Sylvia Telles
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 agost 1934 Rio de Janeiro (Brasil) |
| Mort | 19 desembre 1966 (32 anys) Maricá (Brasil) |
| Causa de mort | Accident de trànsit |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant, música de jazz |
| Activitat | 1954 – |
| Instrument | Veu |
    | |
Sylvia Telles (Rio de Janeiro, 27 d'agost de 1934 - Maricá, 17 de desembre de 1966) va ser una cantant i compositora brasilera[1] de samba i bossa nova de les dècades del 1950 i del 1960, considerada una de les principals artistes de bossa nova i MPB.[2] La majoria dels seus enregistraments originals estan exhaurits, tot i que ocasionalment se'n publiquen recopilacions.[1]
Segons un article publicat a O Globo i signat per João Máximo, «Sylvinha va ser una de les millors intèrprets de la música moderna brasilera, entesa com a tal des de Ponto final, amb Dick Farney, i Amargura, amb Lúcio Alves, fins a les cançons que Tom i Vinícius van fer després d'Orfeu da Conceição».[1]
Biografia[modifica]
Sylvia era filla de Paulo Teles, nascut a São Paulo de pares gaúchos, i de Maria Amélia D'Atri, nascuda a París de pare italià i mare brasilera.[3] El seu avi matern, Alessandro D'Atri, va ser editor de la prestigiosa revista Révue du Brésil, publicada en francès, castellà i italià a París a partir de 1896.[4] Els seus pares tenien un negoci tèxtil.[5]
El seu pare era un gran apreciador de la música clàssica[3] i el seu germà gran, Mario Telles, que també era actiu en la música, més endavant va ser cantant, compositor i pintor.[6]
Sylvia Telles va estudiar al Colégio Sacré-Cœur de Marie i somiava amb ser ballarina;[7] per aquest motiu va fer classes amb Madeleine Rosay, que formava part del Corps de Ballet del Theatro Municipal.[5] Però quan va fer un curs de teatre va descobrir que el seu talent era realment cantar.[3] També estudiava piano i tocava la guitarra.[2][5]
Carrera professional[modifica]
El 1954, Billy Blanco, un amic de la família, es va adonar del regal de Sylvinha, el seu sobrenom afectuós, i la va presentar als amics músics.[3] En les trobades que van fer va poder conèixer els grans noms de la ràdio de l'època, com Aníbal Augusto Sardinha, o Garoto, que l'ajudaven a trobar feina a les discoteques a l'inici de la seva carrera professional.[3]
L'any següent, l'humorista Colé la va convidar a participar en un musical, anomenat Gente bem e champanhota, presentat al Teatro Follies de Copacabana.[1] En l'ocasió, el músic i advocat José Cândido de Mello Mattos, Candinho, va acompanyar Sylvinha en la cançó «Amendoim Torradinho», composta per Henrique Beltrão.[3]
L'actuació de Sylvinha en aquest espectacle va despertar l'interès de la discogràfica Odeon, que la va contractar com a artista exclusiva. El juny de 1955 va gravar «Amendoim torradinho», tema que va cridar molt l'atenció a la ràdio[5] i que la va portar a ser la cantant revelació de 1955.[5]
El 1956, ella i Candinho, amb qui s'havia casat, van presentar el programa Música e romance de TV Rio, en el qual van rebre com a convidats Tom Jobim, Dolores Duran, Johnny Alf i Billy Blanco.[3][1]
Encara l'any 1958, el lloc de trobada dels músics va passar a ser el pis on vivia Nara Leão, que llavors tenia quinze anys.[3] Ronaldo Bôscoli, que assistia a les reunions, feia de productor musical del grup.[3] Sylvia Telles, que ja era un nom conegut, va ser convidada llavors a participar en un espectacle al Grupo Universitário Hebraico, juntament amb Carlos Lyra i Roberto Menescal, entre altres.[1] Va ser en aquest espectacle, Carlos Lyra, Sylvia Telles e os seus Bossa nova, on es va utilitzar per primera vegada l'expressió «bossa nova».[3]
L'any 1964 va participar, juntament amb artistes com Carlos Lyra, Tom Jobim, Alaíde Costa i Os Cariocas, en l'espectacle O remédio é bossa, al Teatro Paramount.[1] La cantant també va fer gires per altres països, com els Estats Units, Suïssa, França i la República Federal d'Alemanya.[3][1]
Vida personal[modifica]
Va ser a casa de Billy Blanco on Telles, de 18 anys, va conèixer el seu primer xicot, el cantant i guitarrista João Gilberto, que era amic del seu germà Mario i cantant del grup Garotos da Lua;[7] però la relació es va acabar perquè al seu pare no li agradava el noi,[3] que considerava un aprofitat que vivia sense treballar i acollit en cases alienes.[7]
