Felip Vall i Verdaguer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFelip Vall i Verdaguer

Autorretrat Felip Vall als 17 anys (1933) (1933) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementFelip Vall i Verdaguer
26 maig 1916 Modifica el valor a Wikidata
Tona (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 agost 2012 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Vic (Osona)
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Formació professionalReial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
FormacióCentre educatiu privat Maristes Valldemia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
Artmuralista

Felip Vall i Verdaguer (Tona, Osona, 26 de maig de 1916 - Vic, Osona, 5 d'agost de 2012) va ser un pintor, decorador i dibuixant català, especialitzat en pintura mural.[1]

Biografia[modifica]

Va cursar els estudis artístics a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi (aleshores també anomenada La Llotja), resultant deixeble del pintor Ramon de Capmany i de Josep Maria Marquès i Puig. També es formà a l'escola Superior d'Arquitectura i a l'escola industrial (curs de química del color). Es converteix en muralista i seguidor de Josep Maria Sert i Badia.[2]

El 1937 pinta el quadre Els Milicians a la Trinxera, en plena guerra civil. El 1938 realitza la decoració mural de la Sala de plens de l'Ajuntament de Malla. A poc a poc va anar rebent encàrrecs per decorar altres edificis de la zona.[3]

El 1947 guanyà el concurs per pintar les voltes de la catedral de Vic. La maqueta projecte es conserva actualment al Museu Episcopal de Vic. La maqueta definitiva està exposada a la capella de l'Esperit Sant del claustre de la Catedral de Vic. El projecte no tirà endavant per manca de finançament.[4]

Voltes Catedral de Vic, maquetes, F.Vall
Maquetes de guix, fusta i paper pel projecte decoratiu de les voltes de la Catedral de Vic. a.1946

El 1949 realitza un viatge d'estudis a França, instal·lant-se finalment a París, on va treballar algun temps i va ampliar els seus estudis a l'École des Beaux-Arts.[5] Té una xicota, Gisèle Decoursière, professora a Institut Marie Curie de París. Resideix a París fins al 1955, realitzant exposicions pictòriques i decorant mobiliari. Exposa mobles a Chez Christofle,[6] al carrer Royale de París i rep encàrrecs.[7]

És delegat espanyol dels artistes residents a França, exercint com a tal el 1954 en el Saló de l'Art Libre a París.[8] Hi participà junt amb Pablo Picasso, Alexis Hinsberger i una trentena d'artistes més pertanyents a l'Associació d'artistes i intel·lectuals residents a França, en un homenatge a Garcia Lorca.[9]

Patentà a escala internacional un sistema per poder pintar pells que li reporta ingressos per poder viure a París durant aquells anys.[10] Felip col·laborava en el negoci de confecció familiar Corsés Maria i Confecciones Mariver. Començat el 1916.[11]

Realitza il·lustracions (com el llibre "Se Habla Español" Editorial Didier 1952, a França), aiguaforts i gravats per l'editorial Montaner i Simón (anys 40-60)[12]

Posteriorment, resideix uns anys a Mallorca, durant els quals exposa a Galeries Costa,[13] a Palma (Josep Costa i fill li fan de marxants fins als anys 80). També exposa a la Llotja de Palma,[14] el 1960, les teles de decoració mural que aniran a la casa particular de Cala D'Or de Mr. Juan Homs.

Dona conferències: Sobre “Una Modalidad nueva en la técnica de pinturas murales” a Lleida 1946;[15] sobre “Origen de la ceràmica” a Mallorca el 1966, entre d'altres.[16]

Centenari de L'Atlàntida: El 1977, en el centenari del premi que rebé el poeta Jacint Verdaguer, Felip Vall exposa a la Diputació de Barcelona dotze quadres,[17] sis dels quals romandran des del 1977 al 1995 a la Casa Museu Verdaguer de Vil·la Joana a Vallvidrera.[18]

Durant set mesos del 1996 realitza la restauració de les pintures de l'església de Tona. D'un total de 500m2 en restaura la meitat.[19]

Activitat cultural a Tona[modifica]

Molt vinculat a la vila de Tona, va realitzar diverses activitats de dinamització cultural:

