Serge Collot

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSerge Collot
Biografia
Naixement 27 desembre 1923
París
Mort 11 agost 2015 (91 anys)
Gersat (França)
Formació Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Activitat
Camp de treball Música clàssica
Ocupació Pedagog musical
Ocupador Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Instrument Viola

Musicbrainz: 215ab7b4-9a84-482f-937b-ec605f6b5c23 Discogs: 838649 Allmusic: mn0002189250
Modifica les dades a Wikidata

Serge Collot (París, 27 de desembre de 1923 Gersat, 11 d'agost de 2015) va ser un violista i educador de música francès.[1]

Collot va estudiar viola al Conservatori de París amb Maurice Vieux, música de cambra amb Joseph Calvet i composició amb Maurice Hewitt i Arthur Honegger. Va guanyar els primers premis en viola (1944) i música de cambra (1949).

Collot era membre del quartet de Parrenin, "Radiodiffusion Française String Quartet" i Quartet de Bernède. El 1960 fundà "Le Trio à Cordes Français" amb el violinista Gérard Jarry i el violoncel·lista Michel Tournus. El conjunt va actuar junts durant 32 anys. De 1957 a 1986 va ser principal Violista amb l' Orquestra de l'Òpera de París.

Collot va exercir com a professor de Viola durant vint anys (1969–1989) al Conservatoire de Paris. Molts violistes contemporanis han estat els seus estudiants: Pierre-Henri Xuereb, Jean Sulem (que el va succeir al Conservatori l'any 1989), Émile Cantor, Jacques Borsarello, Laurent Verney, Jean-Paul Minali Bella.

Exponent de la música contemporània, Collot va actuar en els concerts de "Domaine Musical" de Pierre Boulez fins a 1970 i va inspirar moltes composicions per a viola, incloent Quatre Duos per a viola i el piano (1979) de Betsy Jolas i, en particular, la Sequenza VI per a viola en solitari, 1967) de Luciano Berio. Serge Collot va actuar i impartir conferències a nivell internacional i va participar en jurats de competicions musicals, incloses les de Ginebra i Munic.

Collot va ser nomenat Cavaller de la Legió d'Honor el 1989. La seva vida va ser objecte d'un documental de 2002 titulat L'ouvrage de Serge Collot dirigit per Dominique Pernoo.

Collet interpretava amb una viola de 1741 de David Tecchler que antany era propietat de Théophile Laforge.

Discografia[modifica]

Viola[modifica]

Viola contemporània[modifica]

- Serge Collot (viola); Adés 16.002 (1970)

  • Luciano Berio: Sequenza VI per a viola en solitari
  • André Jolivet: 5 sols per a viola
  • Paul Hindemith: Sonata per a viola en solitari, op. 25 núm. 1
  • Betsy Jolas: Punts de l'alba, per a viola i 13 instruments de vent; Serge Collot (viola); Marius Constant (director); Ensemble Ars Nova; Adés 205 762 (1978, 1996)
  • André Jolivet: Concertos i Obres de cambra - 5 églogues per a viola en solitari; Serge Collot (viola); Accord 476 7783 (2005)
  • Robert Schumann: Contes de Fées - Serge Collot (viola); Béatrice Berne (clarinet); Julie Guigue (piano); Polymnie POL 390 231

Märchenbilder per a viola i piano, op. 113 (1851)
Märchenerzählungen per a clarinet, viola i piano, op. 132 (1853)

Música de cambra[modifica]

Quinquevalence per a violí, viola, violoncel, contrabaix i piano (1991); Takumi Kubota (violí); Serge Collot (viola); Masaharu Kanda (violoncel); Yoshio Nagashima (contrabaix); Tomoko Mukaiyama (piano)

Referències[modifica]

  1. Pierre. «Collot, Serge (1923-)». A: Dictionnaire des Musiciens: (Les Dictionnaires d'Universalis). Encyclopaedia Universalis, 2015, p. 1274-1275. ISBN 978-2-85229-140-9 [Consulta: 5 abril 2019].