Sebastes capensis

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaSebastes capensis
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseTeleostei
OrdreScorpaeniformes
FamíliaScorpaenidae
GènereSebastes
Espècie Sebastes capensis
(Gmelin, 1789)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims
  • Scorpaena capensis (Gmelin, 1789)
  • Sebastes chamaco (Evermann & Radcliffe, 1917)
  • Sebastes darwini (Cramer, 1896)
  • Sebastichthys capensis (Gmelin, 1789)
  • Sebastichthys chamaco (Evermann & Radcliffe, 1917)
  • Sebastodes chamaco (Evermann & Radcliffe, 1917)
  • Sebastodes chilensis (Steindachner, 1898)[4][3]
Modifica dades a Wikidata

Sebastes capensis és una espècie de peix pertanyent a la família dels sebàstids i a l'ordre dels escorpeniformes.[5][6]

Descripció[modifica]

Fa 37 cm de llargària màxima (encara que la seua mida més normal és de 30) i és de color vermellós a marronós amb 5-6 taques pàl·lides a l'extrem superior del dors. 13-14 espines i 13-14 radis tous a l'única aleta dorsal. 3 espines i 6 radis tous a l'aleta anal.[7] Línia lateral contínua. Absència d'aleta adiposa. Aletes pectorals amb 3 espines i 18-19 radis tous.[8]

Reproducció[modifica]

És de fecundació interna[9] i vivípar.[10][11]

Alimentació i depredadors[modifica]

A Sud-amèrica menja principalment Mysidacea (75,06% de la seua dieta), Osteichthyes (6,29%) i Rhynchocinetes (6,03%),[12][13][14] i el seu nivell tròfic és de 3,19.[15] Als fiords i canals del sud de Xile, les larves joves d'aquesta espècie ocupen les àrees on els ous de copèpodes són abundants, mentre que les larves més grosses es desplacen vers altres zones de la plataforma continental on la salinitat és més alta i els copèpodes grossos més abundants.[16] A Xile és depredat per Pinguipes chilensis.[17][18]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]

És un peix marí, demersal (entre 20 i 275 m de fondària)[7] i de clima subtropical (28°S-45°S, 15°W-25°E), el qual viu a l'Atlàntic[7] sud-oriental: Sud-àfrica,[7][19] Tristan da Cunha[7][20][21] i l'illa Gough.[22] És probable la seua presència també al sud i l'oest de Sud-amèrica (Argentina i Xile).[14][12][23][24][25][3][26][27]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans[26] i el seu índex de vulnerabilitat és de moderat a alt (53 de 100).[28]

Referències[modifica]

