Tecnologia hàptica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Tecnologia tàctil.
Una Head-Mounted display dels anys 80 del segle xx i guants amb cable al Centre de Recerca Ames de la NASA

La tecnologia hàptica, també coneguda com comunicació cinestèsica o 3D touch,[1][2][3] fa referència a qualsevol tecnologia que pugui crear una experiència de tacte aplicant forces, vibracions o moviments a l'usuari.[4] Aquestes tecnologies es poden emprar per crear objectes virtuals en una simulació per ordinador, per controlar objectes virtuals i per millorar el control remot de màquines i dispositius (telerobòtica). Els dispositius hàptics poden incorporar sensors tàctils que mesuren les forces exercides per l'usuari a la interfície. La paraula hàptic, prové del grec ἁπτικός (haptikos), significa "tàctil, relacionat amb el sentit del tacte". Els dispositius hàptics simples són habituals en forma de controladors de joc, palanques de control i volants de direcció.

La tecnologia hàptica facilita la investigació de com funciona el sentit del tacte humà permetent la creació d'objectes virtuals hàptics controlats. La majoria dels investigadors distingeixen tres sistemes sensorials relacionats amb el sentit del tacte en humans: cutani, cinestèsic i hàptic.[5][6][7] Totes les percepcions intervingudes per la sensibilitat cutània i cinestèsica s'anomenen percepció tàctil. El sentit del tacte es pot classificar com a passiu i actiu,[8] i el terme "hàptic" sovint s'associa amb el tacte actiu per comunicar o reconèixer objectes.[9]

Història[modifica]

Una de les primeres aplicacions de la tecnologia hàptica va ser en grans avions que utilitzen sistemes de servomecanismes per operar superfícies de control.[10] En avions més lleugers sense servosistemes, a mesura que l'avió s'acostava a una parada, els cops aerodinàmics (vibracions) se sentien als controls del pilot. Aquest va ser un avís útil d'una condició de vol perillosa. Els servosistemes tendeixen a ser "unidireccionals", és a dir, les forces externes aplicades aerodinàmicament a les superfícies de control no es perceben als controls, donant lloc a la manca d'aquesta important indicació sensorial. Aquest va ser un avís útil d'una condició de vol perillosa. Els servosistemes tendeixen a ser "unidireccionals", és a dir, les forces externes aplicades aerodinàmicament a les superfícies de control no es perceben als controls, donant lloc a la manca d'aquesta important indicació sensorial. Es mesura l'angle d'atac i, a mesura que s'acosta el punt crític de pèrdua, s'activa un vibrador de palanca que simula la resposta d'un sistema de control més simple. Alternativament, es pot mesurar la servoforça i dirigir el senyal a un servosistema del control, també conegut com a "informació de força". La informació de força s'ha implementat experimentalment en algunes excavadores i és útil quan s'excava material mixt com ara roques grans incrustades en llim o argila. Permet a l'operador "sentir" i evitar obstacles invisibles.[11]

Als anys 60 del segle xx, Paul Bach-y-Rita va desenvolupar un sistema de substitució de visió utilitzant una matriu de 20x20 de barres metàl·liques que es podien aixecar i baixar, produint "punts" tàctils anàlegs als píxels d'una pantalla. Les persones assegudes en una cadira equipada amb aquest dispositiu podrien identificar imatges a partir del patró de punts marcats a les seves esquenes.[12]

La primera patent dels EUA per a un telèfon tàctil es va concedir a Thomas D. Shannon el 1973.[13] Un primer sistema de comunicació tàctil home-màquina va ser construït per A. Michael Noll a Bell Telephone Laboratories, Inc. a principis de la dècada de 1970[14] and a patent was issued for his invention in 1975.[15]

Una foto d'una armilla Aura Interactor
Armilla Aura Interactor

El 1994 es va desenvolupar l'armilla Aura Interactor.[16] L'armilla és un dispositiu portàtil de informació de força que monitoritza un senyal d'àudio i utilitza tecnologia d'actuador electromagnètic per convertir les ones sonores greus en vibracions que poden representar accions com un cop de puny o una puntada de peu. L'armilla es connecta a la sortida d'àudio d'un equip estèreo, televisor o VCR i el senyal d'àudio es reprodueix a través d'un altaveu integrat a l'armilla.

Una imatge del rellotge de polsera Tap-in.
Dispositiu Tap-in de Jensen

El 1995, Thomas Massie va desenvolupar el sistema PHANToM (Personal HAptic interface Mechanism). Va utilitzar receptacles semblants a didals a l'extrem dels braços informatitzats en els quals es podien inserir els dits d'una persona, cosa que els permetia "sentir" un objecte a la pantalla d'un ordinador.[17]

El 1995, el noruec Geir Jensen va descriure un dispositiu hàptic rellotge de polsera amb un mecanisme de toc a la pell, anomenat Tap-in. El rellotge de polsera es connectaria a un telèfon mòbil mitjançant Bluetooth, i els patrons de freqüència de tocs permetrien que l'usuari respondre a les trucades amb missatges curts seleccionats.[18]

El 2015 es va llançar l'Apple Watch. Utilitza la detecció del toc de la pell per enviar notificacions i alertes des del telèfon mòbil de l'usuari del rellotge.

