Sylvia Telles

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSylvia Telles

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 agost 1934 Modifica el valor a Wikidata
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 desembre 1966 Modifica el valor a Wikidata (32 anys)
Maricá (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident de trànsit Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, música de jazz Modifica el valor a Wikidata
Activitat1954 Modifica el valor a Wikidata –
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0854463 Musicbrainz: 3808f065-7214-4a9d-a97b-16873cdd4442 Discogs: 319929 Allmusic: mn0000443997 Modifica el valor a Wikidata

Sylvia Telles (Rio de Janeiro, 27 d'agost de 1934 - Maricá, 17 de desembre de 1966) va ser una cantant i compositora brasilera[1] de samba i bossa nova de les dècades del 1950 i del 1960, considerada una de les principals artistes de bossa nova i MPB.[2] La majoria dels seus enregistraments originals estan exhaurits, tot i que ocasionalment se'n publiquen recopilacions.[1]

Segons un article publicat a O Globo i signat per João Máximo, «Sylvinha va ser una de les millors intèrprets de la música moderna brasilera, entesa com a tal des de Ponto final, amb Dick Farney, i Amargura, amb Lúcio Alves, fins a les cançons que Tom i Vinícius van fer després d'Orfeu da Conceição».[1]

Biografia[modifica]

Sylvia era filla de Paulo Teles, nascut a São Paulo de pares gaúchos, i de Maria Amélia D'Atri, nascuda a París de pare italià i mare brasilera.[3] El seu avi matern, Alessandro D'Atri, va ser editor de la prestigiosa revista Révue du Brésil, publicada en francès, castellà i italià a París a partir de 1896.[4] Els seus pares tenien un negoci tèxtil.[5]

El seu pare era un gran apreciador de la música clàssica[3] i el seu germà gran, Mario Telles, que també era actiu en la música, més endavant va ser cantant, compositor i pintor.[6]

Sylvia Telles va estudiar al Colégio Sacré-Cœur de Marie i somiava amb ser ballarina;[7] per aquest motiu va fer classes amb Madeleine Rosay, que formava part del Corps de Ballet del Theatro Municipal.[5] Però quan va fer un curs de teatre va descobrir que el seu talent era realment cantar.[3] També estudiava piano i tocava la guitarra.[2][5]

Carrera professional[modifica]

El 1954, Billy Blanco, un amic de la família, es va adonar del regal de Sylvinha, el seu sobrenom afectuós, i la va presentar als amics músics.[3] En les trobades que van fer va poder conèixer els grans noms de la ràdio de l'època, com Aníbal Augusto Sardinha, o Garoto, que l'ajudaven a trobar feina a les discoteques a l'inici de la seva carrera professional.[3]

L'any següent, l'humorista Colé la va convidar a participar en un musical, anomenat Gente bem e champanhota, presentat al Teatro Follies de Copacabana.[1] En l'ocasió, el músic i advocat José Cândido de Mello Mattos, Candinho, va acompanyar Sylvinha en la cançó «Amendoim Torradinho», composta per Henrique Beltrão.[3]

L'actuació de Sylvinha en aquest espectacle va despertar l'interès de la discogràfica Odeon, que la va contractar com a artista exclusiva. El juny de 1955 va gravar «Amendoim torradinho», tema que va cridar molt l'atenció a la ràdio[5] i que la va portar a ser la cantant revelació de 1955.[5]

El 1956, ella i Candinho, amb qui s'havia casat, van presentar el programa Música e romance de TV Rio, en el qual van rebre com a convidats Tom Jobim, Dolores Duran, Johnny Alf i Billy Blanco.[3][1]

Encara l'any 1958, el lloc de trobada dels músics va passar a ser el pis on vivia Nara Leão, que llavors tenia quinze anys.[3] Ronaldo Bôscoli, que assistia a les reunions, feia de productor musical del grup.[3] Sylvia Telles, que ja era un nom conegut, va ser convidada llavors a participar en un espectacle al Grupo Universitário Hebraico, juntament amb Carlos Lyra i Roberto Menescal, entre altres.[1] Va ser en aquest espectacle, Carlos Lyra, Sylvia Telles e os seus Bossa nova, on es va utilitzar per primera vegada l'expressió «bossa nova».[3]

L'any 1964 va participar, juntament amb artistes com Carlos Lyra, Tom Jobim, Alaíde Costa i Os Cariocas, en l'espectacle O remédio é bossa, al Teatro Paramount.[1] La cantant també va fer gires per altres països, com els Estats Units, Suïssa, França i la República Federal d'Alemanya.[3][1]

Vida personal[modifica]

Va ser a casa de Billy Blanco on Telles, de 18 anys, va conèixer el seu primer xicot, el cantant i guitarrista João Gilberto, que era amic del seu germà Mario i cantant del grup Garotos da Lua;[7] però la relació es va acabar perquè al seu pare no li agradava el noi,[3] que considerava un aprofitat que vivia sense treballar i acollit en cases alienes.[7]

