Berber

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Amazic, Berber
ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ / Tamaziɣt
Altres denominacions Amazigh, Tamazight
Parlants
40 milions
Rànquing n/d
Parlat a Marroc, Algèria, Líbia, Tunísia, Mauritània i Egipte
Oficial a Marroc[1]
Distribució de l'amazic
Característiques
Família lingüística

Llengua afroasiàtica
Afroasiàtic septentrional

 Berber
Codis
ISO 639-2 ber
ISO 639-3 ber
Codi Glottolog berb1260
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg
Modifica dades a Wikidata
Bandera de la nació amaziga.
Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès).
TAMAZIGHT.

L'amazic o llengua amaziga,[2][3][4] o el berber o llengua berber (també amazigh o tamazight), (en amazic en alfabet llatí: Tamaziɣt, i en amazic en alfabet tifinag: ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ; transcrit tamazight en els dos casos, API: [tæmæˈzɪɣt] o [θæmæˈzɪɣθ]) és un conjunt de parlars del nord d'Àfrica, de la família afroasiàtica o camitosemites. La parlen uns 12 milions de persones (els imazighen - els amazics o berbers), principalment al Marroc i Algèria, però també a petites "illes" a Mauritània, Burkina Faso, Mali, Níger, Tunísia, Líbia, Txad i Egipte. El guanxe canari també és considerat un dialecte del berber. El nom berber té el mateix origen que la paraula bàrbar; per això els berbers demanen que el seu idioma es digui tamazight, com ells en diuen, tot i que a Catalunya s'ha consolidat la forma amazic.

Al començament s'escrivia amb un alfabet (abjad) propi, el tifinagh, derivat de l'antic libipúnic, i conservat pels tuaregs. Aquest va ser gradualment substituït (però mai no del tot) per, primer i durant poc temps, l'alfabet llatí i, després, per l'alfabet àrab. Al segle xx, s'ha recuperat l'alfabet llatí, tot i que ara hi ha una revifalla del tifinagh.

Encara que la llengua oficial a l'escola sigui l'àrab, al carrer es parla una barreja d'àrab i amazic. El fet que els amazics visquin en zones aïllades entre si, la forta arabització lingüística i cultural de moltes àrees tradicionalment amazigues, i que alguns d'ells siguin nòmades (els tuaregs), ha afavorit la dispersió dels dialectes de l'amazic (o llengües amazigues).

Amb la islamització dels amazics i la invasió de tribus àrabs, l'amazic ha hagut de competir amb desigualtat amb l'àrab. Car, l'àrab clàssic, com a llengua de l'Alcorà, es considerava una llengua sagrada. A més a més, després de la independència dels països del nord d'Àfrica, l'àrab fou adoptat com a llengua d'estat, però l'amazic continuà marginat.

Des de la sagnant revolta popular de la Cabília el 1980, causada per una suspensió del govern d'una conferència sobre poesia amaziga, el moviment amazic assolí unes dimensions polítiques i supranacionals. El 1994, Hassan II decidí introduir l'amazic a l'escola primària. Però aquesta decisió mai no va arribar a fer-se realitat. El 2001, Mohammed VI creà l'Institut Reial de la Cultura Amaziga, els objectius del qual eren normalitzar el berber i promoure'l.

Actualment, el berber s'estudia a 300 escoles, sobretot a les zones amazigoparlants o berberòfones, i existeixen noticiaris televisius parlats en les tres varietats marroquines. Des del 2011 és llengua oficial al Marroc.[5]

L'ordre típic de la frase és verb, subjecte, objecte. Les paraules poden tenir diverses arrels, que es combinen per crear significats més amplis. La t inicial és la marca del femení, com al nom de la llengua tamazight, femení d'amazight.

Varietats del tamazight[modifica | modifica el codi]

Dins de la família lingüística afroasiàtica, les llengües amazigues, originàriament esteses del litoral Atlàntic del nord d'Àfrica fins a la zona dels oasis occidentals egipcis, són avui dia la llengua quotidiana d'uns 12 milions de persones escampades pel Marroc, Mauritània, Mali, Txad, Níger, Burkina Faso, Algèria, Líbia, Tunísia i Egipte. Hi ha quatre grups principals de varietats diatòpiques, grups que reflecteixen més aviat l'actual situació de dispersió geogràfica dels imazighen (els amazics o berbers) que no pas cap veritable classificació lingüística en el sentit estricte. Aquests grups, amb el nombre de parlants nadius de cada varietat lingüística, són (Hayward, 2000: 76):

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La monarquia del Marroc, de "sagrada" a "inviolable", Diari Ara
  2. «amazic». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. amazic -iga, TermCat
  4. amazic, -iga, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
  5. Article 5 de la Constitució del Regne del Marroc

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • HAYWARD, R. J. (2000). "Afroasiatic", dins HEINE, B. i D. Nurse (2000). African Languages: An Introduction (pàg. 74-98). Cambridge: Cambridge University Press. (anglès)
  • BASSET, A. (1969). 'The Berber Language'. London: I.A.I., 1969. (anglès)
  • CHAKER, Salem (1984). 'Textes en Linguistique Berbère: Introduction au domaine berbère'. París: CNRS, 1094. (francès)
  • BOUKOUS, Ahmed (1989). 'Langue et société au Maghreb'. Rabat: Publications de la Faculté des Lettres, 1989. (francès)
  • LAMUELA, Xavier (2005). El Berber. Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del berber o amazig. Barcelona: Departament de Benestar Social, GenCat, 2a edició, ISBN 84-393-6956-5.
  • El Molghy Afrass, Abdelghani; Castellanos i Llorenç, Carles (2003). Diàlegs. Els amazic. Barcelona: Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals, Associació Catalano-Amaziga.
  • Castellanos, Eva; Akioud, Hassan (2007). Els amazics. Una història silenciada, una llengua viva. Valls: Cossetània Edicions. ISBN 978-84-9791-254-9
  • Tilmatine, M. - El Molghy, A. - Castellanos, C. - Banhakeia, H. (1998). La llengua rifenya - Tutlayt tarifit. 1: Gramàtica rifenya - Tajerrumt n Trifit. 2: Lèxic bàsic Amazigh-Català-Francès. Tamawalt Tamazight-Takatalant-Tafransist. Bellaterra: UAB, 2a edició revisada, corregida i ampliada. ISBN 8449010608, ISBN 9788449010606
  • Universitat de Barcelona (2006). Guia de conversa universitària amazic-català. Barcelona.
  • Torres Fabres, Montserrat; Alkuwifi, Ahmad (2005). Els llibres de la Nur. Idlisen n Nur. Català-amazic. Material didàctic per a primària i secundària. Traducció a l'amazic d'Asmaa Zarioui i Asmaa Aouattah (amb l'assessorament de Carles Castellanos). Barcelona: Punt d'Intercanvi.
  • Múrcia, Carles; Zenia, Salem (2016). Diccionari català-amazic / amazic-català. Barcelona: Llibres de l'Índex.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Prova Wikipedia en berber a Wikimedia Incubator.
Prova Wikipedia en berber a Wikimedia Incubator.
Guies de conversa i diccionaris bàsics en línia