Tipus de detecció tàctil mecànica[modifica]

La detecció humana de la càrrega mecànica a la pell està gestionada per mecanoreceptors.Hi ha diversos tipus de mecanoreceptors, però els presents a la punta del dit es classifiquen normalment en dues categories. Acció ràpida (AR) i acció lenta (AL). Els mecanoreceptors AL són sensibles a tensions relativament grans ia freqüències baixes, mentre que els mecanoreceptors AR són sensibles a tensions més petites a freqüències més altes. El resultat d'això és que generalment els sensors AL poden detectar textures amb amplituds superiors a 200 micròmetres i els sensors AR poden detectar textures amb amplituds inferiors a 200 micròmetres fins a aproximadament 1 micròmetre. Tot i que algunes investigacions suggereixen que l'AR només pot detectar textures més petites que la longitud d'ona de l'empremta digital.[19] Els mecanoreceptors AR aconsegueixen aquesta alta resolució de detecció detectant vibracions produïdes per la fricció i una interacció de la textura de l'empremta digital que es mou sobre una textura superficial fina.[20]

Implementació[modifica]

Vibració[modifica]

La majoria de l'electrònica que ofereix resposta hàptica utilitza vibracions, i la majoria utilitzen un tipus de accionador de massa giratòria excèntrica (ERM), que consisteix en un pes desequilibrat connectat a un eix del motor. A mesura que l'eix gira, el gir d'aquesta massa irregular fa que l'actuador i el dispositiu connectat es moguin. Alguns dispositius més nous, com els MacBooks i iPhones d'Apple que compten amb el "Taptic Engine", aconsegueixen les seves vibracions amb un actuador ressonant lineal (LRA), que mou una massa de manera recíproca mitjançant una bobina magnètica, semblant a com els senyals elèctrics de CA es tradueixen en moviment al con d'un altaveu.[21]

Els actuadors piezoelèctrics també s'utilitzen per produir vibracions i ofereixen un moviment encara més precís que els LRA, amb menys soroll i en una plataforma més petita, però requereixen voltatges més alts que els ERM i LRA.[22]

Informació forçada[modifica]

Els dipositius d'informació forçada emprenmotors per manipular el moviment d'un element que té l'usuari.[23] Un ús comú és en videojocs i simuladors de conducció d'automòbils, que fan girar el volant per simular les forces experimentades quan es pren un vehicle real. Les rodes de transmissió directa, introduïdes el 2013, es basen en servomotors i són els volants de curses amb informació forçada més avançades quant a resistència i fidelitat.

El 2007, Novint va llançar el Falcon, el primer dispositiu tàctil 3D de consum amb informació forçada tridimensional d'alta resolució. Això va permetre la simulació hàptica d'objectes, textures, retrocés, impuls i la presència física d'objectes als jocs.[24][25]

Anells de vòrtex d'aire[modifica]

Els anells de vòrtex d'aire són bosses d'aire en forma de bunyol formades per ràfegues d'aire concentrades. Els vòrtexs d'aire concentrats poden tenir la força d'apagar una espelma o moure els papers a uns pocs metres de distància. Tant Microsoft Research (AirWave)[26] com Disney Research (AIREAL)[27] han utilitzat vòrtexs d'aire per oferir resposta hàptica sense contacte.[28]

Ultrasò[modifica]

Els feixos d'ultrasons enfocats es poden utilitzar per crear una sensació de pressió localitzada en un dit sense tocar cap objecte físic. El punt focal que crea la sensació de pressió es genera controlant individualment la fase i la intensitat de cada transductor en una sèrie de transductors d'ultrasons. Aquests feixos també es poden utilitzar per oferir sensacions de vibració,[29] i donar als usuaris la possibilitat de sentir objectes virtuals en 3D.[30]

Una altra forma de resposta tàctil resulta del tacte actiu quan un humà escaneja (passa el dit per una superfície) per obtenir informació sobre la textura d'una superfície. A través d'aquesta acció es pot recopilar una quantitat important d'informació sobre la textura d'una superfície a escala micromètrica, ja que les vibracions resultants de la fricció i la textura activen els mecanoreceptors a la pell humana. Cap a aquest objectiu es pot fer que les plaques vibrin a una freqüència ultrasònica que redueix la fricció entre la placa i la pell.[31][32]

Aplicacions[modifica]

Automoció[modifica]

Amb la introducció de grans panells de control de pantalla tàctil als quadres de comandament dels vehicles, la tecnologia de resposta hàptica s'empra per proporcionar confirmació de les ordres tàctils sense necessitat que el conductor deixi la vista de la carretera.[33] Les superfícies de contacte addicionals, com ara el volant o el seient, també poden proporcionar resposta hàptica al conductor, per exemple, un patró de vibració d'advertència quan està a prop d'altres vehicles.[34]

Art[modifica]