  • Excavacions a l'església del Castell de Tona l'any 1943. Permís oficial per realitzar les primeres excavacions a l'interior de l'església del 889. Conduïdes per Felip Vall i supervisades per Eduard Junyent i Subirà.[20]
  • Porta les primeres excavacions al Camp de les Lloses el 1944, i també el 1972.[21]
  • Va participar en la fundació del Museu Municipal de Tona, que es va obrir al públic el 1973. Porta el diari de l'arxiu.[22]
  • Senyals de llibre de Sant Jordi - Dibuixos per la parròquia
  • Va participar abans de la guerra civil en la fundació de l'Aplec de la Rosa a Lourdes i el Castell. 1936. Fent els dibuixos del programa des de l'inici.[23]
  • L'esbart Castell de Tona - Membre fundador, el 1936,[24] junt amb J.Molera i J. Cruells.
  • Pessebre vivent de Tona - Nadales (nadales del pessebre des de la seva fundació)
  • Escut de Tona[cal citació]

Impacte a Osona[modifica]

Fou membre fundador i soci d'honor (1952) del Patronat d'estudis Osonencs. Fou nomenat Cavaller de Montrodon. Va contribuir a fundar la revista Ausa.[25]Soci d'Amics de Verdaguer (Folgueroles) i col·laborador amb les activitats culturals de l'associació.[cal citació]

Obra[modifica]

Té pintures murals, quadres i mobles decorats a Catalunya, França (sobretot París), Itàlia i Amèrica:

Premis i reconeixements[modifica]

  • Diploma amb la medalla de bronze per la Societat de les Arts i les Lletres de la Vil·la de París.[33]
  • El 1996 rep el premi “Mil·liari” de Tona en “reconeixement de la seva llarga i dilatada activitat a favor de la cultura al poble de Tona. Activitat que passa per la recerca arqueològica en les diverses excavacions que impulsà i dirigí al pla del Castell i al Camp de les Llosses d'aquesta població, per la seva decidida actuació a la recerca documental històrica de Tona i per la seva aportació en el camp de la pintura”[34]

Exposicions Retrospectives[modifica]

  • Exposició retrospectiva. Can Sebastià. Fundació Privada Buxaderas-Grau. Tona. Desembre 2013-gener 2014.[cal citació]
  • VICCC Felip Vall Verdaguer i les Voltes de la Catedral de Vic. [1] Arxivat 2016-11-05 a Wayback Machine. dintre de Vic Capital de la Cultura Catalana 2016. Capella Fonda (Sala Sert) Març 2016.
  • L'Atlàntida de Felip Vall. Pintures i Dibuixos. Dins de Tona Any Vall 2016. Can Sebastià. Abril 2016 [2] Arxivat 2017-02-12 a Wayback Machine.
Atlàntida, Cinto Verdaguer, F.Vall
Quadres de l'exposició "L'Atlàntida de Felip Vall" a Tona, abril 2016

Referències[modifica]

