Gerald Durrell

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGerald Durrell
Gerald Durrell, Askania Nova.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 7 de gener de 1925
Jamshedpur
Mort 30 de gener de 1995 (70 anys)
Jersey
Activitat professional
Ocupació Escriptor, naturalista i conservacionista
Ocupador Durrell Wildlife Conservation Trust
Universitat Duke
Dades familiars
Cònjuge Jacquie Durrell (–1979)
Lee McGeorge Durrell (1979–)
Pares Lawrence Samuel DurrellLouisa Dixie Durrell
Germans
Premis i reconeixements

IMDB: nm0244355
Modifica dades a Wikidata
Estàtua de Gerald Durrell al zoo de Jersey

Gerald ('Gerry') Malcolm Durrell (7 de gener de 1925 - 30 de gener de 1995), fou un naturalista, zoologista, conservacionista, escriptor i presentador de televisió anglès. La seva obra més coneguda és La meva família i altres animals. I molt conegut és també el seu parc zoològic a l'illa de Jersey.

Biografia[modifica]

Gerald Durrell va néixer a Jamshedpur, Índia, el 1925. La seva família, que havia tornat a Anglaterra 3 anys més tard, va viure a l'illa grega de Corfú entre 1935 i 1939. Gerald va estudiar zoologia i ha esdevingut un naturalista d'anomenada universal. És autor de més de trenta llibres, el més famós dels quals és La meva família i altres animals.

Anys a l'Índia[modifica]

Durrell va néixer a Jamshedpur (antiga província de Bihar), a l'Índia, el 7 de gener de 1925, fill de Lawrence Samuel Durrell (enginyer britànic) i de Louisa Florence Dixie. També els seus pares van néixer a l'Índia, però tots ells tenien ascendència anglesa i irlandesa. Després de morir el seu pare el 1928, es traslladen a Anglaterra.

Anys a Corfú[modifica]

El 1935 es traslladen a l'illa grega de Corfú, i hi romanen fins al 1939. Aquesta estada fou la base de la seva famosa trilogia My Family and Other Animals (o La meva família i altres animals). La seva educació és encarrilada per diferents tutors, sovint amics del seu germà Lawrence Durrell (famòs escriptor). Un d'ells, Theodore Stephanides, arribaria a ser un veritable amic de l'infant Gerry, ja que ambdós compartien veritable devoció per la història natural. Una altra influència que va tenir en aquesta etapa fou la del naturalista francès Jean Henri Fabre.

Anys a Londres[modifica]

Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, el 1939 la família Durrell es trasllada a Anglaterra. El jove Durrell comença a treballar a una petita botiga d'animals de companyia. La seva formació formal no acabaria de tenir lloc. El 1943 és cridat a files, però va quedar exempte per motius mèdics. El 1945, passada la guerra, entra a formar part del Zoo de Whipsnade, un dels seus somnis.

Expedicions Naturalistes[modifica]

No fou fins a 1947 que el deixaren prendre part en una expedició de les que s'organitzaven llavors per capturar animals per als zoològics anglesos. El destí fou els British Cameroons (actualment Camerun), el mateix que la següent expedició del 1949. La següent expedició del 1950 fou a la British Guiana (actualment Guyana).

El 1951 contrau matrimoni amb Jacqueline ('Jacquie') Sonia Wolfenden.

La seva negativa a capturar els animals de forma indiscriminada i sense resultats fructífers, féu que tingués vetat el seu lloc de treball a molts dels zoològics anglesos. Per tal de fer front a les despeses, i encoratjat pel seu germà escriptor Lawrence, i per la seva dona Jacqueline, començà a escriure una obra autobiogràfica. El seu primer llibre The Overloaded Ark (o L'arca sobrecarregada), va tenir un èxit enorme. Amb la nova font d'ingressos va poder finançar una altra expedició, aquest cop a Amèrica del Sud, tot i que el cop d'estat de Paraguai li féu fracassar.