Les tecnologies hàptiques s'han explorat en les arts virtuals, com ara la síntesi de so o el disseny gràfic i l'animació.[35] La tecnologia hàptica es va utilitzar per millorar les peces d'art existents a l'exposició Tate Sensorium el 2015.[36] En la creació musical, el fabricant suec de sintetitzadors Teenage Engineering va introduir un mòdul subwoofer hàptic per al seu sintetitzador OP-Z que permet als músics sentir les freqüències baixes directament al seu instrument.[37]

Aviació[modifica]

La informació forçada es pot utilitzar per augmentar l'adhesió a un embolcall de vol segur i, per tant, reduir el risc que els pilots entrin en estats perillosos de vols fora de les fronteres operatives, mantenint l'autoritat final dels pilots i augmentant la seva consciencia situacional.[38]

Medicina i odontologia[modifica]

S'estan desenvolupant interfícies hàptiques per a la simulació mèdica per a la formació en procediments mínimament invasius com la laparoscòpia i radiologia intervencionista,[39][40] i per formar estudiants d'odontologia.[41] Un Virtual Haptic Back (VHB) es va integrar amb èxit al pla d'estudis de la Universitat d'Ohio College of Osteopathic Medicine.[42] La tecnologia hàptica ha permès el desenvolupament de la cirurgia de telepresència, la qual cosa permet als cirurgians experts operar els pacients a distància.[43] Quan el cirurgià fa una incisió, sent una resposta tàctil i de resistència com si treballés directament sobre el pacient.[44]

La tecnologia hàptica també pot proporcionar informació sensorial per millorar les deficiències relacionades amb l'edat en el control de l'equilibri[45] i prevenir caigudes en la gent gran i amb problemes d'equilibri.[46]

Dispositius mòbils[modifica]

Vibramotor of LG Optimus L7 II

La resposta hàptica tàctil és comú als dispositius mòbils.En la majoria dels casos, això pren la forma de resposta de vibració al tacte. Alpine Electronics utilitza una tecnologia de resposta hàptica anomenada PulseTouch en moltes de les seves unitats estèreo i de navegació per a cotxes amb pantalla tàctil.[47] El Nexus One inclou respostes hàptiques, segons les seves especificacions.[48] Samsung va llançar per primera vegada un telèfon amb tecnologia hàptica el 2007.[49]

La superfície hàptica es refereix a la producció de forces variables en el dit d'un usuari mentre interactua amb una superfície com una pantalla tàctil. Tanvas[50] empra una tecnologia electroestàtica per controlar les forces en el pla experimentades per la punta d'un dit, com a funció programable del moviment del dit. El projecte TPaD Tablet utilitza una tecnologia d'ultrasò per modular l'aparent relliscós d'una pantalla tàctil de vidre.[51]

El 2013, Apple Inc. va rebre la patent per a un sistema de retroalimentació hàptic adequat per a superfícies multitàctils. La patent dels EUA d'Apple per a un "Mètode i aparell per a la localització de la resposta hàptica" descriu un sistema on almenys dos actuadors es col·loquen sota un dispositiu d'entrada multitàctil, proporcionant una retroalimentació vibratòria quan un usuari entra en contacte amb la unitat.[52] Concretament, la patent preveu que un actuador indueixi una vibració d'informació, mentre que almenys un altre actuador utilitza les seves vibracions per localitzar l'experiència hàptica evitant que el primer conjunt de vibracions es propagui a altres zones del dispositiu. La patent dóna l'exemple d'un "teclat virtual", però també s'observa que la invenció es pot aplicar a qualsevol interfície multitàctil.[53]

Neurorehabilitació[modifica]

Per a persones amb disfunció motora de les extremitats superiors, es podrien utilitzar dispositius robòtics que utilitzen resposta hàptica per a la neurorehabilitació. Els dispositius robòtics, com ara els efectes finals, i els exoesquelets amb terra i sense terra, s'han dissenyat per ajudar a restablir el control sobre diversos grups musculars. La resposta hàptica aplicada per aquests dispositius robòtics ajuda a la recuperació de la funció sensorial a causa de la seva naturalesa més immersiva.[54]

Trencaclosques[modifica]

Els trencaclosques hàptics[55][56] s'han ideat per investigar l'exploració, la recerca, l'aprenentatge i la memòria hàptica orientats a objectius en entorns 3D complexos. L'objectiu és habilitar robots amb diversos dits amb sentit del tacte i obtenir més informació sobre el metaaprenentatge humà.

