The Black Keys

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaThe Black Keys
Blackkeys022011.jpg
The Black Keys l'any 2011
Període en actiu 2001 - actualitat
Gènere Garage rock
Estil Blues-rock
Garage rock
Rock alternatiu
Indie rock
Origen Akron (Ohio)
Premis
Activitat professional
Discogràfica Alive Records
Fat Possum Records
Nonesuch Reocrds
V2 Records
Artistes relacionats blakroc
drummer
Membres
Dan Auerbach
Patrick Carney

Lloc web www.theblackkeys.com
MySpace theblackkeys
Facebook TheBlackKeys
Twitter theblackkeys
IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

The Black Keys són un duo de blues-rock estatunidenc format per Dan Auerbach i Patrick Carney a la ciutat d'Akron (Ohio) l'any 2001.[1] El duo va començar com un grup independent, gravant i produint la seva pròpia música en garatges, abans d'emergir com un dels grups de rock garatge més popoulars durant la segona onada a partir de l'any 2010s. La cruesa del rock blues de la banda es dibuixa amb duresa gràcies a la influència del seu cantant, Dan Auerbach, qui està influenciat pels blusers Junior Kimbrough, Howlin' Wolf, i Robert Johnson.

Amics des de la infantesa, Auerbach i Carney fundaren el grup després de deixar la universitat. Després de cantar per al segell indie , realitzaren el seu debut amb l'àlbum, The Big Come Up (2002), el qual els va donar peu per a gravar amb Fat Possum Records. Amb la nova dècada, the Black Keys construir una massa de fans de la cultura alternativa gràcies als seus tours en petits locals, durant promocions de l'àlbum i en alguns festivals. El seu tercer àlbum, Rubber Factory (2004), va rebre una crítica positiva i estimulà al grup en la confecció d'un perfil característic, i que amb el temps es guiaren amb Nonesuch Records in 2006. Després d'una autoproducció i gravació dels quatre primers àlbums en improvisats estudis, el duo va gravar el seu cinquè àlbum, Attack & Release (2008), en un estudi professional i contractà al productor Danger Mouse, un freqüent col·laborador amb la banda.

L'exitós àlbum Brothers (2010) els va llançar a la fama definitivament, amb el popular single "Tighten Up", i amb el qual guanyaren tres Grammy Awards. La banda va seguir amb El Camino (2011), el qual va rebre crítiques positives i es col·locà el número doa de la llista de Billboard. L'àlbum i la seva cançó més famosa "Lonely Boy" guanyaren tres Grammy Awards. En 2014, llançaren a la llum el seu vuitè àlbum, Turn Blue, el seu primer número en USA, Canadà, i Austràlia.

Història[modifica | modifica el codi]

Respecte al nom de la banda hi ha dues teories sobre aquest: La primera diu que un artista amic del grup que patia d'esquizofrènia feia servir el terme black keys per descriure a "les persones que no estaven del tot bé". Una altra teoria sobre el nom és que les tecles negres (black keys) d'un piano comprenen una escala pentatònica menor, començant en mi bemoll major, escala que s'associa freqüentment al blues i al rock.[2][3]

Han aconseguit gran reconeixement per part de la crítica musical d'ençà que el seu àlbum de debut fou destacat per la revista Rolling Stone.[4] La revista Time els va definir com un dels "10 millors discs del 2003" (per darrere d'OutKast i The White Stripes).[5]

Han sortit de gira i telonejat a grups com Beck, Radiohead, Sleater-Kinney i l'any 2005 van participar en el festival Lollapalooza. A més a més han rebut el suport de l'influent locutor britànic John Peel, i han aparegut al programa Late Night with Conan O'Brien i al Late Show with David Letterman

Robert Plant (cantant de Led Zeppelin), Billy Gibbons de ZZ Top així com Thom Yorke i Jonny Greenwood de Radiohead, són fans de The Black Keys.[6]

Kirk Hammett, el guitarrista de Metallica va declarar en una entrevista que li agrada molt la música de The Black Keys.. Als MTV Movie Awards 2012 Johnny Depp va compartir escenari amb el grup durant dos cançons.

Estil[modifica | modifica el codi]

Una de les principals característiques de la banda és la seva predilecció per l'ús de tècniques de gravació de baixa fidelitat, com lús de gravadores de cinta i efectes analògics. Ells mateixos duen a terme la majoria de gravacions, la producció i la mescla dels seus treballs. Una gran part de l'àlbum Thickfreakness va ser gravat en només 14 hores al soterrani de Carny amb una gravadora de vuit pistes Tascam 388 dels anys vuitanta. Algunes vegades experimenten amb tècniques de producció i gravació poc habituals com per exemple deixar sorolls de fons.

Discografia[modifica | modifica el codi]

Àlbums[modifica | modifica el codi]

EPs[modifica | modifica el codi]

  • The Moan - CD (19 de gener de 2004, Alive Records)
  • Chulahoma: The Songs of Junior Kimbrough - CD (2 de maig de 2006, Fat Possum Records)
  • Leavin' Trunk/She Said, She Said - Vinil de 7" (Octubre de 2003, Isota Records)

Discs En Directe[modifica | modifica el codi]

  • Live in Austin, TX (2006)

Videografia[modifica | modifica el codi]

DVD[modifica | modifica el codi]

  • Thickfreakness In Austin - DVD5 (7 de setembre de 2004, Jumper Productions) (limitat a 10,000 copias)
  • Live - DVD5 (4 d'octubre de 2005, Fat Possum Records/Ryko)
  • Austin City Limits Music Festival 2005 - 2DVD5 (20 de juny de 2006, Image Entertainment)
  • Set You Free

Vídeos musicals[modifica | modifica el codi]

  • Set You Free (Thickfreakness, 2003)
  • 10am Automatic (Rubber Factory, 2004) - Dirigit per David Cross
  • Your Touch (Magic Potion, 2006)
  • Tighten Up (Brothers, 2010)
  • Too Afraid To Love You (Brothers, 2010)
  • Howlin' For You (Brothers, 2010)
  • Lonely Boy (El Camino, 2011)
  • Gold On The Ceiling (El Camino, 2011)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gopalan, Nishan. «Hilarious Black Keys Drummer Patrick Carney on Not Growing a Beard, Damon Dash, and Danger Mouse». Vulture. New York Media LLC, June 3, 2010. [Consulta: January 22, 2013].
  2. ; Terry Gross (presenter) «The Fresh Air Interview: The Black Keys». WHYY-FM. Fresh Air (NPR), 31-01-2011. « »
  3. «Akron artist Alfred McMoore dies; cried for people he never met». Ohio.com. Akron Beacon Journal, September 28, 2009. [Consulta: April 22, 2012].
  4. [1]
  5. Tyrangiel, Josh «Top 10 Everything 2003: Music – 3. Thickfreakness by The Black Keys». Time.com. Time Inc., December 18, 2003 [Consulta: June 8, 2012].
  6. [2]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The Black Keys Modifica l'enllaç a Wikidata