Sis Dies d'Escòcia de Trial

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: SSDT)
Salta a: navegació, cerca
Ssdt logo.png
Acrònim/Àlies SSDT
Categoria Trial
Lloc Highlands, Escòcia Escòcia
Centre/Sortida Fort William/An Gearasdan
Coordenades 56° 48′ 53.7″ N, 5° 7′ 1.24″ O / 56.814917°N,5.1170111°O / 56.814917; -5.1170111Coord.: 56° 48′ 53.7″ N, 5° 7′ 1.24″ O / 56.814917°N,5.1170111°O / 56.814917; -5.1170111
Data 1a setmana de maig
Organitzador Edinburgh & District MC
Web oficial www.ssdt.org
Historial
1a Edició 1909
Darrer guanyador Regne Unit Dougie Lampkin (2015)
Rècord victòries Regne Unit Dougie Lampkin (9)
Darrera revisió: 20/10/2017
Modifica dades a Wikidata

Els Sis Dies d'Escòcia de Trial, coneguts també com als Sis Dies d'Escòcia (en anglès, Scottish Six Days Trial, SSDT o simplement Scottish), són una competició de trial reconeguda internacionalment, probablement la més dura i carismàtica de totes.[1] Se celebren des de 1909 (amb pauses durant les dues guerres mundials), essent la competició motociclista fora d'asfalt més antiga del món.

Detalls[modifica | modifica el codi]

Malcolm Rathmell amb la Cota 348 prop de les zones del "Pipeline", durant l'edició de 1977

La prova es disputa la primera setmana del mes de maig als Highlands escocesos, amb un fred sovint intens. Pilots de tot el món hi competeixen, recorrent fins a 160 quilòmetres diaris (100 milles) pels voltants de Lochaber en cadascun dels sis dies, sobretot fora d'asfalt per paratges solitaris. El recorregut -històricament senyalitzat amb banderetes de la marca de pneumàtics Dunlop[2]- transcorre entre paisatges inhòspits i de gran bellesa, on hi ha repartides les zones que els participants han de superar, agrupades en seccions. Aquestes seccions han passat a la història del trial com les més belles i emocionants que un pilot pugui intentar, amb noms mítics dins aquest esport com ara les de Laggan Locks, Blackwater, Ben Nevis o la famosa Pipeline que discorre paral·lela a un oleoducte en una llarga ascensió rocosa.[3] A banda d'aquestes, algunes altres seccions que han format part històricament dels Sis Dies d'Escòcia són aquestes, per ordre alfabètic:[4]

La duresa del recorregut i el clima rigorós fan que aquest sigui un trial extrem i posi a prova l'habilitat i la resistència del pilot i la motocicleta.[3] Una de les principals dificultats del recorregut són els Black Waters ("aigües negres"), una mena de fangars semblants a les sorres movedisses però amb menys profunditat i amb menys aigua; són una barreja d'herba i fang amb aigua a sota gairebé invisibles, on en cas d'enfonsar-s'hi costa molt de sortir-ne. Durant els anys 60 i 70 calia travessar-ne més de 30, amb la consegüent sobrecàrrega de cansament.[2]

Els Sis Dies d'Escòcia tenen de fa temps la seu a Fort William (An Gearasdan en gaèlic escocès), per bé que, durant anys, la sortida i arribada es feia el primer dia des d'Edimburg (concretament, des de la plaça del mercat de bestiar, Cattle Market[5]) i la resta de dies des de Fort William. L'entitat organitzadora n'és l'Edinburgh & District Motor Club, amb seu a Edimburg, i es va formar mitjançant la fusió de diversos clubs motociclistes el 1911.[6] Durant la prova, els membres de l'organització s'allotjaven històricament a l'hotel Highland de Fort William, i més endavant passaren a fer-ho a l'hotel Milton de la mateixa població.[4]

L'esdeveniment és tan popular que normalment hi ha més de 500 sol·licituds per a les 270 places disponibles. D'aquestes 270 places, 30 estan reservades per als equips de fàbrica i 50 més les assigna directament el Club. Els llocs restants s'assignen a través d'un sorteig.[6] La prova és àmpliament seguida per l'emissora Nevis Radio, que emet per Lochaber i a Internet.