Zoo de Jersey i Fundacions[modifica]

Estàtua d'un dodo, a l'entrada del zoo de Jersey

El 1956 es publica la seva obra més coneguda, My Family and Other Animals (o La meva família i altres animals). Amb els diners d'aquest bestseller al Regne Unit, organitza la següent expedició, cap a Bafut, al Camerun. Aquesta fou la darrera expedició amb l'única finalitat de recol·lectar animals per a zoos. El seu rebuig al funcionament dels zoològics, i la creença que aquests haurien de servir com a bancs reservori d'espècies en perill, li portà a la idea de crear el seu propi zoo. L'expedició de Bafut, per cert, la primera filmada (To Bafut with Beagles, o Cap a Bafut amb Beagles), i alhora comentada a un show radiofònic de la BBC, fou una peça clau per a la creació i publicitat de la seva idea.

Mentre la idea no prenia forma definitiva, mantenia els animals capturats a Bafut a la llar de la seva germana Margaret, a Bournemouth, municipi que rebutjà la idea de tenir un zoo.

Finalment, el 1958 es funda el "Jersey Zoological Park" (o zoo de Jersey) amb seu a una finca del segle XVI (Les Augres Manor). Una nova expedició a Sud-amèrica el 1958 proveiria de més animals la col·lecció. Finalment, el 1959, el zoo és obert al públic.

A mesura que el parc creixia, també creixia el nombre de projectes de conservació de fauna amenaçada arreu del món. Per tal de maniobrar amb les dificultats que allò suposava, el 1963 crea la "Jersey Wildlife Preservation Trust" (o "Fundació per a la Preservació de la Fauna Salvatge de Jersey").

Per tal de gestionar millor els esforços de la conservació de caràcter internacional, el 1971 es crea la branca internacional de la fundació, la "Wildlife Preservation Trust International". Aquell mateix any, és adquirida la finca on residia el zoo, possibilitant el que fou un allotjament permanent.

En 1972 arrenca a Jersey la prestigiosa conferència de la Fauna and Flora Preservation Society, la World Conference on Breeding Endangered Species in Captivity as an Aid to their Survival (o Conferència Mundial sobre el Creuament de le Espècies en Captivitat per tal d'Ajudar-les en la Seva Supervivència). Aquell mateix any, la princesa Anna esdevé la patrona de la Fundació.

Els anys 70 van veure com la Fundació es convertia en capdavantera mundial en la preservació en captivitat d'espècies tals com el goril·la d'estepa i la fauna de les illes Maurici.

Sobre aquest darrer indret, en Gerald Durrell fou un gran emprenedor d'iniciatives per a la preservació dels seus ocells i rèptils, per a la recuperació ecològica de Round Island, per a l'entrenament de personal local en les tasques de preservació mediambientals i de gestió de la Fundació per a la Fauna Salvatge de Maurici (o Mauritian Wildlife Foundation) de 1984. Fou el dodo, una au no voladora mauriciana extinta el segle XVII, la imatge escollida com emblema de la Fundació i del Zoo de Jersey. El Dodo Club és la secció infantil de l'esmentada fundació.

El 1979 es divorcia de Jacqueline, per culpa de la pressió laboral i problemes amb l'alcohol. Aquell mateix any es casa amb la seva segona esposa, Lee McGeorge Durrell, a qui va conèixer dos anys abans en una estada a la Universitat Duke. Lee col·laboraria molt activament en les tasques del seu marit, inclosa la redacció d'obres com The Amateur Naturalist (o El Naturalista Amateur).

El 1978 es comencen a donar cursets pseudo-universitaris d'entrenament de personal conservacionista. Fins al 2005, van ser milers de biòlegs, naturalistes, veterinaris de zoològic, i arquitectes de zoològics, de més de 100 països, els que passaren per l'International Training Centre (o Centre Internacional d'Entrenament).

El 1982, Durrell crea el Grup d'Especialistes de Creuaments en Captivitat de la World Conservation Union (o Unió Mundial de Conservació).

El 1985 funda la Wildlife Preservation Trust Canada (actualment la Wildlife Preservation Canada).

El 1990 s'engega un programa a Madagascar semblant al de les illes Maurici, amb especial interès per les espècies endèmiques com l'aie-aie.

El lema oficial "Salvant els animals de l'extinció" (o Saving Animals From Extinction) neix el 1991, any de decadència per als zoos britànics, en especial el zoo de Londres.

El 1995, Gerald Durrell mor per complicacions post-quirúrgiques després d'un trasplantament de fetge, i després de molts anys amb problemes hepàtics causats pel consum excessiu d'alcohol.

