Tànger

Tànger

طنجة (ar) ⵟⴰⵏⵊⴰ (tzm)
Localització
35° 46′ 36″ N, 5° 48′ 14″ O
Estat	Marroc
Regió	Tànger-Tetuan
Prefectura	Tangier-Assilah
Capital de	Tànger-Tetuan prefectura de Tanger-Assilah Tànger-Tetuan-Al Hoceima Zona internacional de Tànger (1923–1940) Zona internacional de Tànger (1945–1956)
Població humana
Població	947.952 (2014) (4.751,64 hab./km²)
Gentilici	tangerí, tangerina, tangerins, tangerines
Llengua utilitzada	àrab magrebí ghomara
Geografia
Superfície	199,5 km²
Altitud	80
Creació	segle V aC
Identificador descriptiu
Codi postal	90000, 90010, 90020, 90030, 90040, 90050, 90060, 90070, 90080, 90090 i 90100
Fus horari	UTC±00:00
ISO 3166-2	MA-TNG
Altres
Agermanament amb	Bizerta Pasadena Moulins Bombai Saint-Denis Beaugency Aartselaar Metz Algesires Casablanca Cadis Faro Lieja (2006–) Saint-Josse-ten-Noode (2014–)

Tànger (Tangha طنچة en berber i àrab), és una ciutat del nord del Marroc situada a les costes de l'estret de Gibraltar, capital de la regió Tanger-Tétouan.

Història

Mitologia

D'acord amb la mitologia berber, Tànger fou construïda pel fill de Tinjis anomenat Sufax. Tinjis era l'esposa de l'heroi berber Antaius (en grec Anteo o Anteus). Les llegendes gregues atribueixen la fundació de la ciutat al gegant Anteo, i la seva tomba es trobaria aprop de la ciutat. A pocs kilòmetres de la ciutat hi ha la gruta anomenada d'Hércules, una de les majors atraccions turístiques regionals per la seva relació amb la mitologia grega. Diuen que Hércules hi va dormir abans de començar una de les seves dotze tasques.

Temps primitius

Fundada pels antics fenicis als voltants de l'any 1450 aC, fou anomenada Tangis pels cartaginesos, al llarg de la seva història va tindre altres noms com Tenga, Tinga o Titga, segons registres de l'antiga Grècia i fonts llatines.

Domini Romà

El nom romà de Tànger era Tingis. Formava part de la Província romana de Mauritània. Va passar a Roma amb la conquesta de Cartago. August (45 aC) la va declarar ciutat lliure. Amb Claudi fou colònia romana i capital de la província de Mauritània Tingitana i se la coneixia com Colònia Júlia.

Domini portuguès

L'any 1437 fracassa una expedició de Enric el Navegant; Tànger és defensada per Salah Ben Salah, Senyor de Tànger i Asilah. El 1464, sota el regnat d'Alfons V de Portugal, Luiz Méndez de Vasconcellos al front de la flota portuguesa intenta novament la conquesta.

Finalment, el 28 d'agost de 1471, la ciutat és ocupada per les tropes d'Alfons V i En Joan, fill del Duc de Bragança, quedant sota domini de Portugal fins l'any 1661.

Domini britànic

Amb la fi d'assegurar la seva aliança amb Anglaterra, els portuguesos negociaren la boda de la Infanta Caterina de Bragança, filla de la Reina Mare Lluïsa de Bragança, amb el Rei Carles II d'Anglaterra, passant Tànger a ser part de la dot que aportà l'infanta al casament (1661). El Rei Carles II declarava al Parlament: «L'adquisició de Tànger s'ha de contemplar com una joia d'incalculable valor per la Corona Britànica».

Condomini

El 24 de juny de 1925, Bèlgica, Espanya, Estats Units, França, Països Baixos, Portugal, el Regne Unit i la Unió Soviètica van firmar un acord (Conferència d'Algesires) pel que s'establia el condomini d'aquest països sobre Tànger. Poc després (1928) s'incorporaria també Itàlia.

Segona Guerra Mundial

Durant la Segona Guerra Mundial els aeroports tenen un paper important a Tànger com a punt de partida pels avions aliats per atacar les forces de l'Eix al nord d'Àfrica.

Domini Espanyol

Des del 14 de juny de 1940 fins el 1945, Tànger fou ocupada per les tropes espanyoles. Aquesta situació no fou acceptada per cap país amb l'excepció del Tercer Reich, que envià un cònsol. Amb l'avenç de l'exèrcit aliat, les tropes espanyoles es retiren de Tànger i la ciutat torna a ser un condomini.

Amb la independència del Marroc concedida pel govern de Franco el 20 d'octubre de 1956 s'inicia un procés polític que culmina amb el reconeixement internacional de l'annexió de Tànger a aquest país, el 18 d'abril de 1960.

Educació

L'oferta educativa de Tànger, disposa de cinc tipus diferents de sistemes: el marroquí, el britànic, l'espanyol, el francès i el nord-americà. Cada un d'aquests sistemes té cursos des de preescolar fins el 12è any (batxillerat o high school diploma).

Centres d'ensenyament secundari internacionals

• The American School of Tangier
• Lycée Regnault (Francès)
• Instituto Severo Ochoa (Espanyol)
• English College of Tangier
• Escola turca Mohammed Fatih de Tànger
• Tangier Anglo Moroccan School

Vegeu també

• Casal de Cultura Catalana al Nord del Marroc

Tànger a la literatura

•

• element A
• element B
• element CSilent Day in Tangiers de Tahar Ben Jelloun.

• Naked Lunch de William S. Burroughs. • Le pain nu de Mohamed Choukri. • Rosa Mystica de Carlos Varo. • Interzone de Burroughs — visió fictícia de Tànger. • The Loom of Youth de Alec Waugh — una novel•la autobiogràfica • Two Tickets to Tangier per Francis Van Wyck Mason, novel•lista i historiador nord-americà. • Modesty Blaise — Ficció còmica. • Carpenter's World Travels: from Tangier to Tripoli — guia turística per Frank G. Carpenter (1927). • Let it Come Down de Paul Bowles (1952) — novel•la ambientada en temps de la Ciutat Internacional. • La vida perra de Juanita Narboni, de Ángel Vázquez. Barcelona, Planeta, 1976. Bcn, Seix Barral, 1982. • Viajes por Marruecos, de Domingo Badía y Leblich, també conegut com "Alí Bey", viatger i espia nascut a Barcelona.

       Descriu Tànger a començament del s. XIX. 

• El Jardín (Al Bustán), de Sonia García Soubriet. Ed. 451 Editores. • El Alquimista de (Paulo Coelho) • El ciego de Sevilla de Robert Wilson (RBA Editores) • El año que viene en Tánger, novela de Ramón Buenaventura, Editorial Debate, 1998. • [http://www.tangerinternacional.es, Historia de Tanger de Leopoldo Ceballos. Ed. Almuzara. • Tánger. La Ciudad Internacional de Rocio Rojas Marcos Ed. Almed, 2009.