S de l'Orada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicS de l'Orada
Tipusestel, supergegant, estrella variable i estrella que presenta línies d'emissió Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A5Iaeq[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióOrada Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud aparent (V)10,25 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva7.750 K[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,0073 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)0,28 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)1,735 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial706,26 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial31.600 cm/s²[3] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)5h 18m 14.3572s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-70° 44' 58.8519''[4] Modifica el valor a Wikidata
Format per
Catàlegs astronòmics

S de l'Orada (S Dor / HD 35343 / CD-69 295) és un estel variable en la constel·lació austral de l'Orada, prototip d'una classe de variables que porten el seu nom, variables S Doradus o variables blaves lluminoses.[6] No pertany a la nostra galàxia, la Via Làctia, sinó al cúmul obert NGC 1910 en el Gran Núvol de Magalhães i es troba a uns 180.000 anys llum de distància del sistema solar.[7]

Amb una magnitud absoluta que pot arribar a -10 i una lluminositat de més d'1 milió de sols, S de l'Orada és un estel hipergegant i un dels més lluminosos que es coneixen. No obstant això, la gran distància que ens separa d'ella fa que sigui invisible a ull nu. La seva magnitud aparent varia entre +8,6 i +11,7, amb variacions de lluentor lentes i de llarga durada, esquitxades per esclats ocasionals. La seva temperatura superficial és menor que la d'altres variables blaves lluminoses, però el seu diàmetre és major.

El seu espectre és similar al de l'estrella P del Cigne, variable del mateix tipus. Aquests estels són molt massius, almenys 60 vegades més que el Sol, i la seva vida no pot excedir d'uns pocs milions d'anys. Estudis de l'any 1999 mostren que ara l'espectre de S de l'Orada és similar al d'un estel supergegant de tipus espectral F, cosa que no s'havia observat en els 50 anys anteriors, encara que en nombroses ocasions l'estel va tenir la mateixa lluentor. Es desconeix la causa d'aquest canvi.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «The Brightest Stars in the Magellanic Clouds» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 1r octubre 1960, pàg. 337-385. DOI: 10.1093/MNRAS/121.4.337.
  2. Afirmat a: VizieR Online Data Catalog: UCAC4 Catalogue (Zacharias+, 2012). Autor: Arne Henden. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juliol 2012.
  3. 3,0 3,1 Sanjib Sharma «The radial velocity experiment (RAVE): fourth data release». Astronomical Journal, 5, 17-10-2013. DOI: 10.1088/0004-6256/146/5/134.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  5. Marica Valentini «The Radial Velocity Experiment (RAVE): fifth data release» (en anglès). Astronomical Journal, 2, 19-01-2017. DOI: 10.3847/1538-3881/153/2/75.
  6. S Doradus (SIMBAD)
  7. S Doradus. The internet Encyclopedia of Science