L'any 1955, Sylvia i Candinho es van enamorar i van començar una relació romàntica. Després d'uns mesos de parella es van casar, i l'agost de 1957 van tenir la seva única filla, Cláudia Telles.[3] Poc després, la parella es va separar.[5]

El 1963, Telles es va casar per segona vegada amb el seu promès en aquell moment, el productor musical Aloysio de Oliveira;[1] la parella va signar la separació el 1964.[3]

El 1964, l'artista va patir un accident de cotxe mentre tornava d'un concert, quan es va adormir al volant, tot i que només va patir abrasions menors.[7]

Amb 32 anys, el 17 de desembre de 1966, Sylvia Telles va patir el seu segon accident de trànsit, aquest cop a la carretera Amaral Peixoto, al terme municipal de Maricá. Estava amb el seu xicot Horacinho de Carvalho, fill de la socialite Lily de Carvalho Marinho, amb qui anava a passar un cap de setmana a la ciutat. Es dirigien a la granja d'Horacinho. Aquest viatge havia de ser un comiat temporal per a tots dos, ja que Telles tenia previst viatjar dilluns a Nova York per gravar un disc per a Kapp Records. Horacinho es va adormir al volant, i el cotxe fora de control va bolcar diverses vegades, morint tots dos com a conseqüència.[7][8]

Discografia[modifica]

La seva discografia principal està formada pels següents àlbums:[9][2]

  • 1955: Amendoim torradinho (Henrique Beltrão) / Desejo (Garoto/José Vasconcelos/Luiz Cláudio) - 78 rpm - Odeon.[1]
  • 1955: Menina (Carlos Lyra) / Foi a noite (Tom Jobim/Newton Mendonça) - 78 rpm - Odeon.[1]
  • 1957: Carícia - LP/CD - Odeon.
  • 1958: Silvia - LP/CD - Odeon.
  • 1958: Luiz Bonfá i Silvia Telles - Tanto amor - EP - Odeon.
  • 1959: Amor de gente moça - LP/CD - Odeon.[10]
  • 1959: Canta para gente moça - EP - Odeon.
  • 1960: Amor em Hi-Fi - LP/CD - Philips.
  • 1961: U.S.A. - LP/CD - Philips.
  • 1962: Bossa nova mesmo - Carlos Lyra, Laís, Lúcio Alves, Vinicius de Moraes i el grup Oscar Castro Neves - LP - Philips.[11]
  • 1963: Bossa Balanço Balada - LP/CD - Elenco.
  • 1964: Bossa session - Lúcio Alves i Roberto Menescal e o seu conjunto - LP/CD - Elenco.
  • 1964: It Might As Well Be Spring - LP/CD - Elenco.
  • 1964: The Face I Love - LP/CD - Knapp[10]
  • 1965: The Music Of Mr. Jobim By Sylvia Telles - LP/CD - Elenco.
  • 1965: Sylvia Telles Sings the Wonderful Songs of Antonio Carlos Jobim - LP/CD - Knapp[10]
  • 1966: Reencontro - Edu Lobo, Tamba Trio i el Quinteto Villa-Lobos - LP/CD - Elenco.
  • 1966: Folklore e Bossa Nova do Brasil - amb Edu Lobo, Rosinha de Valença i altres - LP/CD - Saba.

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «Sylvia Telles» (en portuguès). Dicionário Cravo Albin da Música Popular Brasileira. [Consulta: 8 maig 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 Ferreira, Mauro. «Cantora da bossa, Sylvia Telles tem vida e obra contadas em biografia quase pronta» (en portuguès). G1, 19-01-2018. [Consulta: 8 maig 2023].
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 Regeni, Andréia; Lessa, Isabella. «Sylvia Telles» (en portuguès). !ObaOba. [Consulta: 8 maig 2023].
  4. EDUSP. Revistas em Revista: Imprensa e Práticas Culturais em Tempos de República, São Paulo (1890-1922) (en portuguès), 2008. ISBN 9788531405693. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Castro, Ruy. Bossa Nova: The Story of the Brazilian Music That Seduced the World (en anglès). Chicago Review Press, abril 2012, p. 38–. ISBN 978-1-61374-574-8. 
  6. «Mario Telles - Dicionário Cravo Albin» (en portuguès). Dicionário Cravo Albin. [Consulta: 8 maig 2023].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «Biografia de Sylvia Telles» (en portuguès). Bossanova.folha.com.br. [Consulta: 8 maig 2023].
  8. Castro, Ruy. Companhia das Letras. Chega de Saudade (en portuguès), 2001, p. 372 [Consulta: 25 juliol 2019]. 
  9. «Sylvia Telles | Discografía | Discogs» (en anglès). Discogs. [Consulta: 7 maig 2023].
  10. 10,0 10,1 10,2 «Sylvia Telles Albums and Discography | AllMusic» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 7 maig 2023].
  11. «Bossa Nova Mesmo (1960, Vinyl) - Discogs» (en anglès). Discogs. [Consulta: 7 maig 2023].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sylvia Telles