Revolta de Sàsser

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Setge de Sàsser)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarRevolta de Sàsser
conquesta de Sardenya Modifica el valor a Wikidata
Revolta de Sàsser (Mediterrani central)
Revolta de Sàsser
Revolta de Sàsser
Guerra catalanogenovesa
Coord.: 40° 44′ 0″ N, 8° 33′ 0″ E / 40.73333°N,8.55000°E / 40.73333; 8.55000
Castello Aragonese di Sassari.png
Modifica el valor a Wikidata
Tipusrebel·lió Modifica el valor a Wikidata
Data1325 Modifica el valor a Wikidata –  1326 Modifica el valor a Wikidata
Coordenades40° 44′ 00″ N, 8° 33′ 00″ E / 40.733333°N,8.55°E / 40.733333; 8.55
EscenariSàsser
LlocSàsser Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria de la Corona d'Aragó
CampanyaConquesta de Sardenya
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Aragó República de Sàsser
Comandants en cap
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Ramon de Sentmenat
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Berenguer Carròs i Llòria

La revolta de Sàsser fou un dels episodis de la conquesta de Sardenya per Jaume el Just.

Antecedents[modifica]

Hug II d'Arborea, que reclamava un terç del Jutjat de Càller, que els pisans no estaven disposats a cedir, i va passar a l'acció, vencent als pisans en la batalla de San Gavino, que es van replegar a Esglésies i Càller, i va demanar ajut a la Corona d'Aragó per consolidar la posició,[1] mentre Sàsser va oferir voluntàriament la seva fidelitat a Jaume el Just.[2]

El 19 de juny de 1324, es signa la capitulació, segons la qual Pisa cedeix a Jaume el Just tots els drets sobre Sardenya tret de Càller.[3] El domini de l'illa fou precari, permanentment amenaçat pels genovesos, que van anar prenent el relleu dels pisans en la lluita i que van obtenir el suport d'una part dels sards. Al nord de l'illa, en 1325 la ciutat de Sàsser i les famílies Malaspina i Doria van revoltar-se.[4]

El setge[modifica]

Moguts pel mal govern dels oficials reials, que lesionava el seu esperit de municipi autònom, el 21 de juliol de 1325[5] els vilatans mataren el potestat Ramon de Sentmenat,[6] ocuparen els béns dels catalans i s'independitzaren[2] establint la República de Sàsser.[7] Un cop dominada la revolta, els rebels reberen un dur càstig[8] per part de Berenguer Carròs i Llòria.[9]

Conseqüències[modifica]

En juny de 1326 es va firmar la pau a instàncies d'Hug II d'Arborea, i Sàsser va passar a control directe de la Corona, s'hi va edificar un castell per controlar la població,[10] però tornà el govern opressiu i en 1329 hi hagué una nova revolta.[2]

Referències[modifica]

  1. Hayward, Fernand. Sardaigne terre de lumiere (en francès). Nouvelles Editions Latines, 1956, p.40. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «Sàsser». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Simonde de Sismondi, 1851, p. 241.
  4. Abulafia, David. Italy in the Central Middle Ages (en anglès). Oxford University Press, 2004, p. 249. ISBN Oxford University Press. 
  5. «Conquesta de Sardenya». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. Roca Traver, Francisco A. Alfonso II el Benigno, rey de Valencia (en castellà). Diputació de Valéncia, 2003, p. 82. 
  7. Mestre i Campi, Jesús. Diccionari d'Història de Catalunya. 6a ed.. Edicions 62, 2004, p. 975. ISBN 8429735216. 
  8. Cabestany, Joan Francesc; Bagué, Enric. Història de Catalunya. vol.3. Cupsa, 1979, p. 338. ISBN 8439001282. 
  9. Mestre i Campi, Jesús. Diccionari d'Història de Catalunya. 6a ed.. Edicions 62, 2004, p. 201. ISBN 8429735216. 
  10. Hinojosa Montalvo, José. Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragón (en castellà). Editorial NEREA, 2006, p. 251. 

Bibliografia[modifica]