San Pedro de Cardeña

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
San Pedro de Cardeña
Cardeña fachada principal 03322.jpg
Dades
Tipus abadia, convent i monument
Característiques
Estil arquitectònic arquitectura romànica
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCastella i Lleó
ProvínciaBurgos
MunicipiCastrillo del Val
 42° 18′ 16″ N, 3° 36′ 27″ O / 42.304318°N,3.607394°O / 42.304318; -3.607394
Bé d'interès cultural
Data 3 juny 1931
Identificador RI-51-0000466
Activitat
Religió catolicisme
Lloc web oficial Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

El San Pedro de Cardeña és una abadia trapense al terme municipal de Castrillo del Val, a 10 km del centre de Burgos (Espanya), catalogat declarat Monument històric-artístic pertanyent al Tresor Artístic Nacional mitjançant decret de 3 de juny de 1931).[1] avui dia rep la figura de protecció com a bé d'interès cultural (BIC).

El monestir probablement es fundà abans de l'any 902, quan el comte de Lantarón i de Cerezo de Río Tirón, Gonzalo Téllez i la seva muller Flámula van realitzar la primera donació documentada al cenobi el 24 de setembre d'aquell any d'una serna a Pedernales i unes eres de sal.

Scriptorium[modifica]

Beat de Liébana. Còdex de San Andrés Arroyo (còpia del segle XIII). Il·luminat amb or i plata en el monestir de San Pedro de Cardeña.
Beat de Cardeña. Metropolitan Museum of Art

La prosperitat del monestir en l'època altomedieval es reflecteix en la qualitat de la seva scriptorium, en el qual el monjo Endura va realitzar obres extraordinàries.

El Beatus de San Pedro de Cardeña va ser realitzat entre els anys 1175 i 1180, compta amb 152 folis i 51 miniatures. 135 folis es troben en el Museu Arqueològic Nacional de Madrid, dos a la Biblioteca Francisco de Zabálburu y Basabe, també a Madrid (on també es troba el Cartulari de San Pedro de Cardeña), un en el Museu Diocesà de Girona i altres quinze en el Museu Metropolità d'Art de Nova York.[2]

Edifici[modifica]

La seva edificació ha sofert nombroses restauracions, convivint així diversos estils. Són de destacar els següents elements:

Torre cidiana[modifica]

Robust campanar on s'alternen les diverses evolucions de l'estil romànic.

Claustre dels Màrtirs.

Claustre dels Màrtirs[modifica]

Des de la sala capitular, que data del segle xiii, s'albira a través de grans vidrieres el claustre romànic, que data del segle XII. Compost per un arc de mig punt sobre columnes úniques que descansen sobre fustos robusts i coronades de capitells que imiten l'estil corinti. Els arcs recorden en la seva decoració als de la mesquita de Còrdova per la seva policromía, alternant els colors blanc i vermell. A la paret esquerra es troben unes antiquíssimes pedres la inscripció de les quals recorda el tràgic succés.

Església[modifica]

Per construir aquesta església de tres naus es va destruir la romànica, encara que afortunadament es va salvar la torre. Reedificada al segle XVI, consta de tres naus amb una capella annexa denominada capella del Cid, ja que allí va ser enterrat i va romandre abans del seu trasllat a la catedral de Burgos. La façana de l'església és d'estil barroc.

Lloc cidiano[modifica]

Façana principal del monestir.

Segons el Cantar de Mio Cid i les tradicions posteriors, abans de marxar al desterrament, Rodrigo Díaz de Vivari va deixar a San Pedro de Cardeña, a l'empara de l'abat Sancho (que s'ha identificat amb Sisebut de Cardeña atribuint una confusió a l'autor del Cantar), a la seva esposa Donya Jimena i a les seves filles, encara que aquest fet no està testificat per proves històriques. En el primer desterrament de 1081, les propietats de Rodrigo Díaz no li van ser alienades, i la família del Cid va poder seguir residint a les seves cases. En el segon, de 1089, la família va ser presa per mandat d'Alfonso VI en un castell, potser Gormaz, per reunir-se amb el Campeador poc després.

Jurisdicció de Abadengo[modifica]

Sobre la vila de Resmondo, en el partit de Villadiego, i els llocs de Carcedo, Cardeñajimeno, Cardeñuela Riopico, Castrillo del Val, Orbaneja Riopico i Villafría, en el partit de Burgos, durant el període comprès entre 1785 i 1833, en el Cens de Floridablanca de 1787.

Desamortització[modifica]

Com a conseqüència de la desamortització desapareix el culte. Al1936, durant la Guerra Civil Espanyola, va esdevenir un camp de concentració.

Abadia cistercenca[modifica]

L'1 de maig de 1942, sent arquebisbe de Burgos Manuel de Castro Alonso, es restaurava la vida monàstica per monjos trapenses arribats del monestir palentino de San Isidro de Propietàries. En 1945 s'eleva al rang de priorat; en 1948 aconsegueix el títol d'abadia sent el seu primer abat Jesús Álvarez Álvarez. L'1 d'abril de 2008 va ser elegit abat per un sexenni Jesús Marrodán Ezquerro, sent beneït el 18 de maig de 2008 per Francisco Gil Hellín, arquebisbe de Burgos.

Celler romànic[modifica]

En el monestir es conserva el celler romànic d'ús comercial més antic d'Espanya, on s'elabora el vi negre Valdevegón amb raïm de La Rioja.[3]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: San Pedro de Cardeña Modifica l'enllaç a Wikidata