Romà Gubern Garriga-Nogués

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Romà Gubern)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRomà Gubern Garriga-Nogués
Roman Gubern en la UNIA.jpg
Romà Gubern (segon per l'esquerra) el 2007
Biografia
Naixement 8 d'agost de 1934 (1934-08-08) (85 anys)
Barcelona
Formació Universitat de Barcelona
Activitat
Camp de treball Història del cinema
Ocupació Escriptor i historiador
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Romà Gubern Garriga-Nogués (Barcelona, 8 d'agost de 1934) és un escriptor i historiador de mitjans de comunicació de masses català, singularment de cinema i còmic.[1]

Trajectòria[modifica]

És catedràtic emèrit de Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona. Guardonat amb la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts, és autor de més de quaranta llibres, sobre cinema, semiòtica, cultura de masses, cultura de la imatge i sociologia de la comunicació. Recentment ha publicat Metamorfosis de la lectura.[2]

Ha estat president de l'Associació Espanyola d'Historiadors del Cinema i pertany a l'Association Française pour la Recherche sur l'Historie du Cinema. És membre de l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, de la New York Academy of Sciences, de l'American Association for the Advancement of Science, del Comitè d'Honor de la International Association for Visual Semiotics i director de l'Institut Cervantes a Roma.[3]

El 2011 fou elegit membre d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català,[4] i el 2013 fou distingit amb la Creu de Sant Jordi.[5]

Bibliografia[modifica]

  • La televisión, Bruguera, Barcelona, 1965.
  • Historia del cine, Danae, Barcelona, 1969.
  • Godard polémico, Tusquets, Barcelona, 1969.
  • La novela criminal, antologia de texts i pròleg, Tusquets, Barcelona, 1970.
  • McCarthy contra Hollywood: La caza de brujas, Anagrama, Barcelona, 1970.
  • El lenguaje de los cómics, Península, Barcelona, 1972.
  • Mensajes icónicos en la cultura de masas, Lumen, Barcelona, 1974.
  • Homenaje a King Kong, Tusquets, Barcelona, 1974.
  • Literatura de la imagen, Salvat, Barcelona, 1974.
  • Cine contemporáneo, Salvat, Barcelona, 1974.
  • Un cine para el cadalso. 40 años de censura cinematográfica en España (amb Domènec Font), Barcelona, 1975.
  • El cine español en el exilio, Lumen, 1976.
  • El cine sonoro en la II República (1929–1936), Lumen, Barcelona, 1977.
  • Comunicación y cultura de masas, Península, Barcelona, 1977.
  • Las raíces del miedo (con J. Prats), Lumen, Barcelona, 1978.
  • La censura. Función política y ordenamiento jurídico bajo el franquismo (1936–1975), Península, Barcelona, 1981.
  • Cine para leer, Mensajero, Bilbao, 1986.
  • 1936–1939: La Guerra de España en la pantalla. De la propaganda a la Historia, Filmoteca Española, Madrid, 1986.
  • El simio informatizado, Fundesco, Madrid, 1987.
  • La caza de brujas en Hollywood, Anagrama, Barcelona, 1987.
  • La mirada opulenta: Exploración de la iconosfera contemporánea, Gustavo Gili, Barcelona, 1987.
  • Los cómics en Hollywood. Una mitología del siglo XX (amb Xavier Coma), Plaza y Janés, Barcelona, 1988.
  • El discurso del cómic (amb Luis Gasca), Càtedra, Madrid, 1988.
  • La imagen pornográfica y otras perversiones ópticas, Akal, Madrid, 1989.
  • Espejo de fantasmas. De John Travolta a Indiana Jones, Espasa Calpe, Madrid, 1993.
  • Del bisonte a la realidad virtual, la escena y el laberinto, Anagrama, Barcelona, 1996.
  • Proyector de luna, Anagrama, Barcelona, 1999.
  • El eros electrónico, Taurus, Madrid, 2000.
  • Máscaras de la ficción, Anagrama, Barcelona, 2002.
  • Patologías de la imagen, Anagrama, Barcelona, 2004.
  • Los años rojos de Luis Buñuel, Càtedra, Barcelona, 2009.
  • Metamorfosis de la lectura, Anagrama, Barcelona, 2010.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]