Tànagra
| Tipus | Polis i jaciment arqueològic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Tanagra Municipality (Grècia) (en)  | |||
| ||||
Tanagra (en grec antic Τάναγρα) era una ciutat de Beòcia a l'esquerra del riu Asop en una plana fèrtil, a uns 200 estadis (40 km) de Platea i a uns 130 estadis d'Oropos. Correspon a l'actual Grimadhla o Grimala a 5 km de Skimatari. Alguns autors antics la identifiquen amb Grea (Γραῖα), una ciutat que Homer cita al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, però altres suposaven que eren dos lloc diferents. Aristòtil considerava que Oropos era l'antiga Grea.
Tanagra també es va dir Poemandria (Ποιμανδρία "camp de pastura"), i el seu territori Poemandris, pels fèrtils prats que envoltaven la ciutat. Els primers habitants de la ciutat eren els gefireus, que van arribar de Fenícia amb Cadme, i que des d'allí van emigrar a Atenes, segons Heròdot i Estrabó.
Per la seva proximitat a l'Àtica va ser escenari d'algunes batalles importants:
- El 457 aC els lacedemonis, al tornar d'una expedició a la Dòrida van prendre posicions a la ciutat per ajudar al partit oligàrquic d'Atenes a enderrocar als demòcrates. Els atenencs i la gent d'Argos i alguns cavallers tessalis van creuar el mont Parnàs i els van atacar allí. Ambdós bàndols van lluitar amb valentia, però els espartans van obtenir la victòria, ja que els tessalis van desertar, segons Tucídides.
- El 456 aC els atenencs dirigits per Mironides van envair Beòcia i van ocupar la ciutat d'Enòfita en territori de Tanagra, una victòria decisiva que els va fer amos de tot el país. Les muralles de Tanagra van quedar destruïdes fins a nivell de terra, diu Diodor de Sicília.
- El 426 aC els atenencs van fer una incursió a Tanagra i van derrotar els tanagris i els beocis.
Dicearc de Messana que va visitar Tanagra en temps de Cassandre, diu que la ciutat es trobava en un turó escarpat i elevat, i que tenia un aspecte calcari de color blanc. Les cases tenien pòrtics elegants i estaven decorades amb pintures encàustiques. El territori no donava gaire blat, però produïa un excel·lent vi, el millor de Beòcia. Dicearc afegeix que els habitants de la ciutat eren rics però frugals, i que majoritàriament eren propietaris de terrenys, no fabricants, i els lloa per la seva justícia i hospitalitat.
En temps d'August Tanagra i Tèspies eren les dues ciutats més pròsperes de Beòcia, segons Estrabó. Plini el vell l'anomena ciutat lliure, i la menciona també Claudi Ptolemeu. Al segle vi encara era una ciutat important, segons el geògraf Hièrocles.
Pausànies descriu la ciutat en el seu temps (segle II) i diu que era digne de veure el temple de Dionís, amb una estàtua del déu feta de marbre obra de Calamis, i una estàtua de Tritó encara més admirable. Prop d'allí hi havia els temples de Temis, Afrodita i Apol·lo, i dos de dedicats a Hermes, en un d'ells invocat com a Criòforos i a l'altre com Promakos. Prop d'aquest segon temple hi havia el teatre, i força més lluny el gimnàs, on hi havia una estàtua de la poeta Corinna, que havia nascut a la ciutat. També hi havia a la ciutat un altre monument de Corinna. Pausànies afegeix que tots els recintes sagrats de Tanagra estaven separats de les cases de la ciutat. També diu que la raça de galls criats per la lluita era molt famosa. Tanagra tenia un territori considerable i Estrabó menciona quatre pobles que li pertanyien, Eleó, Harma, Micalessos i Fares.[1]