Ordinadors personals[modifica]

El 2008, MacBook i MacBook Pro d'Apple Inc. van començar a incorporar un disseny "tàctil touchpad".[57][58] amb funcionalitat de botons i resposta hàptica incorporada a la superfície de seguiment.[59] Van seguir productes com ara el Synaptics ClickPad.[60]

El 2015, Apple va introduir els trackpads "Force Touch" al MacBook Pro de 2015 que simula els clics amb un "Motor Tàptic".[61][62]

Robòtica[modifica]

La resposta hàptica és essencial per realitzar tasques complexes mitjançant la telepresència. La Shadow Hand, una mà robòtica avançada, té un total de 129 sensors tàctils incrustats a cada articulació i coixinet dels dits que transmeten informació a l'operador. Això permet fer tasques com ara escriure des de la distància.[63] Un dels primers prototips es pot veure a la col·lecció de robots humanoides de la NASA, o robonautes.[64]

Substitució sensorial[modifica]

Article principal: Substitució sensorial

El desembre de 2015, David Eagleman va demostrar una armilla portàtil que "tradueix" la parla i altres senyals d'àudio en una sèrie de vibracions,[65] això va permetre a les persones amb discapacitat auditiva "sentir" els sons al seu cos, des de llavors s'ha fet comercialment com una polsera.[66]

Espai[modifica]

L'ús de tecnologies hàptiques pot ser útil en l'exploració espacial, incloses les visites al planeta Mart, segons informes de premsa.[67]

Pantalles electròniques tàctils[modifica]

Vegeu també: Dispositiu Braille i Llibre electrònic Braille

Una pantalla electrònica tàctil és un dispositiu de visualització que ofereix text i informació gràfica mitjançant el sentit del tacte. Dispositius d'aquest tipus s'han desenvolupat per ajudar els usuaris cecs o sords proporcionant una alternativa a la sensació visual o auditiva.[68][69]

Teleoperadors i simuladors[modifica]

Els teleoperadors són eines robòtiques controlades a distància. Quan l'operador rep una informació sobre les forces implicades, això s'anomena teleoperació hàptica. Els teleoperadors són eines robòtiques controlades a distància. Quan l'operador rep una resposta sobre les forces implicades, això s'anomena teleoperació hàptica. Els primers teleoperadors accionats elèctricament van ser construïts als anys 50 del segle xx al Laboratori Nacional Argonne per Raymond Goertz per manipular remotament substàncies radioactives.[70] Des de llavors, l'ús de la informació de força s'ha estès en altres tipus de teleoperadors, com ara els dispositius d'exploració submarina controlats a distància.

Idealment. els dispositius com ara simuladors mèdics i simuladors de vol proporcionen la informació de força que se sentiria a la vida real. Les forces simulades es generen mitjançant controls de l'operador hàptic, cosa que permet desar o reproduir dades que representen sensacions tàctils.[71]

Teledildònia[modifica]

La resposta hàptica s'utilitza en teledildònia, o "tecnologia sexual", per connectar de manera remota les joguines sexuals i permetre als usuaris participar en sexe virtual o permetre que un servidor remot controli la seva joguina sexual. El terme va ser encunyat per primera vegada per Ted Nelson l'any 1975, quan parlava del futur de l'amor, la intimitat i la tecnologia. En els últims anys, la teledildònia i la tecnologia sexual s'han expandit per incloure joguines amb una connexió bidireccional que permeten el sexe virtual mitjançant la comunicació de vibracions, pressions i sensacions. Molts vibradors "intel·ligents" permeten una connexió unidireccional entre l'usuari o un soci remot, per permetre el control de la joguina.

Videojocs[modifica]

Els paquets rumble per a controladors, com aquest Dreamcast Jump Pack, proporcionen comentaris hàptics a través de les mans dels usuaris

Els comentaris integrats hàptics s'empra habitualment als jocs arcade, especialment als videojocs de curses. L'any 1976, el joc de motos de Sega Moto-Cross,[72] també conegut com Fonz,[73] va ser el primer joc a utilitzar resposta hàptica, provocant que el manillar vibrés durant una col·lisió amb un altre vehicle.[75] El TX-1 de Tatsumi va introduir la informació de força als jocs de conducció de cotxes el 1983.[76] El joc Earthshaker! va afegir comentaris hàptics a una màquina de pinball el 1989.

Els dispositius hàptics simples són comuns en forma de controladors de jocs, palanques de control i volants. Les primeres implementacions es van proporcionar mitjançant components opcionals, com ara el Rumble Pak del controlador Nintendo 64 el 1997. El mateix any, Microsoft SideWinder Force Feedback Pro amb comentaris integrats va ser llançat per Immersion Corporation.[74] Molts controladors i palanques de control de la consola inclouen dispositius de informació integrats, que són motors amb pesos desequilibrats que giren i fan que vibri, inclosa la tecnologia DualShock de Sony i la tecnologia Impulse Trigger de Microsoft. Alguns controladors de volant d'automòbil, per exemple, estan programats per proporcionar una "sensació" de la carretera. Quan l'usuari fa un gir o accelera, el volant respon resistint els girs o lliscant sense control.

