El Tour de França de 2024 fou la 111a edició del Tour de França. Tingué inici a Florència (Itàlia) el 29 de juny. La dotzena etapa començà a Orlhac i acabà a Vilanuèva d'Òlt. El Tour acabà a Niça amb una contrarellotge individual el 21 de juliol.
11 de juliol de 2024 – Aurillac fins a Vilanuèva d'Òlt, 203,6 km.[1]
En uns primers 20 quilòmetres a alta velocitat, el francès Valentin Madouas (Groupama-FDJ) llançà un atac que fou seguit per Jonas Abrahamsen (Uno-X Mobility), Quentin Pacher (Groupama-FDJ) i Anthony Turgis (Team TotalEnergies). El quartet aconseguí tenir fins a 3' 30" segons d'avantatge respecte el gran grup, però a 44 quilòmetres de l'arribada foren atrapats. A nomes 12 quilòmetres d'acabar hi hagué una caiguda que involucrà a diferents ciclistes, entre ells Aleksei Lutsenko i Harold Tejada de l'Astana Qazaqstan Team, Primož Roglič (Red Bull-Bora-Hansgrohe) i Jarrad Drizners i Bren Van Moer del Lotto Dstny. Tot i la caiguda, el pas del gran grup augmentà i Biniam Girmay (Intermarché-Wanty) s'emportà la victòria d'etapa, la seva tercera en aquest Tour.[2]
- 12 de juliol de 2024 – Agen fins a Pau, 165,3 km.[4]
En una etapa relativament curta, en comparació amb les anteriors, amb només 4 quilòmetres recorreguts, gràcies a un atac de Michał Kwiatkowski (Ineos Grenadiers) i Mathieu van der Poel (Alpecin-Deceuninck), es formà una escapada de 21 corredors, entre ells Jonas Abrahamsen i Magnus Cort de l'Uno-X Mobility, Marijn van den Berg i Neilson Powless de l'EF Education-EasyPost, Matej Mohorič (Bahrain Victorious),Frank van den Broek (Team DSM-Firmenich PostNL), Adam Yates (UAE Team Emirates i els mateixos Kwiatkowski i van der Poel. La primera escapada fou atrapada a uns 50 quilòmetres de l'arribada. Richard Carapaz (EF Education-EasyPost) i Abrahamsen tornaren a marxar sols a només 35 quilòmetres d'acabar, però al cap de 12 quilòmetres, el gran grup els atrapà. Finalment, Jasper Philipsen (Alpecin-Deceuninck) s'emportà la victòria d'etapa després de guanyar l'esprint final.[5][6]
13 de juliol de 2024 – Pau fins a Sent Lari e Sola (Pla d'Adet), 151,9 km.[8]
En la primera etapa als Pirineus, els atacs foren continuats, però no fou fins després d'haver recorregut uns 40 quilòmetres que un atac per part de Cedric Beullens i Arnaud De Lie del Lotto Dstny, Bryan Coquard (Cofidis) i Mathieu van der Poel (Alpecin-Deceuninck) que es creà una escapada. Seguidament, diferents grups escapats s'anaren creant i també s'anaren ajuntant els diferents ciclistes escapats, mentre que altres anaven sent atrapats pel gran grup, fins que només quedaren cinc escapats. Durant l'últim port, l'ascensió al Pla d'Adet, Ben Healy (EF Education-EasyPost) es posà capdavanter en solitari, però el gran grup posà un ritme alt i l'avantatge de l'irlandès s'anà reduint. A 7,2 quilòmetres de l'arribada, Adam Yates (UAE Team Emirates) llançà un atac i 2,5 quilòmetres més endavant ho feu el seu company d'equip Tadej Pogačar. L'eslovè arribà en solitari a la línia d'arribada i Jonas Vingegaard (Team Visma-Lease a Bike), tercer a la general, arribà 39 segons després de Pogačar i aconseguí la segona posició de la general.[9]
- 14 de juliol de 2024 – Lodenvièla fins a Plan de Belha, 197,7 km.[11]
En una etapa que començà en ascens, els atacs foren continus, però Romain Bardet (Team DSM-Firmenich PostNL), David Gaudu (Groupama-FDJ) i Oier Lazkano (Movistar Team) és qui tingueren èxit, tot i ser atrapats pel gran grup després de coronar el primer port categoritzat. Un grup de 21 ciclistes s'escapà un cop acabat el descens, però aquest anà perdent ciclistes i guanyant-ne d'altres que arribaren des del gran grup. A més quilòmetres recorreguts, l'escapada guanyà temps respecte el gran grup i aquest perdé a molts ciclistes i es quedà només un grup de favorits. A 10 quilòmetres de coronar el port final, Jonas Vingegaard (Team Visma-Lease a Bike) atacà i Tadej Pogačar fou capaç de seguir-lo. Més endavant, l'eslovè atacà i marxà per arribar en solitari a l'arribada, guanyant la seva tercera etapa, i segona consecutiva, en aquest Tour. Vingegaard tornà a arribar en segona posició.[12]
