Fluorímetre

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

El fluorímetre és un aparell que analitza l'emissió de fluorescència que es produeix en fer incidir un feix lumínic sobre una dissolució problema. La presència de molècules fluorescents i la seva concentració es correlacionen positivament amb la quantitat de fluorescència emesa a una determinada longitud d'ona. La mesura de la fluorescència emesa permet el posterior càlcul de la concentració en la dissolució problema.

Parts del fluorímetre[modifica]

  • Làmpada o font de llum: Excita el marcador fluorescent perquè emeti fluorescència de descàrrega d'Hg.
  • Selector: Conjunt de filtres de colors que seleccionen una λ concreta i necessària per al marcador fluorescent,
  • Cubeta: La cubeta és un recipient rectangular on està la mostra, aquesta ha de ser de quars.
  • Detector: Recull la fluorescència que ha passat per la cubeta i la transforma en energia elèctrica, és un fototubul format per milers de cèl·lules fotovoltaiques. El detector ha d'estat a 90° respecte al pla de la llum excitada, ja que només ha de captar la llum de fluorescència, si es trobés a 0° (en el mateix pla de la llum exitadora), rebria els dos tipus de llum donant un resultat falsament augmentat.
  • Pantalla d'absorció: És una placa de metall situada perpendicularment al pla de la llum excitadora i que capta la llum transmesa per la cubeta fent que no arribi al detector.
  • Sistema de registre: Transforma l'energia obtinguda del detector i la transmet a una pantalla perquè es pugui veure el seu resultat.

Classes de tècniques fluorimètriques[modifica]

  • Quimioluminescència. Té un marcador luminogen i una substància problema amb la qual reacciona. El marcador fluorescent és un luminogen, que és una substància química que pot tenir fluorescència o no, al reaccionar amb la substància problema, el producte format emet fluorescència, que és detectada i és directament proporcional a la seva concentració.
  • Immunoluminescència: El marcador fluorescent és un anticòs marcat fluorimetricament i que s'unirà específicament a l'antigen que és la substància problema. Dins la immunoluminescència hi ha dos tipus més:
    • LIA: per substàncies problemes amb un elevat pes molecular com l'EPO.
    • ILMA: per substàncies problemes amb un baix pes molecular com la insulina.