Entre les introduccions destacades destaquen:

  • 2013: Les microconsoles Steam Machine de Valve, inclosa una nova unitat Steam Controller que utilitza.[75] Els sistemes de comentaris integrats d'aquests controladors són configurables per l'usuari. També el 2013 es va introduir la primera roda de tracció directa per a les simulació de curses.[76]
  • 2015: El controlador de vapor amb HD Haptics, amb actuadors de força hàptica a banda i banda del controlador, de Valve.[77]
  • 2017: El Joy-Con de Nintendo Switch va introduir la funció HD Rumble, desenvolupada amb Immersion Corporation i amb actuadors Alps.[78][79][80]
  • 2018: Els Razer Nari Ultimate, auriculars per a jocs que utilitzen un parell de controladors hàptics de freqüència àmplia, desenvolupats per Lofelt.[81][82]
  • 2020: Els controladors de PlayStation 5 de Sony poden adaptar la resistència dels controls de tret, com ara simular la resistència creixent que se sent mentre s'estira la corda d'un arc, així com uns comentaris integrats hàptics més precisos a través d'actuadors de bobina de veu.[83]

Realitat virtual[modifica]

Els sistemes hàptics estan guanyant una àmplia acceptació com a part clau dels sistemes de realitat virtual, on s'afegeix el sentit del tacte a les interfícies que anteriorment només eren visuals.[84] S'estan desenvolupant sistemes per emprar interfícies hàptiques per al modelatge i disseny 3D, inclosos sistemes que permeten veure i sentir els hologrames.[85][86][87] Diverses empreses estan fabricant armilles hàptics de cos sencer o tors o vestit hàptic per utilitzar-los en realitat virtual immersiva per permetre als usuaris sentir explosions i impactes de bala.[88]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Tecnologia hàptica». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 gener 2022].
  2. ↑ «Comunicació cinestèsica: per què és tan important?». ca.willmarcenter.org, 2022. [Consulta: 12 gener 2021].[Enllaç no actiu]
  3. ↑ Biswas, S. (en anglès) Emerging Material Technologies for Haptics, 4, 4, 2019, pàg. 1900042. DOI: 10.1002/admt.201900042.
  4. ↑ Robles-De-La-Torre, Gabriel. «International Society for Haptics: Haptic technology, an animated explanation» (en anglès). Isfh.org. Arxivat de l'original el 7 de març de 2010. [Consulta: 20 gener 2022].
  5. ↑ Biswas, S. (en anglès) Haptic Perception, Mechanics, and Material Technologies for Virtual Reality, 31 exemplar=39, 2021, pàg. 2008186. DOI: 10.1002/adfm.202008186.
  6. ↑ Srinivasan, M.A. (en anglès) Tactual discrimination of softness, 73, 1, 1995, pàg. 88–101. DOI: 10.1152/jn.1995.73.1.88. PMID: 7714593.
  7. ↑ Freyberger, F.K.B.; Färber, B. (2006). (en anglès) Compliance discrimination of deformable objects by squeezing with one and two fingers, gener 2006, pàg. 271–76.
  8. ↑ Bergmann Tiest, W.M. (en anglès) Cues for haptic perception of compliance, 2, 4, 2009a, pàg. 189–99. DOI: 10.1109/toh.2009.16. PMID: 27788104.
  9. ↑ Tiest, W.M. (en anglès) Tactual perception of material properties, 50, 24, 2010, pàg. 2775–82. DOI: 10.1016/j.visres.2010.10.005. PMID: 20937297.
  10. ↑ Loftin, Lawrence K, Jr.. «10». A: Quest for Performance: The Evolution of Modern Aircraft (en anglès), 1985 [Consulta: 20 gener 2022]. 
  11. ↑ Morosi, Federico; Rossoni, Marco; Caruso, Giandomenico (en anglès) Coordinated control paradigm for hydraulic excavator with haptic device, 105, 2019, pàg. 102848. DOI: 10.1016/j.autcon.2019.102848.
  12. ↑ Bach-Y-Rita, Paul; Collins, Carter C.; Saunders, Frank A.; White, Benjamin; Scadden, Lawrence (en anglès) Vision Substitution by Tactile Image Projection, 221, 518 4, 1969, pàg. 963–964. DOI: 10.1038/221963a0. ISSN: 1476-4687. PMID: 5818337.
  13. ↑ «Patent US3780225 – Tactile communication attachment» (en anglès). USPTO, 18-12-1973. [Consulta: 20 gener 2022].
  14. ↑ "Man-Machine Tactile Communication," SID Journal, Vol. 1, No. 2, (July/August 1972), pp. 5–11.
  15. ↑ «US Patent 3919691 – Tactile man-machine communication system» (en anglès). USPTO, 11-11-1975. [Consulta: 20 gener 2022].
  16. ↑ Chen, Howard Henry. «Electronic vest adds a chest full of thrills to video games» (en anglès). baltimoresun.com.
