Vés al contingut

SS del Cigne

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicSS del Cigne
Tipusfont propera a infrarrojos, font d'emissió de raigs UV i estrella variable Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K5V[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCigne Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra114,6237 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)12,032 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.700 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi8,8541 mas[5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)33,315 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)112,385 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−62 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial31.600 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)21h 42m 42.8034s[5] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)43° 35' 9.8678''[5] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,25[4] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
HD 206697 (Henry Draper Catalogue)
PLX 5240 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
BD+42 4189a (Bonner Durchmusterung)
GCRV 13641 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
TYC 3196-723-1 (Catàleg Tycho)
SS Cyg (Catàleg General d'Estrelles Variables)
PLX 5240.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
1RXS J214242.6+433506 (1RXS)
2EUVE J2142+43.6 (The second Extreme Ultraviolet Explorer source catalog)
EUVE J2142+43.6 (The first Extreme Ultraviolet Explorer source catalog)
2MASS J21424280+4335098 (2MASS)
UCAC2 46852538 (Second USNO CCD Astrograph Catalog)
SBC9 1326 (Vuitè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics)
3A 2140+433 (The Ariel V (3A) catalogue of X-ray sources - II. Sources at high galactic latitude ( b > 10 ))
SBC7 872 (Setè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics)
PBC J2142.7+4334 (The Palermo Swift-BAT hard X-ray catalogue. II. Results after 39 months of sky survey)
PM J21427+4335 (Catalogs of proper-motion stars. I. Stars brighter than visual magnitude 15 and with annual proper motion of 1" or more)
[SPB96] 2200 (Catàleg del telescopi d'imatge ultraviolada d'objectes brillants gairebé ultraviolats)
Gaia DR1 1972957892448494592 (Gaia DR1)
WEB 19362 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
Gaia DR2 1972957892448494592 (Gaia Data Release 2)
AAVSO 2138+43 (AAVSO)
ALS 11959 (Catalog of galactic OB stars)
UBV M 50941 (UBV)
TIC 190696047 (TESS Input Catalog)
UCAC4 668-104538 (Fourth USNO CCD Astrograph Catalog)
Gaia DR3 1972957892448494592 (Gaia DR3) Modifica el valor a Wikidata
Corba visual de llum de la seva magnitud.

SS del Cigne (SS Cygni) és un estel variable a la constel·lació del Cigne (Cygnus) que s'hi troba a una incerta de distància de 330 anys llum del sistema solar.[7][8] Igual que U Geminorum és una variable de les anomenades noves nanes. Descoberta per Louisa D. Wells el 1896, és un dels estels variables més famosos del cel i probablement el més observat.[9]

SS Cygni mostra un estat de quietud el 75% del temps. Sense previ avís la seva lluentor comença a augmentar per aconseguir la màxima magnitud en aproximadament un dia. La seva magnitud aparent oscil·la entre un mínim de +12,2 i un màxim de +8,3. La seva corba de llum alterna esclats curts (d'uns 8 dies) i llargs (d'uns 18 dies). Aquests episodis es repeteixen cada 4 - 10 setmanes. Al costat d'ells, esporàdicament s'observen esclats anòmals de forma ampla i simètrica.[10]

SS Cygni, com la resta de les noves nanes, és un estel binari compost per un estel primari, una nana blanca densa i calenta, i un estel secundari, en aquest cas una nana vermella-taronja de tipus espectral K4. La massa estimada de la nana blanca és 0,60 masses solars i la de l'estel secundari 0,40 masses solars. Els dos estels estan molt properes entre si amb un període orbital de només 6,6 hores. L'estel taronja de la seqüència principal està tan propera a la nana blanca que perd matèria de la seva superfície, formant-se un disc d'acreció entorn d'aquesta última. Els esclats observats es relacionen amb processos que tenen lloc en aquest disc ric en hidrogen.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «The systemic velocities of four long-period cataclysmic variable stars» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2002, pàg. 1215–1223. DOI: 10.1046/J.1365-8711.2002.05795.X.
  2. ↑ Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. ↑ Afirmat a: VizieR Online Data Catalog: UCAC4 Catalogue (Zacharias+, 2012). Indicat a la font segons: SIMBAD. Autor: Arne Henden. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juliol 2012.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Quantifying the carbon abundances in the secondary stars of SS Cygni, RU Pegasi, and GK Persei». Astronomical Journal, 2015, pàg. 142. DOI: 10.1088/0004-6256/150/5/142.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  6. ↑ Afirmat a: General Catalogue of Stellar Radial Velocities. Indicat a la font segons: SIMBAD. Editorial: Carnegie Institution for Science. Data de publicació: 1953. Autor: Ralph Elmer Wilson.
  7. ↑ «SS Cygni - Dwarf Nova» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 11 desembre 2020].
  8. ↑ Schreiber, M. R.; Lasota, J.-P. «The dwarf nova SS Cygni: what is wrong?». Astronomy and Astrophysics, 473, 3, 2007. pp. 897-901.
  9. ↑ SS Cygni: The Brightest Dwarf Nova. The Astronomy Nexus
  10. ↑ «SS Cygni». AAVSO. [Consulta: 11 desembre 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=SS_del_Cigne&oldid=33699520»