Basílica de la Mare de Déu del Camí
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Monument històric i basílica menor  | |||
| Part de | Camí de Sant Jaume a Lleó | |||
| Arquitecte | Francisco Coello de Portugal | |||
| Construcció | 1957-1961 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | Correcte | |||
| Estil arquitectònic | Racionalisme | |||
| Planta | Basilical | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Valverde de la Virgen (província de Lleó) | |||
| Localització | La Virgen del Camino | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 19 juliol 2018 | |||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | ? | |||
| Identificador | 1683 | |||
| Activitat | ||||
| Categoria | Basílica menor | |||
| Diòcesi | Lleó | |||
| Religió | Església Catòlica | |||
La Basílica Menor de la Mare de Déu del Camí es troba a la localitat de La Virgen del Camino, pertanyent al municipi de Valverde de la Virgen, a la província de Lleó (Espanya). Està dedicada a la Mare de Déu del Camí, patrona de la regió de Lleó i de la ciutat de Pamplona, i es troba en la ruta del Camí de Sant Jaume, d'on rep el seu nom. L'actual basílica fou construïda entre 1957 i 1961 per l'arquitecte Francisco Coello de Portugal en substitució d'un anterior santuari que s'havia quedat petit per acollir a tots els feligresos i peregrins. La seva construcció va ser sufragada en part grècies al mecenes Pablo Díez, propietari del Grupo Modelo, una multinacional de cervesa de Mèxic. Està regida per l'orde dels dominics, els quals van promoure una església d'estil modern, tant en la seva arquitectura com en la seva decoració escultòrica.[1]
Història[modifica]
Segons compta la llegenda, el 2 de juliol de 1505 un pastor de Velilla de la Reina anomenat Alvar Simón Fernández recollia el seu ramat quan se li va aparèixer entre grans llums la Verge Maria en un indret anomenat El Humilladero, on es va situar una ermita en el terreny de l'actual basílica. Aquesta ermita fou ampliada en el segle xviii, donant lloc a l'anterior Santuari de la Mare de Déu del Camí.
En el segle XX va sorgir la necessitat d'ampliar l'edifici, que s'havia quedat petit per al culte que rebia, especialment des que el 1914 la Santa Seu anomenà a la Mare de Déu del Camí patrona de la regió de Lleó. Llavors es va prendre la decisió de substituir-lo totalment, però faltaven mitjans econòmics per portar endavant tal projecte. Malgrat tot, aquests van arribar grècies al mecenatge de Pablo Díez Fernández, un lleonès natural de Vegaquemada i emigrant en Mèxic, on va prosperar en els negocis. Don Pablo fou el promotor del nou santuari, així com del conjunt format per una Casa d'Exercicis, un col·legi internat i un convent per la comunitat de frares dominics, encarregats de la rectoria del santuari. El nou santuari fou inaugurat el 5 de setembre de 1961 pel bisbe de Lleó, Luis Almarcha Hernández.[2]
El 24 de febrer de 2009 el santuari va ser elevat a la categoria de Basílica Menor pel papa Benet XVI, decisió comunicada al bisbe de Lleó, Julián López Martín, i al rector del Santuari, el prior Miguel Ángel del Río, pel cardenal Antonio Cañizares, Prefecte de la Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments.[3]
La Basílica[modifica]
A finals dels anys 1950 els pares dominics que regentaven el santuari van decidir construir un nou temple, pel que van enderrocar l'anterior església —que mancava d'un especial valor artístic—, i van iniciar un nou projecte per al que van apostar per l'art d'avantguarda. El projecte arquitectònic fou elaborat per un frare del mateix orde, Francisco Coello de Portugal, qui va dissenyar un temple d'inspiració racionalista, en la línia de les construccions de Le Corbusier. L'església és de planta basilical, d'una sola nau de 50 x 16 m, sense creuer ni obertures laterals, rebent il·luminació únicament per un espai de forma cúbica situat sobre l'altar, amb les parets llises i carents de qualsevol ornament. El projecte preveia un edifici sobri, auster, que seria complementat amb la decoració escultòrica, en un conjunt plenament integrat i harmònic. Al costat de l'edifici se situa el campanar, de 50 m d'alçada, construït en formigó en un espai lateral però separat de l'edifici.[4]
La decoració escultòrica va ser a càrrec de Josep Maria Subirachs, qui va realitzar la monumental façana amb les figures dels Apòstols, així com quatre portes, un altar a l'esplanada exterior i diversos elements de l'interior, com el sagrari, crucifixs, canelobres, ambons, llànties i la pila baptismal. Els vitralls de l'exterior van ser efectuats per Albert Ràfols Casamada, mentre que els de l'interior (Cambrí de la Mare de Déu i Sala d'Exvots) van ser a càrrec del dominic Domingo Iturgáiz.[5]