  1. ↑ Mor el pintor tonenc Felip Vall a El 9 Nou, 21/8/2012
  2. ↑ «Biblioteca de Tona». Arxivat de l'original el 2013-12-19. [Consulta: 18 desembre 2013].
  3. ↑ Domingo, Alicia «La pintura de Felip Vall.». Libre de Tona. Ajuntament de Tona, 2016, pàg. 48-51.
  4. ↑ Vall, Pilar ««Felip Vall i Verdaguer. El projecte per decorar el sostre de la catedral de Vic».». Llibre de Tona. Ajuntament de Tona., 2014, pàg. 53 a 56.
  5. ↑ «Felip Vall i Verdaguer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. ↑ Escaparate de "Chez Christophe", debido al decorador catalán Felip Vall i Verdaguer. Tele-eXprés Barcelona 15 febrero 1966 pag. 20
  7. ↑ Exito del Pintor y Decorador Felipe Vall Verdaguer, en París. DIARIO DE BARCELONA 18 enero 1966 pag. 7
  8. ↑ Salón del Arte Libre de Paris. "La aportación española llama poderosamente la atención" y la Mallorquina, nos dice Felipe Vall. Baleares Diario de mañana 23 diciembre 1952
  9. ↑ Lista de expositores españoles del catálogo para la exposición que l'Art Libre celebró en el palacio de Beaux-Arts de la Ville de París en diciembre 1953. En dicho catálogo figuran junto otras 12 naciones, con un total de 1747 obras.
  10. ↑ "Procedé pour la décoration des peaux, particulièrement des peaux de chamois et des peaux raclées, et similaries" Brevet d'Invention nº 1.064.916 le 22 Octobre 1952 Paris.
  11. ↑ Puigferrat, Carles «Felip Vall i Verdaguer (1916-2012) Esbós Biogràfic». Ajuntament de Tona, 2016, pàg. 45.
  12. ↑ Domingo, Alicia «La Pintura de Felip Vall». Libro de Tona. Ayuntamiento de Tona, 2016.
  13. ↑ Las Exposiciones. Por Gafim. Felipe Vall en Galerias Costa. BALEARES 3 octubre 1957 pag. 11
  14. ↑ Las exposiciones Por Gafim BALEARES 21 abril 1960
  15. ↑ Conferencia y exposición - sobre una modalidad en la técnica de Pinturas Murales. Prensa de Lérida "La Mañana" 6 junio 1946
  16. ↑ Charla a cargo del profesor D. Felipe Vall Verdaguer sobre "Origenes de la Cerámica" en el Círculo Medina. DIARIO DE MALLORCA 24 noviembre 1966 pag. 8
  17. ↑ Centenari de l'Atlàntida a la Nadala del 1977 de la Fundació Carulla-Font Òmnium Cultural.
  18. ↑ El museu Verdaguer, ampliat. Finalitzen els actes del centenari de "L'Atlàntida", AVUI, 4 desembre 1977
  19. ↑ Domingo, Alicia «La Pintura de Felip Vall». Llibre de Tona. Ajuntament de Tona, 2016, pàg. 50.
  20. ↑ Un yacimiento arqueológico en Tona, revista Ausa, 1958 PDF (castellà)
  21. ↑ Duran, Mestres, Ordeig, Montserrat, Imma, Ot «El llegat arqueològic de Felip Vall a través del seu arxiu». Llibre de Tona. Ajuntament de Tona, 2016, pàg. 59.
  22. ↑ Duran, Mestres, Ordeig, Montserrat, Imma, Ot «El llegat arqueològic de Felip Vall a través del seu arxiu.». El Llibre de Tona. Ajuntament de Tona, 2016, pàg. 56-62.
  23. ↑ Puigferrat, Lleopart,, Carles, Anna «Felip Vall i Verdaguer (1916-2012). Esbós biogràfic.». Llibre de Tona 2016. Ajuntament de Tona., 2016, pàg. 45.
  24. ↑ Portada del primer programa. 1 juny 1936
  25. ↑ Entrevista TV3 1997 Els signes del Temps CEI 16/05/97 nº 00396975 "Els Signes del Temps" TV3 entrevista d'uns 20 minuts
  26. ↑ Domingo, Alicia «"La Pintura de Felip Vall". Llibre de Tona 2016». Ajuntament de Tona, 2016, pàg. 49.
  27. ↑ «"El dia del milenario de San Pedro de las Puellas"». Correo Catalán, 17-06-1946.
  28. ↑ Església de Sant Andreu
  29. ↑ "Hacia un procedimiento nuevo en la decoración mural de grandes espacios" El Correo Catalan 16 abril 1947 pag. 3
  30. ↑ Ràfols (Dir.), J.F.. Diccionario biográfico de artistas de Cataluña: desde la época romana hasta nuestros días. III. Barcelona: Millà, 1951 - 1954, p. 189. 
  31. ↑ Puigferrat, Carles «Felip Vall i Verdaguer (1916-2012) Esbós Biogràfic.». Ajuntament de Tona, 2016, pàg. 45.
  32. ↑ Cinematografía. Inauguración del Cine Diagonal. La Vanguardia 25 febrero 1961
  33. ↑ Sciences Arts Lettre. Diplôme de Médaille de Bronze a M. Vall-Verdaguer Philippe Artiste peintre Paris 2 Mai 1954
  34. ↑ Certificació per Ma.Pilar Edo i Altes, secretària General de l'Ajuntament de Tona. En el Ple de l'Ajuntament sessió 28 novembre 1996.

Bibliografia[modifica]

  • Puigferrat i Oliva, Carles. Itinerari d'un artista. Llibre de Tona 1997. Ajuntament de Tona. Pag. 103 a 110.
  • Vall, Pilar «Felip Vall i Verdaguer. El projecte per decorar el sostre de la catedral de Vic». Llibre de Tona, Ajuntament de Tona. 2014, pàg. 53-56.
  • Puigferrat, Carles. Lieopart, Anna. Felip Vall i Verdaguer (1916-2012). Esbós biogràfic. Llibre de Tona 2016. Ajuntament de Tona. Pag. 37 a 47. ISSN: 2462-3903
  • Domingo, Alicia. La Pintura de Felip Vall. Llibre de Tona 2016. Ajuntament de Tona. Pag. 48 a 55 ISSN: 2462-3903

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Felip Vall i Verdaguer
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Felip_Vall_i_Verdaguer&oldid=33196186»