Catetòmetre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Catetòmetre d'A Handbook of Physics Measurements (1918)

Un catetòmetre és un instrument de laboratori que serveix per a mesurar la distància vertical entre dos punts pròxims, en especial quan no són a la mateixa vertical. Consisteix en una ullera astronòmica, horitzontal, mòbil mitjançant un cargol micromètric al llarg d'un suport vertical graduat. La lectura és feta amb l'ajuda d'un nònius.[1]

Segons Francesc Aragó (1786-1853), fou dissenyat pel químic francès Joseph Louis Gay-Lussac (1778-1850) per a mesurar la diferència de nivells en estudis de capil·laritat. Tanmateix, la majoria de fonts indiquen que fou inventat pels francesos Pierre Louis Dulong (1785-1838) i Alexis Thérèse Petit (1791-1820), quan realitzaven estudis sobre la dilatació del mercuri entre 0 °C i 300 °C, per presentar-lo a un premi dotat amb 3.000 francs de l'Institut de França. El nom és de la dècada del 1840, abans s'anomenava simplement micròmetre.[2]

Referències[modifica]