A l'interior destaca el retaule major, que va pertànyer a l'església anterior, realitzat a començaments del segle xviii pels germans Pedro i Antonio de Valladolid, en estil barroc. Està presidit per la Mare de Déu del Camí, flanquejada de Sant Jaume i Sant Froilà, i per damunt d'aquesta Sant Miquel i escenes de l'Anunciació. La talla de la Mare de Déu és de començaments del segle xvi, potser obra de Roberto Herrera o Juan Alonso. Es tracta d'una talla de fusta de noguera, de 85 cm d'alçada, 79 d'amplada i 44 de profunditat, on apareix la imatge de la Mare de Déu que sosté sobre els seus genolls el cos jacent de Jesús. En la peanya de la imatge apareix una inscripció del Llibre de les Lamentacions (Lam 1,12): O vos omnes qui transitis per viam, attendite et videte si est dolor sicut dolor meus («Oh vosaltres, que passeu junt al camí, ateneu i vegeu si hi ha dolor semblant al meu»).[6]
Escultures de Subirachs[modifica]
El 1957 Josep Maria Subirachs guanyà per concurs l'encàrrec de la decoració escultòrica del Santuari de la Mare de Déu del Camí, la qual va culminar el 1961. Va ser una de les seves majors obres de joventut, i va iniciar el camí d'una llarga sèrie d'encàrrecs públics per nombroses ciutats espanyoles i de la resta del món. Aquesta obra va marcar la culminació de l'etapa expressionista de l'escultor, qui posteriorment s'emmarcà en una més pura abstracció.[7]
A la façana es troba un gran fris amb tretze figures (la Mare de Déu i els dotze Apòstols), de sis metres d'alçada i realitzades en bronze. D'esquerra a dreta hi figuren: Sant Maties —qui substitueix com apòstol a Judes Iscariot—, amb una pedra en les mans, ja que va ser lapidat, i una cicatriu al coll, al·ludint a la seva decapitació; Sant Felip, amb una creu —símbol del seu martiri— al pit, i uns peixos a la mà esquerra, en al·lusió al miracle de la multiplicació; Sant Mateu, que com evangelista mostra un llibre en les seves mans; Sant Tomàs, l'apòstol incrèdul, està mirant cap al cel, mentre que en la mà sosté una llança, símbol de la seva fe corroborada després de tocar les nafres de Crist; Jaume el Major apareix ple de petxines, símbol de la peregrinació, i amb la seva mà dreta assenyala el Camí de Sant Jaume; Sant Joan custodia el calze del Sant Sopar; al centre, Maria es mostra després de la seva Assumpció i Coronació; Sant Pere ofereix amb les seves mans la benedicció papal, i figura amb les claus del cel, la gran creu invertida en la qual fou crucificat i l'orella que tallà al servent del Summe Sacerdot a l'hort de Getsemaní; Sant Andreu adopta amb els seus braços la forma d'una creu en aspa, exemplificant el seu martiri; Sant Bartomeu presenta en les seves mans un ganivet, ja que va ser escorxat; Jaume el Menor, que va ser bisbe de Jerusalem, mostra els atributs de la seva dignitat: mitra, bàcul i anell; Sant Judes Tadeu mostra en la seva mà dreta la destral de la seva decapitació i en l'esquerra una carta canònica; en darrer lloc, Sant Simó apareix recolzat sobre una serra, instrument del seu martiri. Sobre aquestes figures apareixen unes llengües de foc, que simbolitzen la Pentecosta.[8]
Altre element destacat en l'obra subiraquiana a Lleó són les portes, realitzades en bronze: la principal amida tres metres d'alt per cinc d'ample, i es representen els misteris de Goig de la Mare de Déu (Anunciació, Visitació, Naixement de Jesús, Presentació al Temple i Jesús davant dels Doctors de la Llei), juntament amb referències a l'Antic i Nou Testament i la frase Ora pro nobis gravada insistentment en tota la superfície de la porta;[9] la porta de Sant Froilà (façana sud) està dedicada al patró de la diòcesi de Lleó, i conté escenes de la seva vida, juntament amb la planta de la Catedral de Lleó; la porta del Pastor està situada en el lateral dret, donant accés al Cambrí de la Mare de Déu, i en ella es representa l'aparició de la Mare de Déu del Camí al pastor Alvar Simón Fernández, així com una inscripció que relata la llegenda; i la porta de Sant Pau, situada a la part nord, està dedicada a l'apòstol que predicà als gentils, en un ullet al mecenes del santuari, Pablo Díez, amb l'efígie del sant, que sosté una espasa i un llibre, i una cita de la Primera carta als Corintis (1Co, 13:1).[10]
-
Els apòstols Maties, Felip i Mateu. -
Tomàs, Jaume el Major i Joan. -
Pere, Andreu i Bartomeu. -
Jaume el Menor, Judes Tadeu i Simó.
Referències[modifica]
- ↑ «Santuario de la Virgen del Camino». [Consulta: 3 desembre 2012].
- ↑ «Basílica de Nuestra Señora del Camino». [Consulta: 3 desembre 2012].
- ↑ «Basílica Menor de la Virgen del Camino». [Consulta: 3 desembre 2012].
- ↑ Giralt-Miracle, 1973, p. 31.
- ↑ «Basílica Virgen del Camino - León». Arxivat de l'original el 2012-06-27. [Consulta: 3 desembre 2012].
- ↑ «Imagen de la Virgen». [Consulta: 3 desembre 2012].
- ↑ Subirachs Burgaya, 2006, p. 10.
- ↑ «Basílica Virgen del Camino - León». Arxivat de l'original el 2012-06-27. [Consulta: 26 novembre 2012].
- ↑ Corredor Matheos, 1975, p. 63.
- ↑ «Santuario de la Virgen del Camino». Arxivat de l'original el 2013-05-16. [Consulta: 26 novembre 2012].
Bibliografia[modifica]
- Corredor Matheos, José. Subirachs. Barcelona: Polígrafa, 1975. ISBN 84-343-0217-9.
- Giralt-Miracle, Daniel. Subirachs. Madrid: Servicio de Publicaciones del Ministerio de Educación y Ciencia, 1973. ISBN 84-369-0260-2.
- Subirachs Burgaya, Judit. Subirachs a Catalunya. Obra en espais públics. Barcelona: Mediterrània, 2006. ISBN 84-88591-70-5.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Basílica de la Mare de Déu del Camí |