15 de juliol de 2024 – Grussan[14]
- 16 de juliol de 2024 – Grussan fins a Nimes, 188,6 km.[15]
En una última oportunitat pels esprintadors, l'únic atac i escapada del dia es creà després d'haver recorregut 100 quilòmetres i fou a mans de Thomas Gachignard (Team TotalEnergies). El francès arribà a tenir 2' 30" respecte el gran grup i fou atrapat a 25 quilòmetres de l'arribada. Jasper Philipsen (Alpecin-Deceuninck) guanyà l'esprint final i s'emportà la tercera victòria en aquest Tour. Biniam Girmay (Intermarché-Wanty), líder de la classificació de punts, patí una caiguda, el que no permeté que pogués disputar la victòria d'etapa.[16]
- 17 de juliol de 2024 – Sant Paul de Tricastin fins a SuperDévoluy, 177,8 km.[18]
Amb 50 quilòmetres recorreguts, Tiesj Benoot (Team Visma-Lease a Bike), Magnus Cort (Uno-X Mobility), Romain Grégoire (Groupama-FDJ) i Bob Jungels (Red Bull-Bora-Hansgrohe) aconseguiren crear una escapada. Més endavant, es creà un grup perseguidor amb ciclistes com Romain Bardet (Team DSM-Firmenich PostNL), Richard Carapaz (EF Education-EasyPost), Geraint Thomas (Ineos Grenadiers), Simon Yates (Team Jayco AlUla) i Christophe Laporte i Wout Van Aert del Team Visma-Lease a Bike. Carapaz, Stephen Williams (Israel-Premier Tech) i Yates marxaren sols, però a 13 quilòmetres de l'arribada, l'equatorià atacà i arribà en solitari a la meta. Yates arribà segon.
18 de juliol de 2024 – Gap fins a Barceloneta de Provença, 179,5 km.[20]
Durant els primers 30 quilòmetres, hi hagué atacs, però no fou fins al primer port que es creà una escapada de 37 ciclistes, entre ells Alex Aranburu i Oier Lazkano del Movistar Team, Victor Campenaerts (Lotto Dstny), Richard Carapaz, Ben Healy i Sean Quinn de l'EF Education-EasyPost, Jai Hindley (Red Bull-Bora-Hansgrohe), Oscar Onley i Frank van den Broek del Team DSM-Firmenich PostNL i Wout Van Aert (Team Visma-Lease a Bike). Amb els quilòmetres, Campenaerts, Michał Kwiatkowski (Ineos Grenadiers) i Mattéo Vercher (Team TotalEnergies) es posaren al capdavant. El trio arribà en solitari a l'arribada per disputar-se la victòria d'etapa, que se l'emportà el belga Campenaerts.[21]
- 19 de juliol de 2024 – Ambrun fins a Isola 2000, 144,6 km.[23]
En una altra etapa de muntanya, les escapades començaren aviat, però Egan Bernal (Ineos Grenadiers) i Richard Carapaz (EF Education-EasyPost) foren qui crearen l'escapada, inicialment amb uns 20 corredors però que acabà amb només 6 ciclistes i són els qui arribaren sols a l'últim ascens a Isola 2000. Durant l'ascens, Matteo Jorgenson (Team Visma-Lease a Bike) atacà i 4 quilòmetres més tard ho feu Tadej Pogačar (UAE Team Emirates). Remco Evenepoel (Soudal Quick-Step) i Jonas Vingegaard (Team Visma-Lease a Bike) intentaren segui a l'eslovè, però fou capaç d'atrapar Jorgenson i arribar a la meta en solitari. Carapaz es convertí en el nou líder de la classificació de la muntanya.[24]
- 20 de juliol de 2024 – Niça fins al Coll de la Couillole, 132,8 km.[26]
En una última etapa de la muntanya, els intents per crear una escapada foren matiners i tot i que alguns tingueren èxit limitat, finalment, després d'uns 70 quilòmetres, s'establí una escapada de 10 ciclistes, entre ells Romain Bardet (Team DSM-Firmenich PostNL), Richard Carapaz (EF Education-EasyPost, Enric Mas (Movistar Team) i Jasper Stuyven (Lidl-Trek). Al darrera, el Soudal Quick-Step prengué control del gran grup i durant l'ascens al Col de la Couillole, l'alta velocitat feu que quedés un grup molt reduït de ciclistes. Al capdavant, després d'una sèrie d'atacs, només quedaren Carapaz i Mas, qui també s'anaren llançant atacs entre ells. Al darrera, Remco Evenepoel (Soudal Quick-Step) atacà a 7 quilòmetres de l'arribada però no tingué èxit i a 4,5 quilòmetres ho tornà intentar, altre cop sense èxit, i aquesta vegada, Jonas Vingegaard (Team Visma-Lease a Bike) feu un altre atac i només Tadej Pogačar (UAE Team Emirates) fou capaç de seguir-lo. El danès i l'eslovè atraparen a Carapaz i Mas i, tot i que Carapaz fou capaç d'aguantar amb el duo, finalment acabà cedint. D'aquesta manera, Pogačar i Vingegaard arribaren sols al final per disputar-se l'etapa, que acabà sent favorable per l'eslovè. Pogačar guanyà la seva cinquena etapa en el Tour de 2024.[27]