El 1999, la Jersey Wildlife Preservation Trust canvia el nom a Durrell Wildlife Conservation Trust, i el 2000 la Wildlife Preservation Trust International canvia el nom a Wildlife Trust.

La política sobre els zoològics[modifica]

Per a Gerald Durrell, un parc zoològic hauria de tenir com a prioritat la conservació i reproducció d'espècies en perill, per tal de permetre la seva supervivència. De forma secundària pot tenir uns altres papers, com l'educació de la població sobre història natural, l'educació d'especialistes en conservació de fauna, l'educació de biòlegs en hàbits de fauna amenaçada...

Un zoo mai hauria de ser un simple lloc d'oci. Defensa la reintroducció de les espècies que no estan en perill d'extinció als seus hàbitats originals. I tot i tractar-se de fauna en perill, només hauria d'estar molt justificada la seva reclusió a centres com els zoològics.

El zoo de Jersey es va crear sota els següents principis:

  • L'engarjolament dels animals tindrà en compte de forma prioritària el comfort de l'animal, incloent-hi una estança privada allunyada de la vista dels visitants. I secundàriament tindrà en compte la conveniència del cuidador, i finalment la dels visitants.
  • La mida de la gàbia tindrà en compte la mida del territori de l'animal en estat lliure.
  • Els acompanyants de l'animal no només reflectiran el seu nínxol ecològic i paràmetres biogeogràfics sinó també les necessitats socials (amb membres de la seva espècie i d'unes altres espècies).
  • Els animals mereixen aliment variat i de la seva elecció, i un entorn agradable i interessant.

El zoo de Jersey ha estat un pioner en la reproducció en captivitat d'espècies en perill, així com en l'entrenament en aquesta matèria. Només quan es va veure l'èxit d'aquesta iniciativa, la resta de zoològics van començar a comportar-se de forma similar, tot i la forta crítica que dugueren a terme en els inicis de la idea.

Espècies amb el seu nom[modifica]

Bibliografia[modifica]

Gerald Durrell va escriure nombroses obres de ficció i de no ficció, sovint amb un estil humorístic pel fet de centrar-se en anècdotes divertides o fets curiosos. A diferència del seu germà escriptor Lawrence, Gerald reconegué sovint que no li agradava escriure i que si ho feia era per a recaptar fons pels seus projectes i expedicions.

Alguna de les seves obres són les següents (per a una major informació, consulteu els enllaços externs):

  • D'estil autobiogràfic, com la trilogia de Corfú: My Family and Other Animals (o La meva família i altres animals), Birds, Beasts and Relatives (o Ocells, bèsties i parents), i The Garden of the Gods (o El jardí dels déus).
  • Històries breus, com el recull The Picnic and Suchlike Pandemonium (o L'excursió i d'altres maremàgnums).
  • Novel·la, com Rosy is My Relative (o Rosy és parent meu), i The Mockery Bird (o L'ocell de la burla).
  • Assajos tècnics, com The Stationary Ark (o L'arca estacionària) que tracta temes de conservació als zoològics.
  • Guies, com The Amateur Naturalist (o El Naturalista Amateur), una obra introductòria de la història natural com a afició.
  • Històries per adolescents, com The Donkey Rustlers (o Els lladres d'ases) o com la novel·la fantàstica The Talking Parcel (o El Paquet parlant).
  • Llibres d'història natural per a infants, com The New Noah (o El nou Noè).
  • Històries il·lustrades per a infants, com Keeper, Toby the Tortoise (o La tortuga Toby), The Fantastic Dinosaur Adventure (o La fantàstica aventura amb dinosaures), The Fantastic Flying Journey (o El fantàstic viatge volador), Puppy Tales (o Contes de cadells), Island Zoo (o El zoo-illa), etc...

Durrell també ha col·laborat a revistes i diaris d'arreu del món.

Les seves obres han estat traduïdes a més de 30 llengües, i s'han fet versions per a la televisió i per al cinema. Tot i el seu abast internacional, la seva major popularitat, a banda del Regne Unit, es troba a Rússia, l'Europa de l'Est, Israel i països de la Commonwealth com l'Índia.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gerald Durrell Modifica l'enllaç a Wikidata