Teresa Porzecanski

Teresa Porzecanski

Biografia
Naixement	5 maig 1945 (78 anys) Montevideo (Uruguai)
Dades personals
Nacionalitat	Uruguai
Religió	Judaisme
Formació	Universitat de la República
Activitat
Ocupació	antropòloga, escriptora
Ocupador	Universitat de la República
Gènere	Assaig, novel·la, conte i poesia
Premis  Premi Morosoli  Premi Bartolomé Hidalgo  Programa Fulbright  Premi Alas  Beca Guggenheim

Teresa Porzecanski (Montevideo, 5 de maig de 1945) és una escriptora i antropòloga uruguaiana.

Els seus treballs de ficció cobreixen temes que van des del femení i religiós a les vivències i tradicions de les comunitats jueves assentades a l'Uruguai, les minories afrodescendents, la religiositat popular, els sistemes de creences no tradicionals, el cos i les seves implicacions en la identitat, l'etiologia del prejudici social i individual, tot això vist des d'una perspectiva antropològica.

La seva assagística cobreix àrees antropològiques, de ciències socials i de treball social. Un dels seus principals temes d'estudi és la funció del cos dins el sistema social i les formes que l'ésser humà s'ha donat per mirar-se a si mateix.

Trajectòria professional

Teresa Porzecanski va néixer en una família jueva d'ascendència asquenazita per via paterna i sefardita per materna. El seu pare va arribar a l'Uruguai el 1928 des de Liepāja (Letònia), als 14 anys, escapant de l'antisemitisme europeu. La seva mare va néixer a l'Uruguai, de mare vinguda de Beirut (Líban) i de pare nascut a Damasc (Síria).

Es va graduar com a Llicenciada en Treball Social a la Universitat de la República (UdelaR). Va realitzar un Doctorat en Treball Social amb especialitat en Desenvolupament Comunitari. Al mateix temps, es va graduar com a Llicenciada en Ciències Antropològiques a la Universitat de la República, amb especialitat en Etnologia, va realitzar un postgrau en Hermenèutica (Universitat de Bilbao) i un Màster en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (Universitat Complutense de Madrid). Ha estat docent de grau i postgrau en Antropologia Cultural a la Universitat de la República, a la UCUDAL, al CLAEH i en diverses universitats i centres acadèmics de l'Argentina, Brasil, Perú, Mèxic, Suècia, Estats Units d'Amèrica, Puerto Rico i Israel. Ha treballat com a investigadora i docent universitària en diversos països d'Amèrica i Europa.

El 1988 va accedir a una beca Fulbright. El 1992 va guanyar la beca Guggenheim per a l'estudi del folklore sefardita i la finalització de la seva novel·la Perfumes de Cartago.

El 2005 li va ser atorgada la beca Residència de la Fundació Rockefeller a Bellagio (Itàlia), per concloure la novel·la Su pequeña eternidad. Va rebre cinc vegades premis del Ministeri d'Educació i Cultura (MEC) (1967, 1976, 1995, 2007 i 2008), dues vegades el de la Intendència Municipal de Montevideo (1986 i 1989), el Premi Bartolomé Hidalgo de la Crítica el 1995, el Premi Morosoli de Literatura al conjunt de la seva obra el 2004, entre d'altres.

Obres

Més de cent articles seus, assajos, obres de ficció, etc., han aparegut en publicacions especialitzades i antologies, en diversos idiomes.

Novel·la

• Invención de los soles (MZ, 1981 - Comunidad del Sur, Estocolm, 1982).
• Una novela erótica (Margen, 1986 - Planeta, 2000).
• Mesías en Montevideo (Ed. Signos, 1989 - Arca, 2005).
• Perfumes de Cartago (Ediciones Trilce, 1994 - Planeta, 2003).
• La piel del alma (Seix-Barral, 1996) .
• Felicidades fugaces (Planeta, 2002).
• Su pequeña eternidad (Planeta, 2007 - Criatura Editora, 2016).
• Irse y andar (Ediciones B, 2011 - Planeta 2016).
• La vida simple. Crónicas cotidianas (Seix Barral Biblioteca Breve, Editorial Planeta, Montevideo, 2019).
• Irse y andar (Bolsilibros, Planeta, Montevideo, 2016).

Contes

• El acertijo y otros cuentos (Arca, 1967).
• Historias para mi abuela (Letras, 1970).
• Construcciones (Arca, 1979).
• Ciudad impune (Monte Sexto, 1986).
• La respiración es una fragua (Ediciones Trilce, 1989).
• Primeros cuentos (Solaris, 1998).
• Nupcias en familia y otros cuentos (Editorial Alfaguara-El Observador, 1998).
• Cosas imposibles de explicar y otros cuentos escogidos (Rebeca Linke, 2008).

Poesia

• Esta manzana roja (prosa i poesia, 1972).
• Intacto el corazón (poesia i relats, Ed. Banda Oriental, 1976).
• Palabra líquida (antologia poètica, Ático Ediciones, 2006).

Assaig (llista parcial)

• Desarrollo de comunidad y subculturas (1972).
• Mito y realidad en Ciencias Sociales (1973).
• Lógica y relato en Trabajo Social (1974).
• Curanderos y caníbales. Ensayos antropológicos sobre guaraníes, charrúas, bororos, terenas y adivinos (1989).
• Rituales, ensayos antropológicos sobre umbanda, mitologías y ciencias sociales (1991).
• Historias de vida: negros en el Uruguay (1994).
• Historias de vida de inmigrantes judíos al Uruguay (1986).
• Historias de la vida privada en el Uruguay (1996), amb José Pedro Barrán i Gerardo Caetano.
• La vida comenzó acá: inmigrantes judíos en el Uruguay (Linardi y Risso, 2005).
• Historias de exclusión: afrodescendientes en el Uruguay (2006), amb Beatriz Santos.
• Cuestiones del corazón. Ensayos antropológicos (Taurus, 2007).
• El cuerpo y sus espejos. Estudios culturales (Taurus, 2008), compilació.
• Somos cuerpo, itinerarios y límites (EAE, 2011).
• Palabra, silencio y representación. Estudios crítico-culturales sobre modos de representación (2011).
• Pensando el tiempo. Una antropología de la temporalidad (EAE, 2011).

En altres idiomes

• Sun Inventions and Perfumes of Carthage, two novellas (University of New Mexico Press, Estats Units d'Amèrica, 2000)
• La pelle dell'anima (Centro Studi Jorge Eielson, Florència, Itàlia, 2019); Traducció i notes de Marco Benacci.

Enllaços externs

• «Blog de Teresa Porzecanski». (castellà)
• Flori, Mónica; Lewis & Clark College. «La narrativa de Teresa Porzecanski. Una conversación con la escritora uruguaya» (en castellà). Espéculo. Revista de estudios literarios. Arxivat de l'original el 2015-12-31. [Consulta: 1r abril 2020]..
• Porzecanski, Teresa. «Algunas cuestiones disciplinares del trabajo social en el Uruguay contemporáneo» (PDF) (en castellà), 16-20 maig 2001.