  17. ↑ Massie, Thomas H. & Jr Salisbury, "United States Patent: 5587937 - Force reflecting haptic interface", 5587937, emesa 24 desembre 1996
  18. ↑ «Còpia arxivada» (en noruec). Apple-klokka ble egentlig designet i Norge for 20 år siden. Teknisk Ukeblad digi.no, 30-03-2015. Arxivat de l'original el 2016-03-16 [Consulta: 20 gener 2022].
  19. ↑ Fagiani, R.; Barbieri, M. (en anglès) A contact mechanics interpretation of the duplex theory of tactile texture perception. Tribology International, 101, 2016, pàg. 49-58 [Consulta: 20 gener 2022].
  20. ↑ Scheibert, J.; Leurent, S.; Prevost, A.; Debrégeas, G. (en anglès) The role of fingerprints in the coding of tactile information probed with a biomimetic sensor, 323, 5920, 2009, pàg. 1503-1506. DOI: 10.1126/science.1166467. PMID: 19179493 [Consulta: 20 gener 2022].
  21. ↑ «The science behind Force Touch and the Taptic Engine» (en anglès cognom=ye). iMore, 08-04-2015. [Consulta: 20 gener 2022].
  22. ↑ «Hear and feel the difference: TI's low-power audio and activators» (en anglès). Texas Instruments, 2017. Arxivat de l'original el 2019-07-19. [Consulta: 19 juliol 2019].
  23. ↑ Abeer Bayousuf, Hend S. Al-Khalifa, Abdulmalik Al-Salman (2017) Haptics-Based Systems Characteristics, Classification, and Applications, p.4658, in Khosrow-Pour, D.B.A., Mehdi (Eds., 2017) Encyclopedia of Information Science and Technology, 4a edició, Capítol 404, pàgines 4652-4665
  24. ↑ Wood, Ti na. «Introducing the Novint Falcon» (en anglès). On10.net, 05-04-2007. Arxivat de l'original el 20 de juny de 2010. [Consulta: 26 febrer 2010].
  25. ↑ «Devices» (en anglès). HapticDevices. Arxivat de l'original el 10 de setembre de 2013. [Consulta: 22 setembre 2013].
  26. ↑ Gupta, Sidhant; Morris, Dan; Patel, Shwetak N.; Tan, Desney (en anglès) AirWave: Non-contact Haptic Feedback Using Air Vortex Rings. ACM [Nova York], 01-01-2013, pàg. 419–28. DOI: 10.1145/2493432.2493463.
  27. ↑ Sodhi, Rajinder; Poupyrev, Ivan; Glisson, Matthew; Israr, Ali AIREAL: Interactive Tactile Experiences in Free Air, 32, 4, 01-07-2013, pàg. 134:1–10. DOI: 10.1145/2461912.2462007. ISSN: 0730-0301.
  28. ↑ Shtarbanov, Ali; Bove Jr., V. Michael (en anglès) Free-Space Haptic Feedback for 3D Displays via Air-Vortex Rings [Mont-real Quebec, Canadà], 2018, pàg. 1–6. DOI: 10.1145/3170427.3188622.
  29. ↑ Culbertson, Heather; Schorr, Samuel B.; Okamura, Allison M. (en anglès) Haptics: The Present and Future of Artificial Touch Sensation, 1, 1, 2018, pàg. 385–409. DOI: 10.1146/annurev-control-060117-105043.
  30. ↑ Long, Benjamin (en anglès) Rendering volumetric haptic shapes in mid-air using ultrasound: Proceedings of ACM SIGGRAPH Asia 2014, 33, 19-11-2014, pàg. 6. DOI: 10.1145/2661229.2661257.
  31. ↑ Basdogan, C.; Giraud, F.; Levesque, V.; Choi, S. (en anglès) A Review of Surface Haptics: Enabling Tactile Effects on Touch Surfaces. IEEE Transactions on Haptics. Institute of Electrical and Electronics Engineers, 28-04-2020, pàg. 450–470.
  32. ↑ Scheibert, J.; Leurent, S.; Prevost, A.; Debrégeas, G. (en anglès) The role of fingerprints in the coding of tactile information probed with a biomimetic sensor. Science, 323, 5920, 13-03-2009, pàg. 1503-1506. DOI: 10.1126/science.1166467. PMID: 19179493 [Consulta: 20 gener 2022].
  33. ↑ Breitschaft, Stefan Josef; Clarke, Stella; Carbon, Claus-Christian (en anglès) A Theoretical Framework of Haptic Processing in Automotive User Interfaces and Its Implications on Design and Engineering, 10, 26-07-2019, pàg. 1470. DOI: 10.3389/fpsyg.2019.01470. PMC: 6676796. PMID: 31402879.
  34. ↑ Kern, Dagmar. «Supporting Interaction Through Haptic Feedback in Automotive User Interfaces». Department for Informatics, University of Munich. [Consulta: 20 gener 2022].
  35. ↑ Sommerer, Christa; Mignonneau, Laurent (en anglès) Art as a Living System: Interactive Computer Artworks, 32, 3, 01-06-1999, pàg. 165–173. DOI: 10.1162/002409499553190. ISSN: 0024-094X.
  36. ↑ Davis, Nicola (en anglès) Don't just look – smell, feel, and hear art. Tate's new way of experiencing paintings, 22-08-2015. ISSN: 0029-7712 [Consulta: 20de gener 2022].