Història[modifica | modifica el codi]

Rierol a Allt Coire nam Miseach. Al camí de l'esquerra s'hi veuen les banderetes que assenyalaven la ruta durant l'edició de 2009

El primer trial escocès de llarga durada es va celebrar el juliol de 1909, al llarg de cinc dies. Sortia d'Edimburg i acabava a John O'Groats, i volia ser la prova de motocicletes més dura mai realitzada. El 1910 se'n va allargar la durada a sis dies, i el 1911 l'Edinburgh & District Motor Club va passar a ser-ne l'entitat organitzadora. El 1912, la prova va començar a ser coneguda com als "Scottish Six Days Open Reliability Trial" i el 1914 se'n van aprovar les regles, juntament amb un sistema de puntuació i temps de penalització per avaries mecàniques.

L'esclat de la Primera Guerra Mundial va interrompre la competició, però els Sis Dies van tornar el 1919. Per tal de resoldre la dificultat dels pilots per seguir la ruta sense perdre's, aquesta es va marcar de color ocre groguenc per mitjà d'un barril de pintura instal·lat en un cotxe, un sistema que romandria actiu fins a mitjan anys 70, quan es va introduir l'actual sistema de fletxes indicadores i banderes carbassa per als trams de fora de carretera. El sistema de puntuació es va actualitzar el 1926 per tal de permetre proves de frens i de comportament en pujades, però la competició era encara més que res una prova de la fiabilitat de la motocicleta. Des dels anys 30 hi varen començar a sovintejar els equips de fàbrica i el 1932 el sistema de resultats es va tornar a modificar per tal de permetre decidir-ne un guanyador. L'esclat de la Segona Guerra Mundial va tornar a aturar la competició fins a 1947, quan 108 competidors hi van prendre part i els "Scottish" es van assentar com a l'esdeveniment més important per a motocicletes de trial.[6]

AJS, els anys 40 i 50[modifica | modifica el codi]

Als anys 40 i 50, la resistent i fiable AJS Model 16 era ideal per als Scottish, amb modificacions com ara la millora del xassís adoptant-ne un de dúplex tubular soldat al bressol del motor per reduir el pes, així com tub d'escapament i reposapeus de nou disseny, per millorar-ne l'alçada respecte a terra. El 1957 va ser redissenyat per augmentar encara més aquesta alçada, passant de 7 a 10 polzades. Hugh Viney havia estat el responsable del desenvolupament de l'AJS en els anys de postguerra i va guanyar el trial de 1947 amb una AJS 16MC al seu primer intent. Va repetir l'èxit l'any següent i el 1949, aconseguint el primer triplet de la història. Als 50 aquest rècord va ser batut per un altre pilot d'AJS, Gordon Jackson, qui va guanyar els Scottish quatre vegades,[7] una de les quals amb un sol punt de penalització total al final dels sis dies.[4]

Sammy Miller i l'Ariel GOV 132[modifica | modifica el codi]

Un nom que destaca a la història dels SSDT és el de Sammy Miller, qui des de finals dels 50 i durant una llarga dècada va regnar-hi amb autoritat, guanyant-ne cinc edicions.[8] Va córrer primer per a Ariel, empresa a qui va ajudar a desenvolupar el model HT5 500 cc, partint d'un exemplar de sèrie i alleugerint-lo considerablement. Els seus èxits pilotant-la van fer molt famosa aquesta moto, que fou coneguda arreu per la seva matrícula britànica, GOV 132.

Les dos temps el 1965[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Llista de models de motocicleta de trial posteriors a 1964

El 1964 Miller va començar a col·laborar amb la catalana Bultaco,[9] esdevenint-ne el principal desenvolupador de les seves modernes motos de dos temps fins a crear la mítica Sherpa T. Sammy Miller va passar d'Ariel a Bultaco durant els SSDT de 1965. Dissabte va pilotar l'Ariel i va guanyar. L'endemà va pilotar la Bultaco i va tornar a guanyar. A partir d'aleshores ja res no tornaria a ser com abans al món del trial. Les feixugues màquines britàniques amb motor de quatre temps van ser ràpidament arraconades[10] en favor de les noves motos catalanes (a banda de Bultaco, aviat s'hi afegirien Montesa i OSSA) equipades amb un nerviós motor de dos temps i amb una lleugeresa que les feia molt superiors.[11] La revolució fou tan important que actualment als SSDT hi ha una prova Pre-65 reservada a motocicletes anteriors a aquell any.

