Xahada
La xahada[1] (àrab: الشهادة, ax-xahāda, ‘testimoniatge’, en context religiós ‘professió de fe’, tot i que també se l'anomena en dual, الشهادتان, ax-xahādatān, derivat de شهد, xahida, ‘testificar’, ‘ésser testimoni’[2]) és una frase que constitueix la professió de fe de l'islam i és el primer dels anomenats «cinc pilars» en què es fonamenta aquesta religió. Els musulmans la diuen cada dia en les seves oracions i és igualment la fórmula que hom ha de recitar per a convertir-se a l'islam.[3]
La frase es compon de dues parts (o de dues frases, d'aquí que també se l'anomeni «les dues xahades»):
- En àrab: لا إله إلا الله محمد رسول الله.
- Transliteració: lā ilāha illā-Llāh, Muḥammadun rasūlu-Llāh.
- Traducció: «No hi ha més déu que Déu[4] i Muhàmmad és l'enviat i missatger de Déu[5].»
Quan es recita, normalment es precedeix cada frase de la fórmula أشهد أن, axhadu an, ‘testifico que’, de forma que, dita, la xahada és: أشهد أن لا إله إلا الله وأشهدة أن محمدا رسول الله, axhadu an lā ilāha illā-Llāh wa-axhadu anna Muḥammadan rasūlu-Llāh, ‘testifico que no hi ha cap divinitat tret de Déu i testifico que Muhàmmad és l'enviat i missatger de Déu’ 
recitació de la xahada (?·pàg.).
La xahada fa referència a la noció de base de l'islam: la unitat i unicitat de Déu (tawhid). Pel creient, doncs, pronunciar-la constitueix un acte de fe essencial: l'afirmació que només hi ha una sola divinitat implica que tots els actes de la vida li estan sotmesos, i l'afirmació que Muhàmmad és l'últim missatger d'aquesta divinitat implica la importància del Profeta en tant que exemple a seguir. Aquesta fórmula acompanya els musulmans durant tota llur vida, murmurant-se a l'orella dels nounats i ajudant a dir-la als moribunds.
La creença sincera en la xahada és suficient per ser considerat musulmà. La seva pronunciació en veu alta i clara davant de dos testimonis, després d'una ablució, constitueix l'únic ritual necessari per convertir-se a l'islam. Tanmateix, d'acord amb la doctrina islàmica, ella sola no conduirà el creient a la salvació; per a això és necessari complir amb les obligacions dels altres quatre pilars.
Diversos països inclouen la xahada en la seva bandera, com per exemple l'Aràbia Saudita.
Referències[modifica]
- ↑ «xahada». ésAdir. [Consulta: 27 octubre 2023].
- ↑ Castells Criballés, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. "شهد". ISBN 978-84-412-1546-7.
- ↑ Espinet i Burunat, Francesc. Religió i política a l'Alcorà i altres assaigs. Barcelona: U.A.B., 1997. ISBN 84-490-0867-0.
- ↑ Alcorà 37:36 (Míkel de Epalza)
- ↑ Alcorà 48:29 (Míkel de Epalza)
| Creences i pràctiques | Articles de fe: unitat de Déu, àngels, llibres revelats, profetes, judici final, destí Pilars de l'islam: xahada (declaració de fe), zakat (impost alcorànic), salat (pregària canònica), sawm (dejuni del ramadà), hajj (pelegrinatge) · gihad · alimentació · indumentària · celebracions |  |
|---|---|---|
| Texts i lleis | ||
| Escoles jurídiques | ||
| Corrents de l'islam | ||
| Història | Muhàmmad · sahaba · Ahl al-Bayt · primer califat · omeies · abbàssides · fatimites · otomans (Àndalus · seljúcides · aiúbides · mamelucs · Il-kanat · safàvides · mogols) | |
| Islam sociopolític | ||
| Altres nocions | Umma · pensament islàmic (kalam) (fàlsafa) · cultura · art · arquitectura · banderes · literatura · ciència · calendari musulmà · títols islàmics | |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xahada |