  37. ↑ Inglis, Sam. «SynthFest UK — Teenage Engineering OP-Z Rumble Pack» (en anglès). www.soundonsound.com. [Consulta: 19 gener 2022].
  38. ↑ Schmidt-Skipiol, Florian J. J. (en anglès aircrafts [sic].) Tactile Feedback and Situation Awareness-Improving Adherence to an Envelope in Sidestick-Controlled Fly-by-Wire, 2015, pàg. 2905. DOI: 10.2514/6.2015-2905.
  39. ↑ Jacobus, C., et al. Method and system for simulating medical procedures including virtual reality and control method and system. US Patent 5,769,640.[Enllaç no actiu]
  40. ↑ Pinzon, D.; Byrns, S.; Zheng, B. (en anglès) Prevailing Trends in Haptic Feedback Simulation for Minimally Invasive Surgery, febrer 2016.
  41. ↑ Martin, Nicolas; Maddock, Stephen; Stokes, Christopher; Field, James; Towers, Ashley (en anglès) A scoping review of the use and application of virtual reality in pre-clinical dental education, 226, 5, 2019, pàg. 358–366. DOI: 10.1038/s41415-019-0041-0. ISSN: 1476-5373. PMID: 30850794.
  42. ↑ «Honors And Awards» (en anglès). Ent. ohiou.edu. Arxivat de l'original el 2 d'abril de 2008. [Consulta: 19 gener 2022].
  43. ↑ Kapoor, Shalini; Arora, Pallak; Kapoor, Vikas; Jayachandran, Mahesh; Tiwari, Manish (en anglès) Haptics – Touchfeedback Technology Widening the Horizon of Medicine, 8, 3, 17-05-2017, pàg. 294–99. DOI: 10.7860/JCDR/2014/7814.4191. ISSN: 2249-782X. PMC: 4003673. PMID: 24783164.
  44. ↑ Russ, Zajtchuk. «Telepresence Surgery» (en anglès), 15-09-2008. Arxivat de l'original el 2008-09-15. [Consulta: 19 gener 2022].
  45. ↑ Priplata, Attila A.; Niemi, James B.; Harry, Jason D.; Lipsitz, Lewis A.; Collins, James J. «Còpia arxivada» (en anglès). Vibrating insoles and balance control in elderly people, 362, 04-10-2003. Arxivat de l'original el 2012-06-10 [Consulta: 20 gener 2022].
  46. ↑ Gardner, Julie. «Vibrating Insoles May Improve Balance in Seniors» (en anglès). CBS Boston, 10-12-2014. [Consulta: 19 gener 2022].
  47. ↑ «Alpine Electronics Ships New IVA-W205 Double-DIN Audio/Vide + Naviation Head Unit» (en anglès), 08-05-2007. Arxivat de l'original el 17 de novembre de 2008. [Consulta: 20 gener 2022].
  48. ↑ «What's With Tech? –Technology Guide For Dummies» (en anglès). whatswithtech.com. Arxivat de l'original el 2 d'abril de 2015. [Consulta: 20 gener 2022].
  49. ↑ «Mobile Phones to Get Tactile Touch Screens». TechHive, 26-06-2006. Arxivat de l'original el 26 de juny de 2006. [Consulta: 20 gener 2022].
  50. ↑ Redescobreix el tacte. Lloc web de Tanvas, Inc. consultat el 20 de gener de 2022
  51. ↑ (en anglès) TPad Fire [Consulta: 20 gener 2022].
  52. ↑ Pance, Aleksandar; Alioshin, Paul; Bilbrey, Brett; Amm, David T. «United States Patent: 8378797 – Method and apparatus for localization of haptic feedback» (en anglès), 19-02-2013. Arxivat de l'original el 2018-05-13. [Consulta: 20 gener 2022].
  53. ↑ Campbell, Mikey (en anglès) Apple awarded patent for more accurate haptic feedback system, 10-02-2013 [Consulta: 20 gener 2022].
  54. ↑ Piggott, Leah; Wagner, Samantha; Ziat, Mounia (en anglès) Haptic neurorehabilitation and virtual reality for upper limb paralysis: A review, 44, 1-2, 2016. DOI: 10.1615/CritRevBiomedEng.2016016046. PMID: 27652449 [Consulta: 20 gener 2021].
  55. ↑ «Haptic Puzzles with Modular Haptic Stimulus Board (MHSB)» (en anglès). [Consulta: 20 gener 2022].
  56. ↑ Moringen, A.; Haschke, R.; Ritter, H. (en anglès) Search Procedures during Haptic Search in an Unstructured 3D Display. Institute of Electrical and Electronics Engineers. DOI: 10.1109/HAPTICS.2016.7463176.
  57. ↑ «The Tactile Touchpad» (en anglès). CHI 97 Electronic Publications. Arxivat de l'original el 1 d'octubre de 2011. [Consulta: 20 gener 2022].
  58. ↑ I. Scott, MacKenzie. «A Comparison of Three Selection Techniques for Touchpads». CHI 98, 23-04-1998.
  59. ↑ «MacBook design» (en anglès). Apple.com. Arxivat de l'original el 21 de març de 2011. [Consulta: 20 gener 2022].
  60. ↑ «ClickPad» (en anglès). Synaptics.com. Arxivat de l'original el 18 de febrer de 2011.