L'any 1955, Sylvia i Candinho es van enamorar i van començar una relació romàntica. Després d'uns mesos de parella es van casar, i l'agost de 1957 van tenir la seva única filla, Cláudia Telles.[3] Poc després, la parella es va separar.[5]
El 1963, Telles es va casar per segona vegada amb el seu promès en aquell moment, el productor musical Aloysio de Oliveira;[1] la parella va signar la separació el 1964.[3]
El 1964, l'artista va patir un accident de cotxe mentre tornava d'un concert, quan es va adormir al volant, tot i que només va patir abrasions menors.[7]
Amb 32 anys, el 17 de desembre de 1966, Sylvia Telles va patir el seu segon accident de trànsit, aquest cop a la carretera Amaral Peixoto, al terme municipal de Maricá. Estava amb el seu xicot Horacinho de Carvalho, fill de la socialite Lily de Carvalho Marinho, amb qui anava a passar un cap de setmana a la ciutat. Es dirigien a la granja d'Horacinho. Aquest viatge havia de ser un comiat temporal per a tots dos, ja que Telles tenia previst viatjar dilluns a Nova York per gravar un disc per a Kapp Records. Horacinho es va adormir al volant, i el cotxe fora de control va bolcar diverses vegades, morint tots dos com a conseqüència.[7][8]
Discografia[modifica]
La seva discografia principal està formada pels següents àlbums:[9][2]
- 1955: Amendoim torradinho (Henrique Beltrão) / Desejo (Garoto/José Vasconcelos/Luiz Cláudio) - 78 rpm - Odeon.[1]
- 1955: Menina (Carlos Lyra) / Foi a noite (Tom Jobim/Newton Mendonça) - 78 rpm - Odeon.[1]
- 1957: Carícia - LP/CD - Odeon.
- 1958: Silvia - LP/CD - Odeon.
- 1958: Luiz Bonfá i Silvia Telles - Tanto amor - EP - Odeon.
- 1959: Amor de gente moça - LP/CD - Odeon.[10]
- 1959: Canta para gente moça - EP - Odeon.
- 1960: Amor em Hi-Fi - LP/CD - Philips.
- 1961: U.S.A. - LP/CD - Philips.
- 1962: Bossa nova mesmo - Carlos Lyra, Laís, Lúcio Alves, Vinicius de Moraes i el grup Oscar Castro Neves - LP - Philips.[11]
- 1963: Bossa Balanço Balada - LP/CD - Elenco.
- 1964: Bossa session - Lúcio Alves i Roberto Menescal e o seu conjunto - LP/CD - Elenco.
- 1964: It Might As Well Be Spring - LP/CD - Elenco.
- 1964: The Face I Love - LP/CD - Knapp[10]
- 1965: The Music Of Mr. Jobim By Sylvia Telles - LP/CD - Elenco.
- 1965: Sylvia Telles Sings the Wonderful Songs of Antonio Carlos Jobim - LP/CD - Knapp[10]
- 1966: Reencontro - Edu Lobo, Tamba Trio i el Quinteto Villa-Lobos - LP/CD - Elenco.
- 1966: Folklore e Bossa Nova do Brasil - amb Edu Lobo, Rosinha de Valença i altres - LP/CD - Saba.
Referències[modifica]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «Sylvia Telles» (en portuguès). Dicionário Cravo Albin da Música Popular Brasileira. [Consulta: 8 maig 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Ferreira, Mauro. «Cantora da bossa, Sylvia Telles tem vida e obra contadas em biografia quase pronta» (en portuguès). G1, 19-01-2018. [Consulta: 8 maig 2023].
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 Regeni, Andréia; Lessa, Isabella. «Sylvia Telles» (en portuguès). !ObaOba. Arxivat de l'original el 26/5/2009. [Consulta: 8 maig 2023].
- ↑ EDUSP. Revistas em Revista: Imprensa e Práticas Culturais em Tempos de República, São Paulo (1890-1922) (en portuguès), 2008. ISBN 9788531405693.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Castro, Ruy. Bossa Nova: The Story of the Brazilian Music That Seduced the World (en anglès). Chicago Review Press, abril 2012, p. 38–. ISBN 978-1-61374-574-8.
- ↑ «Mario Telles - Dicionário Cravo Albin» (en portuguès). Dicionário Cravo Albin. [Consulta: 8 maig 2023].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «Biografia de Sylvia Telles» (en portuguès). Bossanova.folha.com.br. [Consulta: 8 maig 2023].
- ↑ Castro, Ruy. Companhia das Letras. Chega de Saudade (en portuguès), 2001, p. 372 [Consulta: 25 juliol 2019].
- ↑ «Sylvia Telles | Discografía | Discogs» (en anglès). Discogs. [Consulta: 7 maig 2023].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «Sylvia Telles Albums and Discography | AllMusic» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 7 maig 2023].
- ↑ «Bossa Nova Mesmo (1960, Vinyl) - Discogs» (en anglès). Discogs. [Consulta: 7 maig 2023].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sylvia Telles |
- Posts | Enfim, Sylvia Telles! Aguardada biografia é a primeira boa notícia de 2022, a Discografia Brasileira (portuguès)