Sonata per a piano núm. 15 en do major, D 840 (Schubert)
| Títol original | Piano Sonata in C major, D 840 (Schubert)  |
|---|---|
| Altres noms | Sonata Reliquie |
| Forma musical | sonata per a piano |
| Tonalitat | La major |
| Compositor | Franz Schubert |
| Creació | 1825 |
| Data de publicació | 1861 |
| Catalogació | D 840 |
| Durada | 30-35'
|
| Instrumentació | piano |
   | |
La Sonata per a piano núm. 13 en la major, D 840, anomenada Reliquie (Sonata Relíquia) en la seva primera publicació el 1861 per la creença errònia que havia estat la darrera obra de Schubert. Fou composta durant el mes d'abril de 1825, quan el compositor també treballava en la Sonata en la menor, D. 845, i ambdues formen un tàndem.[1] Schubert abandonà l'obra, i només els dos primers moviments estan totalment acabats, amb la secció de trio del tercer moviment també completa. En canvi, la secció del minuet del tercer moviment està incompleta i conté canvis harmònics inusuals, fet que suggereix que Schubert no quedés satisfet i abandonés primer el moviment, i més tard la sonata. El quart moviment, el darrer, està també incomplet i acaba de cop en el compàs 272.
Els fragments de la sonata sobrevisqueren en manuscrits de Schubert i, molt més tard, el 1861, l'obra fou publicada en la seva forma incompleta.
Moviments[modifica]
I. Moderato. En do major, compàs 4/4, i segueix la forma sonata. Dura aproximadament 15-18 minuts.
II. Andante. En do menor, compàs 6/8, i la forma rondó de cinc parts. Dura aproximadament 10 minuts.
III. Menuetto: Allegretto - Trio. En la bemoll major, compàs 3/4, i forma ternària incompleta. És un fragment (es queda al compàs 80 després del retorn del tema principal en la part B del menuetto). De manera inusual, es repeteix immediatament el tema d'obertura –lleugerament adornat–, en la major, i la repetició també comença en aquesta tonalitat. Se suposa que el minuet estaria en la tonalitat de la bemoll major. El trio està en la tonalitat paral·lela de la menor, però escrita enharmònicament com a sol sostingut menor.[2]
IV. Rondó: Allegro. En do major. El fragment acaba en el compàs 32, després de l'inici del desenvolupament.
En aquesta forma incompleta, la interpretació de la sonata dura aproximadament uns 30-35 minuts.
Conclusions[modifica]
Donat el seu abast gran i l'extensió de material que Schubert deixà en els moviments incomplets, aquesta sonata ha inspirat diversos compositors i intèrprets per intentar elaborar conclusions. Alguns d'aquests intents, particularment els realitzats per intèrprets, ha arribat a ser enregistrats.
- Ludwig Stark publicà una conclusió de l'obra el 1877.[3]
- Armin Knab n'escrigué una el 1920, publicada en una edició Peters de Heinz Wegener el 1962.[4][5][3]
- Ernst Krenek va escriure la seva conclusió a petició del seu amic, el pianista i compositor Eduard Erdmann, que desitjava afegir la sonata al seu repertori. Krenek la va datar el 1922.[6] Va ser publicada per Edició Universal el 1923.
- Walter Rehberg en va escriure una el 1927, publicada el 1930.[7][8]
- Nikolai Zhilyayev en va escriure una el 1932 (москва: государственное музыкалное издательство 4.IV.1932, VN 12596).
- Harold Truscott publicà una conclusió del Minuet del 3r moviment el 1957.
- Paul Badura-Skoda publicà la seva versió de la sonata el 1976. La va revisar i enregistrar el 1997.[9]
- Bart Berman va escriure la seva el 1978 i enregistrada el 1997.[10]
- Ian Munro en va escriure una el 1994 que també arribà a enregistrarc.[11]
- Martino Tirimo va escriure una conclusió i la va incloure dins el seu conjunt de totes les sonates publicades per EMI.[12]
- Anthony Goldstone va escriure i va enregistrar una conclusió el 2003.
- Brian Newbould va escriure una conclusió enregistrada per Todd Corb.[13][14]
Referències[modifica]
- ↑ Satz, 2003.
- ↑ Newbould, Brian. Schubert: The Music and the Man. University of California Press, 1999, p. 322–3. ISBN 9780520219571.[Enllaç no actiu]
- ↑ 3,0 3,1 Benson (2008), p. 35
- ↑ Edition Peters VN 12148 – 8376
- ↑ Deutsch (1978), p. 530
- ↑ Lev, Ray (1947). Album notes for Franz Schubert — Piano Sonata no. 15 in C Major (Unfinished); Allegretto in C Minor — Ray Lev, Pianist. United States: Concert Hall Society.
- ↑ Benson, 2008. p.V
- ↑ Benson (2008), p. 24
- ↑ Benson, 2008. p.36
- ↑ Berman, 2002.
- ↑ Tall Poppies Catalog, TP079
- ↑ Hedley, 2003.
- ↑ Newbould, 2007, p.3-6
- ↑ Standford, 2008.
Fonts[modifica]
- (alemany) Deutsch, Otto Erich, with revisions by Werner Aderhold and others (1978). Franz Schubert, thematisches Verzeichnis seiner Werke in chronologischer Folge (New Schubert Edition, Series VIII Supplement, Volume 4). Kassel: Bärenreiter. ISMN 9790006305148 — ISBN 9783761805718
- Deutsch, Otto Erich (1995). The Schubert Thematic Catalogue. New York: Dover Publications. ISBN 0486286851 – ISBN 9780486286853
- «Schubert's Unfinished Vol. 1 (TP079)». Arxivat de l'original el 2012-10-09. [Consulta: gener 2013].
- Berman, Bart. «Notes on Franz Schubert - The Unfinished Piano Sonatas», 2002. [Consulta: gener 2013].
- Hedley, William. «Review of Naxos CD 8.554470 (Schubert Piano Sonatas Nos. 15 (Reliquie) and 20), performed by Jenö Jandö». Musicweb, maig 2003. [Consulta: gener 2013].
- Satz, Don. «Review of Anthony Goldstone's Schubert Sonata cycle, volume 3 (DIVINE ART 2-1204)». Musicweb, novembre 2003. [Consulta: gener 2013].
- Newbould, Brian. «Liner Notes, Schubert & his Circle, TOCC0065». Toccata Classics, 2007. Arxivat de l'original el 2015-09-10. [Consulta: gener 2013].
- Standford, Patric. «A Superb Performance - Music by Schubert and his circle». Record Box, gener 2008. [Consulta: gener 2013].
Enllaços externs[modifica]
- Sonata per a piano núm. 15, D. 840: Partitura lliure a l'IMSLP.
- «Jerusalem Music Center - JMC Live Sessions - Alon Goldstein - Schubert Sonata in C Major, D.840». Arxivat de l'original el 31 d’agost 2006. [Consulta: 13 d’abril 2018].
- Javier Arrebola. The Unfinished Piano Sonatas of Franz Schubert. Ochando Press, 2012. ISBN 978-952-5959-36-9.
- «Schubert as Finished by Ernst Křenek (Blog discussing the Křenek completion)». The Shellackophile Blog, 17-01-2011. [Consulta: desembre 2013].
