Vés al contingut

Sonata per a piano núm. 14 en la menor, D 784 (Schubert)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalSonata per a piano núm. 14 en la menor, D 784
Forma musicalsonata per a piano Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatla menor Modifica el valor a Wikidata
CompositorFranz Schubert Modifica el valor a Wikidata
Creació1823
Data de publicació1839
  1. Allegro giusto
  2. Andante
  3. Allegro vivace
Parts3 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióD 784
Opus143 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz (obra): 7455dc7d-b00e-47c1-8f54-0f5ac21e9a59 IMSLP: Piano_Sonata_No.14,_D.784 (Schubert,_Franz) Allmusic (composició): mc0002371240 Modifica el valor a Wikidata

Sonata per a piano núm. 14 en la menor, D 784 (publicada de manera pòstuma com a Op. 143), és una de les obres per a piano importants de Franz Schubert.[1] La va compondre el mes de febrer de 1823, potser com a reacció davant la greu malaltia, sífilis, contreta l'any anterior. Tanmateix, no va ser publicada fins al 1839, onze anys després de la seva mort. Va ser dedicada a Felix Mendelssohn pels seus editors. La Sonata D 784, fou la última de tres moviments, i és considerada pels experts com la proclamació d'una nova era en les composicions per a piano de Schubert i per ser una obra profunda i de vegades obsessivament tràgica.

Estructura

[modifica]
Obertura del primer moviment

I. Allegro giusto

[modifica]

Aquest moviment, en la tonalitat de la menor, empra una nova textura pianística, que no s'observa en les obres anteriors de Schubert: de fet, una cinquena part del moviment és amb octaves.[2] A més, Schubert també ofereix un nou mètode d'organització temporal del moviment (el seu tempo i ritme) i, poc habitual en la seva obra, no modula massa.

Obertura del segon moviment

II. Andante

[modifica]

En fa major. El breu moviment lent té tres parts: A - B - A. Després de la omnipresent tensió del moviment anterior, el primer tema, un coral senzill i lluminós en fa major, condueix a un veritable element relaxant de la sonata. Aquesta petita fórmula rítmica és insistent i amenaçant i condueix directament a la part B, tempestuosa i modulant, amb els seus trinats vehements. La calma torna i les tornades corals, acompanyades per trinats de fons.

La coda posa la petita fórmula rítmica en un primer pla, i finalment el moviment acaba recuperant el tranquil coral.

Obertura del tercer moviment

III. Allegro vivace

[modifica]

En la menor. Leo Black ha comentat que Schubert, en el moviment lent d'aquesta sonata, fa servir el mateix ritme de la cançó "Un den Mond, en einer Herbstnacht" de 1818.[1] També ha observat que Schubert fa una al·lusió musical al moviment lent de la Sonata Arpeggione, D. 784.[3]

Notes

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Black, Leo «Oaks and Osmosis». The Musical Times. Musical Times Publications Ltd., 138, 1852, 6-1997, pàg. 4–15. DOI: 10.2307/1003664. JSTOR: 1003664.
  2. ↑ Newbould, Brian. Schubert: The Music and the Man. University of California Press, 1999, p. 319–21. ISBN 9780520219571. 
  3. ↑ Black, Leo «Schubert's Ugly Duckling». The Musical Times. Musical Times Publications Ltd., 138, 1857, 11-1997, pàg. 4–11. DOI: 10.2307/1004222. JSTOR: 1004222.

Bibliografia

[modifica]
  • Tirimo, Martino. Schubert: The Complete Piano Sonatas. Vienna: Wiener Urtext Edition, 1997.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sonata_per_a_piano_núm._14_en_la_menor,_D_784_(Schubert)&oldid=34829683»