Termòmetre de Beckmann

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Termòmetre de Beckmann

El termòmetre Beckmann, o termòmetre diferencial de Beckmann, és un dispositiu utilitzat per mesurar petites diferències de temperatura, però no els valors de temperatura absoluta. Fou inventat per Ernst Otto Beckmann (1853 - 1923), un químic alemany, que el necessitava per a les seves mesures dels fenòmens del descens crioscòpic i de l'augment ebullioscòpic el 1905.[1] Actualment el seu ús ha estat superat per aparells de mesura electrònics, però fou àmpliament emprat durant tot el segle XX.

La longitud d'un termòmetre de Beckmann és generalment 40-50 cm. L'escala de temperatura normalment cobreix al voltant de 5 °C i està dividit en centèsimes de grau (0,01 °C). Si bé amb una lupa, és possible estimar els canvis de temperatura de 0,001 °C. La peculiaritat del disseny d'aquest termòmetre és un dipòsit a l'extrem superior del tub (R a la figura), per mitjà del qual la quantitat de mercuri en el bulb pot ser augmentada o disminuïda de manera que l'instrument es pot configurar per mesurar diferències de temperatura per damunt o per sota del valor inicial. En canvi, el rang d'un típic termòmetre de mercuri és fix, i és establert pel calibratge de les marques gravades a la plataforma o les marques en l'escala impresa.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Beckmann, E.O «Modifikation des Thermometers für die bestimmung von Molekulargewichten und kleinen Temperatur differenzen» (en alemany). Zeitschrift für physikalische Chemie, 51, 1905, pàg. 329-343.
  2. Sella, Andrea. «Beckmann thermometer». Chemistry World, 12-2007. [Consulta: 2 desembre 2009].