Primer volum de l' Schwanengesang de Schubert. Publicació original de 1829.
Schwanengesang (El cant del cigne) és el títol d'una col·lecció pòstuma de lieder, composta per Franz Schubert mesos abans de morir.[1]
A diferència dels altres dos cicles, La bella molinera i Viatge d'hivern, usa poemes de dos autors diferents, Ludwig Rellstab i Heinrich Heine. És una agrupació arbitrària de les seves darreres cançons però, malgrat tot, internament, manté una certa unitat temàtica.
El cant del cigne té el número D 957 al Catàleg Deutsch; originalment, es va publicar l'abril de 1829 sense un número d'opus. El títol de la col·lecció el va posar el seu primer editor, probablement per presentar-la com el testament musical de Schubert, ja que es parla del cant del cigne en la darrera obra d'algú; v.gr., el cant del cigne de Mozart és el seu Rèquiem, i el de Beethoven, la seva Novena simfonia.
Liebesbotschaft ("Missatge d'amor"; el cantant convida al corrent d'aigua perquè porti un missatge a la seva estimada; la música flueix com l'aigua en el rierol).
Kriegers Ahnung ("Pressentiment del guerrer"; un soldat acampat amb els seus camarades canta per explicar quant enyora a la seva estimada).
Frühlingssehnsucht ("Nostàlgia de la primavera": el cantant està envoltat per una bellesa natural, però se sent malenconiós i insatisfet fins que la seva estimada pugui "alliberar en el meu pit la primavera").
Ständchen ("Serenata": una serenata, és una de les peces més atractives del cicle, sensual i lírica).
Aufenthalt ("Estada": el cantant està consumit per l'angoixa, per raons que no s'expliquen, i explica els seus sentiments al riu, al bosc i a les muntanyes que l'envolten; cançó d'un to impetuós)
In der Ferne ("En la distància": el cantant ha deixat la seva llar, amb el cor trencat, i es lamenta que no té amics ni casa; pregunta al vent i als rajos de sol per la persona qui li va trencar el cor; un cant fosc i suau, pensat "per al murmuri de la brisa i el rínxol de les ones", D. Fischer-Dieskau).
Abschied ("Comiat": el cantant s'acomiada alegre i determinat, d'una ciutat en la qual ha estat feliç però que ha de deixar; poema de comiat, alegre i cortès).
De Heinrich Heine, que acabava de publicar el seu Llibre de les cançons, les següents peces:
Der Atlas ("Atlas": el cantant, que ha desitjat la felicitat eterna o la desgràcia eterna, obté la segona, i es lamenta del pes del dolor que suporta, tan feixuc com el món; és un lied tràgic i grandiós).
Ihr Bild ("La seva imatge": el cantant explica a la seva estimada com va somiar que un retrat d'ella li va provocà un somriure i una llàgrima; però ell sap que l'ha perdut de totes maneres).
Das Fischermädchen ("La donzella pescadora": el cantant tracta de seduir a una pescadora, establint paral·lelismes entre el seu cor i el mar).
Die Stadt ("La ciutat": el cantant està remant en una barca cap a la ciutat on va perdre la seva estimada; apareix entre la boira; és una obra mestra indiscutible, d'una malenconia inigualable).
Am Meer ("Al costat del mar": el cantant narra com quan, en silenci, es va trobar al costat del mar amb la seva estimada i ella va plorar; des de llavors, a ell el consumeix l'enyorança, perquè ella l'ha enverinat amb les seves llàgrimes; és un dels seus lieder més populars, gràcies a una línia melòdica molt pura).
Der Doppelgänger ("El doble": el cantant mira cap a la casa on va viure la seva estimada, i s'horroritza en veure un home fora d'ella, turmentat, i més tard, en veure-la el rostre s'adona que és ell mateix, que lamenta la seva gran tristesa).
La cançó, "Taubenpost" (Correu de coloms), amb lletra de Johann Gabriel Seidl (1804 - 1875), té el número de catàleg D 965 A. Sovint s'interpreta com la cançó final del Schwanengesang, però se sap que Schubert no pretenia incloure-la amb les altres cançons. Aquesta tradició d'afegir-la a la col·lecció la va començar l'editor, que va afegir la cançó en la primera edició de Haslinger. Se'l considera l'últim lied de Schubert.[1]