  61. ↑ (en anglès) Apple's 'Force Touch' Trackpad Fools Users Into Feeling Clicks Without Actually Moving [Consulta: 20 gener 2022].
  62. ↑ (en anglès) The MacBook Pro's new Force Touch Trackpad is great. Pity about the name [Consulta: 20 gener 2022].
  63. ↑ Dormehl, Luke. «The holy grail of robotics: Inside the quest to build a mechanical human hand» (en anglès). Digital Trends, 27-04-2019. [Consulta: 20 gener 2022].
  64. ↑ «Robonaut» (en anglès). Robonaut.jsc.nasa.gov. [Consulta: 20 gener 2022].
  65. ↑ (en anglès) This vibrating vest is giving deaf people a sixth sense. ISSN: 1357-0978 [Consulta: 20 gener 2022].
  66. ↑ «Feeling Sound as Vibration: A Review of the Neosensory Buzz» (en anglès). Hearing Health & Technology Matters, 04-09-2020. [Consulta: 20 gener 2022].
  67. ↑ Von Drehle, David (en anglès) Humans don't have to set foot on Mars to visit it, 15-12-2020 [Consulta: 20 gener 2022].
  68. ↑ Chouvardas, V.G.; Hatalis, M.K. (en anglès) Tactile displays: Overview and recent advances, 29, 3, 2008. DOI: 10.1016/j.displa.2007.07.003 [Consulta: 20 gener 2022].
  69. ↑ «Here's What the Future of Haptic Technology Looks (Or Rather, Feels) Like» (en anglès). Smithsonian. [Consulta: 20 gener 2022].
  70. ↑ Goertz, R.C. (en anglès) Fundamentals of general purpose remote manipulators, 10, 01-11-1952, pàg. 36–42 [Consulta: 20de gener 2022].
  71. ↑ Feyzabadi, Seyedshams; Folgheraiter, Michele; Kirchner, Elsa Andrea; Kim, Su Kyoung; Albiez, Jan Christian (en anglès) Human Force Discrimination during Active Arm Motion for Force Feedback Design. IEEE Transactions on Haptics, 6, 3, juliol-setembre 2013, pàg. 309-319 [Consulta: 20 gener 2022].
  72. ↑ Moto-Cross al Killer List of Videogames
  73. ↑ Fonz al Killer List of Videogames
  74. ↑ «Microsoft and Immersion Continue Joint Efforts To Advance Future Development of Force Feedback Technology» (en anglès). Stories, 03-02-1998. [Consulta: 20 gener 2021].
  75. ↑ Webster, Andrew. «Valve unveils the Steam Controller». The Verge, 27-09-2013. [Consulta: 20 gener 2022].
  76. ↑ Y. J., Cho. «Haptic Cushion: Automatic Generation of Vibro-tactile Feedback Based on Audio Signal for Immersive Interaction with Multimedia» (en anglès). Research Gate. LG Electronics. [Consulta: 20 gener 2022].
  77. ↑ «Valve shows off the Steam controller with haptic feedback» (en anglès). The Inquirer, 30-09-2013. Arxivat de l'original el 30 de setembre de 2013. [Consulta: 20 gener 2021].
  78. ↑ «Nintendo's HD Rumble will be the best unused Switch feature of 2017». Engadget. [Consulta: 20 gener 2022].
  79. ↑ Porter, Jon. «Meet the minds behind Nintendo Switch's HD Rumble tech» (en anglès). TechRadar, 07-02-2017. [Consulta: 20 gener 2022].
  80. ↑ Hall, Charlie. «Japanese site estimates Nintendo spends $257 to make one Switch». Polygon, 05-04-2017. [Consulta: 20 gener 2022].
  81. ↑ Andreadis, Kosta. «Razer Nari Ultimate Wireless Gaming Headset Review - AusGamers.com». Ausgamers, 21-06-2019. [Consulta: 20 gener 2021].
  82. ↑ Summers, Nick. «Razer brings its vibrating Nari Ultimate headset to Xbox One». Engadget. [Consulta: 20 gener 2021].
  83. ↑ Rubin, Peter (en anglès) Exclusive: A Deeper Look at the PlayStation 5—Haptics, UI Facelift, and More [Consulta: 20 gener 2021].
  84. ↑ Moren, Dan. «Haptic Gloves Use Air Pressure To Simulate The Feel Of Virtual Objects» (en anglès). Popular Science, 27-04-2015. [Consulta: 20 gener 2022].
  85. ↑ Jeffrey, Colin. «New ultrasound research creates holographic objects that can be seen and felt» (en anglès). New Atlas, 02-12-2014. [Consulta: 20 gener 2022].
  86. ↑ «Touchable Hologram Becomes Reality (w/ Video)» (en anglès). Physorg.com, 06-08-2009. [Consulta: 20 gener 2022].
  87. ↑ Russon, Mary-Ann (en anglès) Holograms you can reach out and touch developed by Japanese scientists, 04-01-2016 [Consulta: 20 gener 2022].
  88. ↑ Moss, Richard. «Haptic technology: The next frontier in video games, wearables, virtual reality, and mobile electronics» (en anglès). New Atlas, 15-01-2015. [Consulta: 20 gener 2022].

Bibliografia addicional[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tecnologia_hàptica&oldid=33190982»