L'era Mick Andrews als 70[modifica | modifica el codi]

Placa d'una OSSA de 1971 commemorant les 2 primeres victòries de Mick Andrews

Un altre nom destacat en la història de la prova és el de Mick Andrews, pilot que juntament amb Sammy Miller és l'únic que l'ha guanyada cinc vegades (el seu rècord només el supera Dougie Lampkin, amb 8 victòries). Andrews va començar guanyant els Scottish tres vegades seguides amb la famosa OSSA MAR (Mick Andrews Rèplica)[12] i més tard encara els va guanyar dues vegades més amb la japonesa Yamaha, convertint aquesta moto en la primera no europea que aconseguia la victòria a la prova.[8]

Actualitat[modifica | modifica el codi]

L'any 2008 el futur de la prova va perillar, quan l'exèrcit britànic per primer cop no va ser capaç de proporcionar el servei de proveïment de combustible com havia fet fins aleshores. Tot i així, els SSDT van poder resoldre aquest impediment i la prova es va celebrar, i si tot va bé està previst que continuïn sense faltar a la seva cita anual del mes de maig.

Llista de guanyadors dels SSDT[modifica | modifica el codi]

A data 1 de gener de 2016.
Nota.- No hi ha guanyadors identificables abans de 1932.[13][14]
Any Guanyador Motocicleta
1932 Escòcia Bob MacGregor Rudge 499[a]
1933 Regne Unit Len Leath Ariel 497
1934 Regne Unit Jack Williams Norton 348
1935 Escòcia Bob MacGregor Rudge 499
1936 Regne Unit Billy Tiffen Velocette 343
1937 Regne Unit Jack Williams Norton 348
1938 Regne Unit Fred Povey Ariel 348
1939 Regne Unit Allan Jeffries Triumph 349 oficial (Works Team)
1940 - 46: A causa de la II Guerra Mundial els SSDT no es disputaren
1947 Regne Unit Hugh Viney AJS 347 Model 16
1948 Regne Unit Hugh Viney AJS 347 oficial (Works Team)
1949 Regne Unit Hugh Viney AJS 347 oficial (Works Team)[b]
1950 Regne Unit Artie Ratcliffe Matchless 350 cc
1951 Regne Unit John Draper BSA 350 cc
1952 Regne Unit John Brittain Royal Enfield 350
1953 Regne Unit Hugh Viney AJS 350
1954 Regne Unit Artie Ratcliffe Matchless 350
1955 Regne Unit Jeff Smith BSA Gold Star 500 cc
1956 Regne Unit Gordon Jackson AJS 350
1957 Regne Unit John Brittain Royal Enfield Bullet 350 cc
1958 Regne Unit Gordon Jackson AJS 350
1959 Regne Unit Roy Peplow Triumph Tiger Cub 199 cc[c]
1960 Regne Unit Gordon Jackson AJS 350 cc
1961 Regne Unit Gordon Jackson AJS 350 cc
1962 Irlanda del Nord Sammy Miller Ariel 500 cc
1963 Regne Unit Arthur Lampkin BSA 250 cc de fàbrica
1964 Irlanda del Nord Sammy Miller Ariel 500 cc
1965 Irlanda del Nord Sammy Miller Bultaco Sherpa T 250 cc[d]
1966 Regne Unit Alan Lampkin BSA 250 cc[e]
1967 Irlanda del Nord Sammy Miller Bultaco Sherpa T 250 cc
1968 Irlanda del Nord Sammy Miller Bultaco Sherpa T 250 cc[f]
1969 Regne Unit Bill Wilkinson Greeves Anglian 250 cc[g]
1970 Regne Unit Mick Andrews OSSA 250 cc
1971 Regne Unit Mick Andrews OSSA 250 cc
1972 Regne Unit Mick Andrews OSSA MAR 250 cc
1973 Regne Unit Malcolm Rathmell Bultaco Sherpa T 250 cc
1974 Regne Unit Mick Andrews Yamaha 250 oficial (Works)[h]
1975 Regne Unit Mick Andrews Yamaha 250 oficial (Works)
1976 Regne Unit Martin Lampkin Bultaco Sherpa T 325
1977 Regne Unit Martin Lampkin Bultaco Sherpa T 350
1978 Regne Unit Martin Lampkin Bultaco Sherpa T 350
1979 Regne Unit Malcolm Rathmell Montesa Cota 348
1980 Finlàndia Yrjö Vesterinen Montesa Cota 349[i]
1981 França Gilles Burgat SWM 280 cc
1982 EUA Bernie Schreiber SWM 280 cc[j]
1983 Catalunya Toni Gorgot Montesa Cota 349
1984 Occitània Thierry Michaud Fantic 300
1985 Occitània Thierry Michaud Fantic 301
1986 Occitània Thierry Michaud Fantic 301
1987 Catalunya Jordi Tarrés Beta 260
1988 Regne Unit Steve Saunders Fantic 303
1989 Regne Unit Steve Saunders Fantic 305
1990 Regne Unit Steve Saunders Fantic
1991 Regne Unit Steve Saunders Fantic
1992 Illa de Man Steve Colley Beta 260
1993 Illa de Man Steve Colley Beta 260
1994 Regne Unit Dougie Lampkin Beta 250
1995 Regne Unit Dougie Lampkin Beta 250
1996 Regne Unit Dougie Lampkin Beta 250
1997 Illa de Man Steve Colley Gas Gas 270
1998 Regne Unit Graham Jarvis Scorpa 250
1999 Regne Unit Graham Jarvis Bultaco Sherco 290
2000 Illa de Man Steve Colley Gas Gas 280
2001 A causa de la febre aftosa els SSDT foren suspesos
2002 Espanya Amós Bilbao Montesa 250
2003 Catalunya Joan Pons Sherco 290
2004 Regne Unit Graham Jarvis Sherco 290
2005 Regne Unit Sam Connor Sherco 290
2006 Regne Unit Graham Jarvis Sherco 290
2007 Regne Unit James Dabill Montesa 300 cc (Future TRW)[k]
2008 Regne Unit Dougie Lampkin Beta Rev-3 270 cc de fàbrica
2009 Regne Unit Dougie Lampkin Beta 290
2010 Regne Unit Alexz Wigg Beta 290
2011 Regne Unit James Dabill Beta 290
2012 Regne Unit Dougie Lampkin Gas Gas 300
2013 Regne Unit Dougie Lampkin Gas Gas
2014 Regne Unit Dougie Lampkin Vertigo
2015 Regne Unit Dougie Lampkin Vertigo
Notes
  1. Primer escocès a guanyar els SSDT
  2. Primer "Hat trick" (triplet) als SSDT
  3. Primera victòria d'una moto de petita cilindrada
  4. Primera victòria d'una moto amb motor de dos temps. Primera victòria d'una moto no britànica
  5. Darrera victòria d'una moto amb motor de quatre temps britànica
  6. Primer pilot amb 5 victòries
  7. Darrera victòria d'una moto britànica
  8. Primera victòria d'una moto no europea
  9. Primera victòria d'un pilot no britànic
  10. Primera victòria d'un pilot no europeu
  11. Primera victòria d'una moto amb motor de quatre temps des de 1966

