Setge de Siracusa (1298)
| ||||||||||||||||||||||||||||||
El Setge de Siracusa fou una de les batalles de la Guerra de Sicília
Antecedents
La mort d'Alfons el Franc el 1291 donà origen, quatre anys més tard, a un gran conflicte entre la Corona d'Aragó i el Regne de Sicília doncs Jaume el Just fou proclamat comte rei de la Corona d'Aragó i delegà el regne de Sicília en el seu germà petit, Frederic.
La pau d'Anagni es va signar el 1295, i en ella Jaume el Just cedia el Regne de Sicília als Estats Pontificis i rebia del papa en compensació 12.000 lliures torneses i probablement la promesa d'infeudació de Còrsega i Sardenya,[1] el casament de Jaume el Just amb Blanca de Nàpols, filla de Carles II d'Anjou i el retorn dels tres fills que Carles II d'Anjou havia hagut de deixar com a ostatges a Catalunya en canvi de la seva llibertat el 1288 alteraren radicalment la situació, car els sicilians es consideraren deslligats de la fidelitat deguda a Jaume II de Mallorca. En el mateix document, Carles I de Valois renunciava a la Corona d'Aragó i Jaume el Just tornava les Balears a Jaume II de Mallorca, a qui havien estat confiscades per Alfons el Franc.
Frederic II de Sicília va contar amb el suport de molts dignataris catalans de Sicília[2] i fou investit pel Parlament Sicilià l'11 de desembre de 1295 i coronat rei de Sicília el 25 de maig de 1296, nomenant el càrrec de virrei i de capità general de Sicília a Guillem Galceran de Cartellà i capità general de Calàbria a Blasco d'Alagó el vell, i iniciant una ofensiva a Calàbria. Roger de Llúria, desposseït dels seus castells sicilians,[3] va passar a Calàbria on va intentar un aixecament contra Frederic, però fou derrotat a la Batalla de Catanzaro i va tornar a Catalunya a bastir un nou estol en nom de Jaume el Just.[4]
Jaume el Just anà a Roma el 1297 on rebé la investidura de Còrsega i Sardenya de mans de Bonifaci VIII, qui el va requerir per atacar al seu germà Frederic, que es negava a lliurar Sicília a l'Església i als angevins.[5] Un cop preparat el nou estol es va dirigir a Nàpols, on l'esperava l'estol sicilià apostat a Ischia, que es va retirar a Sicilia per defensar l'illa abans que es reunissin els catalans amb els napolitans.
El setge
La flota combinada, liderada per Roger de Llúria va desembarcar i prendre Patti, i va escollir Siracusa com port per passar l'hivern, però s'hi va trobar una forta resistència, i entretant va haver una revolta a Patti, deixant la guarnició catalana encerclada al castell. Jaume el Just anvià a Joan de Llúria, nebot de Roger a socórrer als assetjats per mar amb vint galeres, però fou rebutjat pels sicilians, que hi van anar al seu encontre amb vint-i-dues naus des de Messina i capturaren setze de les catalanes, inclòs l'almirall, que fou capturat i mort després d'un judici.
Roger de Llúria es va dirigir per terra a Patti amb les seves tropes, que incloïen a Roger de Flor[6] i va aixecar el setge.
Jaume el Just va aixecar el setge i va marxar a Nàpols i després a Barcelona
Conseqüències
L'any següent, Jaume el Just va preparar un nou estol per atacar Sicília, que va vèncer en la Batalla del cap Orlando.
Referències
- ↑ Crònica de Ramon Muntaner
- ↑ Guillem Galceran de Cartellà, Blasco d'Alagó, Berenguer d'Entença, els Montcada i altres
- ↑ Remences.com, Guillem Galceran de Cartellà (1230-1306). El comte "desperta ferro" [1]
- ↑ (castellà) M.J.Quintana, General victorioso de la Escuadra Aragonesa en el Mediterraneo [2]
- ↑ Enciclopèdia,cat Jaume II de Catalunya-Aragó [3]
- ↑ Antoni Atienza, Els Catalans en Grècia [4]