Sant Pere de les Puel·les

Infotaula d'edifici Sant Pere de les Puel·les
Epònim	Sant Pere i noia
Dades
Tipus	Església
Construcció	segle X
Construcció	S. XII-XV, XX
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura romànica arquitectura gòtica: església historicisme arquitectònic: façana
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès)
Localització	Pl. de Sant Pere, 15-16
41° 23′ N, 2° 11′ E
Format per	fragment del claustre de Sant Pere de les Puel·les
Bé cultural d'interès nacional
Tipus	monument històric
Data	3 juny 1931
Codi BCIN	19-MH
Codi BIC	RI-51-0000420
Id. IPAC	23
Id. Barcelona	774
Bé cultural d'interès local
fragment del claustre de Sant Pere de les Puel·les
Id. IPAC	28125
Plànol
Activitat
Diòcesi	arquebisbat de Barcelona

Sant Pere de les Puel·les, o de les Puelles, va ser un monestir benedictí femení fundat a l'actual plaça de Sant Pere, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera de la ciutat de Barcelona. La comunitat va traslladar-se al segle xix a Sarrià, on hi ha l'actual monestir del carrer d'Anglí. De l'edifici original de la plaça de Sant Pere només en queda l'església, convertida en parròquia.

Història

Església de Sant Pere de les Puel·les abans de l'incendi de 1909. S'hi pot veure la façana, on s'aprecia un braç del transsepte amb una finestra gòtica cegada, la portalada encara conservada avui, la Torre dels Ocells sobre el cimbori, i el campanar setcentista al darrere

El monestir va ser fundat al segle x amb el patrocini dels comtes de Barcelona, Sunyer I i Riquilda de Tolosa, els quals van posar, com a primera abadessa, la seva filla Adelaida de Barcelona. La documentació més antiga que se'n conserva és l'acta de consagració de la seva església romànica, que feu el bisbe Guilarà el 945. El monestir va reemplaçar l'anterior església de Sant Sadurní, que ja existia al segle ix. De la construcció del claustre hi ha documents del 1143.

L'església després de l'incendi de 1909

El monestir va tenir un paper important en la configuració del barri que l'envolta, fora muralles fins que el rei Jaume I en va fer construir les noves, que resseguien l'actual ronda de Sant Pere i tancaven el barri de la Ribera, enderrocat parcialment per les tropes de Felip V d'Espanya després de la guerra dels catalans. El desenvolupament de la zona es va veure afavorida pel suport dels comtes i la presència del rec comtal, un curs d'aigua que facilitava l'activitat industrial.

El conjunt va ser afectat per les desamortitzacions del segle xix. El 1873 va ser enderrocat, llevat de l'església, que es va convertir en parròquia. La comunitat va traslladar-se a una nova seu a Sarrià, al carrer d'Anglí, on roman actualment.

El 1909 l'església patí un greu incendi i la Torre dels Ocells, sobre el cimbori, es va enfonsar. La restauració de 1911 va alterar l'estructura de l'església. Durant la guerra civil, va ser cremada un altre cop. El 1945, novament restaurada, va ser reconsagrada. El pintor muralista Felip Vall va pintar el sostre de la Capella del Santíssim l'any 1945.

Edifici

Portalada del s. XV

Actualment, del conjunt monàstic, només es conserva l'església, reconstruïda totalment després de l'incendi del 1909 durant la Setmana Tràgica. L'original era una església romànica, de planta de creu grega amb absis a la capçalera. Al transsepte hi havia un cimbori sobre trompes sobre el qual es va aixecar al segle xiv un campanar quadrat, anomenat Torre dels Ocells, s'hi afegiren capelles i altres elements constructius, com un nou campanar el segle xviii.

El monestir tenia un claustre de dos pisos corresponents al segle xii, romànic, i al XIV, amb arcs gòtics, respectivament. El claustre va ser destruït, junt amb altres dependències, el 1873. La comunitat de monges es va traslladar al nou convent del carrer Anglí.

Arcs procedents del claustre superior (segle xiv) que es conserven a Terrassa, instal·lats al carrer de Sant Ignasi davant un edifici de pisos

La restauració de 1911, obra d'Eduard Mercader, fou clarament excessiva, va modificar l'estructura i l'aparença interna i externa de l'església, fins al punt de fer-la irrecognoscible. L'actual planta és basilical, tot i que s'hi pot identificar la part original en forma de creu, on es conserven les columnes exemptes romàniques amb capitells corintis originals, algunes impostes d'arc amb relleus del segle x (de l'antiga capella de Sant Sadurní) i les voltes de canó i el cimbori del segle xii. L'absis central és del segle xv, però la restauració li va donar una aparença romànica. La façana, d'un estil eclèctic, és un mur que amaga els diferents elements que en formaven part, donant-los uniformitat, amb grans finestrals neogòtics, projectats a partir d'un finestral del segle xv, encegat, que hi havia al mur del transsepte. Conserva la portalada d'entrada original, també del segle xv, amb una escultura gòtica de Sant Pere al timpà.

El claustre fou enderrocat el 1873 però se'n conserven deu arcs gòtics del segle xiii: són a les finques 1 i 3 del carrer Sant Ignasi de Terrassa. Del claustre romànic se'n conserven tres arcs, amb capitells esculpits, al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Altres fragments són a una finca particular de Sant Antoni de Vilamajor i al Museu Santacana de Martorell.

Patrimoni

Part del mobiliari litúrgic (el bàcul de l'abadessa Constança de Corbera, peça d'orfebreria datada al s. XV, i alguns còdexs miniats medievals, entre altres coses) i l'important arxiu, amb els documents fundacionals, cartularis, butlles papals i privilegis reials, cartes de professió de les monges, etc., es conserven al monestir de Sarrià. Felip Vall i Verdaguer pintà els murals de la Capella del Santíssim.

Vegeu també

• Fragment del claustre de Sant Pere de les Puel·les (Terrassa)
• Josep Elies (músic)
• Josep Masvidal
• Domènec Mas i Serracant
• Matrull de Barcelona
• Carta de professió
• Constança de Peguera abadessa de (1490-1504)
• Alamanda de Bianya

Bibliografia

• Jordi PEÑARROJA Edificis viatgers de Barcelona. Barcelona: Llibres de l'Índex, 2007. ISBN 9788496563261.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Pere de les Puel·les

• «Sant Pere de les Puel·les». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Monestirs de Catalunya. Sant Pere de les Puelles
• Comunitat de Sant Pere de les Puel·les, actualment al carrer d'Anglí, a Sarrià
• Guia temàtica Biblioteca ETSAB : Monestir de Sant Pere de les Puel·les