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Baumann, James «The road not taken». The Press-Enterprise, 13-05-2005 [Consulta: 28 setembre 2009].
  2. 2,0 2,1 Pi 2012: «92. Vaig decidir morir-me» p. 138-139
  3. 3,0 3,1 Vignati, Alejandro. Motociclismo (en castellà). Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1972. ISBN 84-01-70016-7. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Pi 2012: «90. L'organització dels SSDT» p. 136-138
  5. Pi 2012: «89. Els 6 Dies d'Escòcia» p. 134-136
  6. 6,0 6,1 6,2 «Scottish Six Days Trial» (en anglès). ssdt.org. [Consulta: 29 desembre 2008].
  7. Currie, Bob. Classic British Motorcycles (en anglès). Chancellor Press, 1993. ISBN 1 85152 250 6. 
  8. 8,0 8,1 Linati Bigas, Alejandro. «Competiciones y campeonatos». A: Iniciación al Moto-Cross, Trial y Todo-Terreno (en castellà). Barcelona: Editorial De Vecchi, SA, 1975, p. 103. ISBN 84-315-12210. 
  9. «The most prized» (en anglès). Bultaco.es. [Consulta: 10 octubre 2010].
  10. «Bultaco. Motos de Llegenda > Sherpa T Mod. 10 - 250 cc - 1965» (PDF). museumoto.com. Museu de la Moto de Barcelona, 31-10-2014. [Consulta: 18 novembre 2014].
  11. Herreros 1998: «Trial» p. 287
  12. Herreros 1998: «1945: Cataluña» p. 79
  13. «Who has won the SSDT?» (en anglès). ssdt.org. [Consulta: 7 desembre 2013].
  14. D'Awans, Michel «Los vencedores de todos los Scottish con el sistema actual» (en castellà). SOLO MOTO Treinta. Alesport S.A. [Barcelona], núm. 29, 15-06-1985, p. 40.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sis Dies d'Escòcia de Trial Modifica l'enllaç a Wikidata