  1. Cuvier G., 1829. Le Regne Animal, distribué d'apres son organisation, pour servir de base a l'histoire naturelle des animaux et d'introduction a l'anatomie comparée. Edition 2. Regne Animal (ed. 2), vol. 2. i-xv + 1-406.
  2. Gmelin, J. F., 1789. Caroli a Linné ... Systema Naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species; cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Editio decimo tertia, aucta, reformata. 3 vols. in 9 parts. Lipsiae, 1788-93. Systema Naturae Linné v. 1 (pt 3): 1033-1516.
  3. 3,0 3,1 3,2 Catalogue of Life (anglès)
  4. Steindachner, F., 1898. Die Fische der Sammlung Plate. A: Fauna Chilensis. Abhandlungen zur Kenntniss der Zoologie Chiles. Zoologische Jahrbücher. Supplementheft, Jena Suppl., vol. 4: 281-338, Pl. 15-21. (Traducció al castellà al Boletín del Museo Nacional de Chile, vol. 5 (núm. 1) 1913: 167-199, Pls. 1-10).
  5. Encyclopedia of Life (anglès)
  6. The Taxonomicon (anglès)
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Eschmeyer, W. N., 1986. Scorpaenidae. Pàgs. 463-478. A: M. M. Smith i P. C. Heemstra, (eds.). Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín. Pàg. 477.
  8. Morphology Data of Sebastes capensis - FishBase (anglès)
  9. Reproduction of Sebastes capensis - FishBase (anglès)
  10. Wourms, J. P., 1991. Reproduction and development of Sebastes in the context of the evolution of piscine viviparity. Environ. Biol. Fish. 30: 111-126. Pàgs. 114 i 117.
  11. Sabatés, A. i M. P. Olivar, 1990. Early development and spawning of Sebastes capensis in the Southeast Atlantic. Mar. Biol. 106:389-395.
  12. 12,0 12,1 Barrientos, Claudio A.; González, M. Teresa; i Moreno, Carlos A., 2006. Geographical differences in the feeding patterns of red rockfish (Sebastes capensis) along South American coasts. Fishery Bulletin 104(4): 489-497. [1]
  13. Alvarado, V., 1985. Trophic and adaptative morphological aspect of red rockfish Sebastes capensis (Gmelin, 1788). M. S. thesis, 70 p. Facultad de Ciencias, Universitat Austral de Xile, Valdivia, Xile.
  14. 14,0 14,1 Ojeda, P. i J. Fariña, 1996. Temporal variations in the abundance, activity, and trophic patterns of the rockfish, Sebastes capensis, off the central Chilean coast. Rev. Chil. Hist. Nat. 69:205−211.
  15. Sea Around Us (anglès)
  16. Landaeta, M. F.; Castro, Leonardo R., 2006. "Larval distribution and growth of the rockfish, Sebastes capensis (Sebastidae, Pisces), in the fjords of southern Chile". ICES Journal of Marine Science 63: 714–724. [2]
  17. González, P. i C. Oyarzún, 2003. Diet of the Chilean sandperch, Pinguipes chilensis (Perciformes, Pinguipedidae) in the southern Chile. J. Appl. Ichthyol. 19(6):371-375. Pàg. 372.
  18. Organisms Preying on Sebastes capensis - FishBase (anglès)
  19. List of Marine Fishes reported from South Africa - FishBase (anglès)
  20. Anderson, M. E., D. L. Stein i H. W. Detrich, 2005. Additions to the ichthyofauna of the Tristan da Cunha Group, South Atlantic Ocean. Zootaxa No. 1072: 27-33.
  21. List of Marine Fishes reported from Tristan da Cunha Islands - FishBase (anglès)
  22. Van der Elst, R., 1993. A guide to the common sea fishes of southern Africa. (3a. Ed.). Struik Publishers, Ciutat del Cap. 398 p. Pàg. 311.
  23. Lloris, D. i J. Rucabado, 1991. Ictiofauna del Canal Beagle (Tierra de Fuego), aspectos ecológicos y análisis biogeográfico. Publ. Espec. Inst. Esp. Oceanogr. 8, Madrid, l'Estat espanyol. 182 p.
  24. Kong U., I., 1985. Revisión de las especies chilenas de Sebastes (Osteichthyes, Scorpaeniformes, Scorpaenidae). Estudios Oceanológicos, vol. 4: 21-75.
  25. Pequeño, G., 1989. Peces de Chile. Lista sistemática revisada y comentada. Revista de Biología Marina, Valparaíso. V. 24 (núm. 2): 1-132.
  26. 26,0 26,1 FishBase (anglès)
  27. GBIF (anglès)
  28. Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.


Bibliografia[modifica]

  • Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del Gulf Coast Research Laboratory (GCRL). The Gulf Coast Research Laboratory (GCRL), Ocean Springs, Mississipí, els Estats Units.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos de l'Institut fur Seefischerei (ISH). BIOLAB Forschungsinstitut, Hohenwestedt, Alemanya.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J. L. B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2000. Col·lecció ictiològica del Museu Zoològic d'Hamburg (Zoologisches Museum Hamburg). Divisió d'Ictiologia i Herpetologia. Museu Zoològic d'Hamburg (ZMH).
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Chen, L.-C., 1971. Systematics, variation, distribution and biology of rockfishes of the subgenus Sebastomus (Pisces, Scorpaenidae, Sebastes). Bulletin of the Scripps Institution of Oceanography of the University of California, vol. 18: i-vi + 1-115, Pls. 1-6.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid). Pàg. 94.
  • Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. ISBN 0940228475.
  • Eschmeyer, W.N., 1990. Catalog of the genera of recent fishes. California Academy of Sciences, San Francisco, els Estats Units. 697 p. ISBN 0940228238.
  • FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings, vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
  • FAO-FIDI, 1994. International Standard Statistical Classification of Aquatic Animals and Plants (ISSCAAP). Fishery Information, Data and Statistics Service, Fisheries Department, FAO, Roma, Itàlia.
  • Grabda, E. i T. Heese, 1991. Polskie nazewnictwo popularne kraglouste i ryby. Cyclostomata et Pisces. Wyzsza Szkola Inzynierska w Koszalinie. Koszalin, Polònia. 171 pàgines.
  • Museu Suec d'Història Natural, 1999. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia.
  • Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, 1992. FAO yearbook 1990. Fishery statistics. Catches and landings. FAO Fish. Ser. (38). FAO Stat. Ser. 70:(105): 647 p.
  • Paepke, H.-J. i R. Fricke, 1992. Kritischer Katalog der Typen der Fischsammlung des Zoologischen Museums Berlin. Teil 4: Scorpaeniformes. Mitteilungen aus dem Zoologischen Museum in Berlin, vol. 68 (núm. 2): 267-293.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa. Pàg. 162.
  • Robins, C. R., R. M. Bailey, C. E. Bond, J. R. Brooker, E. A. Lachner, R. N. Lea i W. B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21): 243 p. Pàg. 94.
  • Sanches, J. G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p. Pàg. 39.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.


Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sebastes capensis Modifica l'enllaç a Wikidata