Theodore Stephanides
  | |
| Nom original | (el) Θεόδωρος Στεφανίδη |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Theodore Philip Stephanides 21 gener 1896 Bombai (Índia) |
| Mort | 13 abril 1983 (87 anys) Kilburn (Anglaterra) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Grècia, Regne Unit |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, autor, traductor, metge, naturalista, científic, etc. |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Royal Army Medical Corps |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial, Guerra greco-turca (1919-1922) i Segona Guerra Mundial |
| Obra | |
| Abrev. botànica | Stephanides |
| Família | |
| Cònjuge | Mary Alexander |
| Fills | Alexia Stephanides-Mercouri |
| Pares | Philip Stephanides i Caterina Ralli |
 | |
Theodore Stephanides (21 de gener de 1896, Bombai, Raj Britànic[1] – 13 d'abril de 1983, Kilburn, Londres[1][2][3][4]) fou un poeta, autor, traductor, metge, naturalista i científic grec-britànic. És conegut principalment com a amic i mentor del famós naturalista i escriptor Gerald Durrell. Va ser un dels protagonistes de llibres com La meva família i altres animals de Gerald Durrell, Prospero's Cell de Lawrence Durrell o El colós de Marussi[5] de Henry Miller.
Considerat un homo universalis, Stephanides va ser respectat com a científic i metge, i aclamat com a poeta en anglès. A més, va traduir a l'anglès un gran volum de poesia grega, sobretot l'obra del poeta Kostís Palamàs i la novel·la de cavalleries gairebé èpica Erotocritos.[6]
Va ser un reconegut biòleg amb quatre espècies que porten el seu nom. Tres d'elles, Cytherois stephanidesi, Thermocyclops stephanidesi i Schizopera stephanidesi, són organismes d'aigua microscòpics descoberts per Stephanides el 1938.[1][7] La quarta espècie és el crustaci (copèpode) Arctodiaptomus stephanidesi, descrit com a Diaptomus stephanidesi per Otto Pesta el 1935.[8]
Va escriure A Survey of the Freshwater Biology of Corfu and of Certain Other Regions of Greece (1948), un tractat biològic definitiu sobre la fauna d'aigua dolça de l'illa de Corfú, que encara és citat pels científics.[1][7] El seu relat autobiogràfic de la batalla de Creta que va tenir lloc durant la Segona Guerra Mundial, Climax in Crete (1946), i el seu relat mig fictici de Corfú i les Illes Jòniques, Island Trails (1973), van ser àmpliament llegits en el passat, però ara són rareses bibliogràfiques.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 "Theodore Stephanides: A Brief Biography" (l'autor no és mencionat; podria ser Richard Pine o Anthony Hirst), en: Theodore Stephanides, Autumn Gleanings: Corfu Memoirs and Poems, pp. 12–18.
- ↑ Douglas Botting, Gerald Durrell: The Authorised Biography, HarperCollins, 1999, p. 520.
- ↑ Dean Kalimniou, "Diatribe. Theodore Stephanides: Homo Universalis".
- ↑ Theodore Stephanides al VIAF.
- ↑ Edició en català: Henry Miller, El colós de Marussi, Barcelona: Edhasa, 1987.
- ↑ "Editor's Introduction" (de Richard Pine), en: Autumn Gleanings: Corfu Memoirs and Poems, pp. 9–11.
- ↑ 7,0 7,1 Peter G. Sutton, "Durrellian Odyssey: An Entomological Journey to the Island of Corfu", Antenna, 36 (4), 2012, pp. 224–233.
- ↑ Arctodiaptomus stephanidesi (Pesta, 1935) a la Fauna Europaea.
Enllaços externs[modifica]
- (anglès) The Garden of the Gods (1967), documental de la BBC que protagonitza Gerald Durrell i Theodore Stephanides.
- (anglès) Catherine Brown: Corfus of the Mind, reflexions sobre Theodore Stephanides i la seva filla Alexia Stephanides-Mercouri, amb imatges exclusives.
- (anglès) Alexia Stephanides-Mercouri: "My father always hoped that Gerry and I would marry", entrevista al The Telegraph, 15 d'abril de 2017.
- (anglès) «Pàgina d'homenatge a Theodore Stephanides», 17-10-2014. Arxivat de l'original el 2014-10-17. [Consulta: 15 desembre 2019].