydropower Project (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Dimensions774 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica55.300 km² Modifica el valor a Wikidata

El Jhelum (en hindi: झेलम Jhelam, en urdú: جہلم, Jhilum) és el més occidental dels cinc rius que donen nom al Panjab (Índia). Neix al Caixmir, originat en el rierol Vernag, i a Khanabal s'ajunta a l'Adpat, Bring i Sandran; a partir d'aquí és navegable uns 165 km fins a Baramula, passant pel llac Wular. Els seus afluents principals són per la dreta el Liddar o Lambodri, el riu Sind i el Pohru; a l'esquerra el Vishav, el Rembiara, el Ramshi, el Dudganga (a Srinagar), el Suknag i el Ferozepura.

Descripció[modifica]

Després de Baramula es forma una fèrtil vall. A Muzaffarabad se li uneix el Kishanganga per la dreta i més avall el Kunhar, també per la dreta. Més avall, ja marca el límit entre Caixmir i el districte d'Hazara. Passa pel Districte de Rawalpindi i a Dangalli, a uns 65 km a l'est, esdevé navegable. Entra al districte de Jhelum, creua la serra de la Sal i rep les aigües del Kahan, i arriba a la plana després de la ciutat de Jhelum, a uns 400 km de les seves fonts; el Bunha se li uneix a Darapur. Segueix el curs cap al sud-oest uns 160 km, separant el districte de Jhelum del districte de Gujrat i el districte de Shapur, al qual entra, seguint després cap al districte de Jhang i finalment s'uneix al Chenab a Trimmu, a 31° 11′ N, 72° 12′ E / 31.183°N,72.200°E / 31.183; 72.200, a uns 15 km al sud de Jhang-Maghiana després d'un curs total de més de 725 km.

La regió entre el Jhelum i el Chenab és coneguda com a Chaj Doab i la part occidental cap a l'Indus porta el nom de Sind Sagar Doab. Les ciutats principals que creua són Srinagar, Jhelum|, Pind Dadan Khan, Miani, Bhera i Khushab.

Història[modifica]

Antigament, Hidaspes (grec Hydaspes) era un dels principals rius del Panjab al Pakistan. El seu nom sànscrit fou Vitasta i correspon probablement a l'actual Behut (àrab Bihat, Wihat o Bihatab), però és més conegut com a Jhelum. Desaiguava a l'Acesines, que després rebia també l’Hydraotes. Fou a la riba d'aquest riu on Alexandre el Gran va construir una flota amb fusta de les muntanyes Emodi (Himàlaia occidental) i on va lliurar una gran batalla, la Batalla del riu Hidaspes, amb Poros, després de la qual va fundar, en commemoració, dues ciutats: Nicea (que podria ser l'actual Behut) i Bucefàlia. Estrabó diu que Alexandre va veure cocodrils en aquest riu. Claudi Ptolemeu l'esmenta com a Bidaspes, més proper al seu nom nadiu. El seu nom caixmiri és Veth. El general Cunningham pensa que Alexandre el Gran va travessar el riu per Jalalpur.[1]

Mitologia[modifica]

El riu era considerat com un déu pels antics grecs, com ho eren la majoria de muntanyes, llacs i rius. El poeta Nonnos de Panòpolis a les Dionisíaques[2] diu que Hidaspes era un déu descendent dels titans, fill del déu del mar Taumant i d'Electra, una de les Plèiades. Era germà d'Iris, la deessa de l'arc de Sant Martí, i germà de les Harpies, les 'raptores'. Com que el riu es troba en un país que els antics grecs coneixien amb dificultat, no està clar si van donar el nom del riu al déu o si el déu Hidaspes va rebre el nom del riu.

Referències[modifica]

  1. Smith, Vincent A. The early history of India (en anglès). Atlantic Publishers & Dist, 1999, p. 79-80. ISBN 8171566189. 
  2. Nonnos de Panòpolis. Dionisíaques, Cant 26, 350

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Jhelum