21 de juliol de 2024 – Vila de Mònaco (
Mònaco) fins a Niça, 33,7 km. (CRI)[29]
En l'última etapa del Tour de França de 2024, excepcionalment, els ciclistes s'enfrontaren a una contrarellotge individual amb final a Niça. El recorregut presentà una ascensió de segona categoria i rampes de fins el 13%. L'eslovè Tadej Pogačar (UAE Team Emirates) arribà a la última etapa com a líder de la general amb més de 5 minuts d'avantatge respecte Jonas Vingegaard (Team Visma-Lease a Bike), el segon classificat. L'etapa fou vençuda per Pogačar, qui recorregué els 33,7 quilòmetres un minut més ràpid que Vingegaard, el segon classificat de l'etapa. Remco Evenepoel (Soudal Quick-Step) fou tercer, tant de l'etapa com de la classificació general. Amb aquesta victòria, Pogačar guanyà la seva sisena etapa en el Tour de 2024 i també acabà de sentenciar la prova, guanyant així el seu tercer Tour de França.[30]
- ↑ «Étape 12 - Aurillac > Villeneuve-sur-Lot - Tour de France 2024». letour.fr. [Consulta: 20 juliol 2024].
- ↑ Farrand, Stephen. «Tour de France: Biniam Girmay the new sprint boss, takes third win on stage 12». CyclingNews, 11-07-2024. [Consulta: 20 juliol 2024].
- ↑ «Tour de France Stage 12 results». ProCyclingStats. [Consulta: 20 juliol 2024].
- ↑ «Étape 13 - Agen > Pau - Tour de France 2024». letour.fr. [Consulta: 20 juliol 2024].
- ↑ Ostanek, Dani. «Tour de France: Jasper Philipsen powers to stage 13 victory in Pau ahead of Van Aert». CyclingNews, 12-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
- ↑ Thewlis, Tom. «Jasper Philipsen outsprints Wout van Aert to win stage 13 of the Tour de France in Pau». Cycling Weekly, 12-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
- ↑ 7,0 7,1 «Tour de France 2024 Stage 13 results». ProCyclingStats. [Consulta: 21 juliol 2024].
- ↑ «Étape 14 - Pau > Saint-Lary-Soulan Pla d'Adet - Tour de France 2024». letour.fr. [Consulta: 21 juliol 2024].
- ↑ Moultrie, James. «Tour de France: Tadej Pogačar solos to stage 14 victory on Pla d’Adet, consolidates his lead». CyclingNews, 13-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
- ↑ 10,0 10,1 «Tour de France Stage 14 results». ProCyclingStats. [Consulta: 21 juliol 2024].
- ↑ «Étape 15 - Loudenvielle > Plateau de Beille - Tour de France 2024». letour.fr. [Consulta: 21 juliol 2024].
- ↑ Moultrie, James. «Tour de France: Pogačar counters Vingegaard attack on Plateau de Beille for emphatic win on stage 15». CyclingNews, 14-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
- ↑ 13,0 13,1 «Tour de France Stage 15 results». ProCyclingStats. [Consulta: 21 juliol 2024].
- ↑ «Repos2 - Gruissan > Gruissan - Tour de France 2024». letour.fr. [Consulta: 21 juliol 2024].
- ↑ «Étape 16 - Gruissan > Nîmes - Tour de France 2024». letour.fr. [Consulta: 21 juliol 2024].
- ↑ Snowball, Ben. «Tour de France: Jasper Philipsen reignites green jersey battle with Stage 16 win as Biniam Girmay crashes». Eurosport, 16-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
- ↑ 17,0 17,1 «Tour de France 2024 Stage 16 results». ProCyclingStats. [Consulta: 21 juliol 2024].
- ↑ «Étape 17 - Saint-Paul-Trois-Châteaux > Superdévoluy - Tour de France 2024». letour.fr. [Consulta: 21 juliol 2024].
- ↑ 19,0 19,1 «Tour de France Stage 17 results». ProCyclingStats. [Consulta: 21 juliol 2024].
- ↑ «Étape 18 - Gap > Barcelonnette - Tour de France 2024». letour.fr. [Consulta: 21 juliol 2024].
- ↑ Farrand, Stephen. «Tour de France: Victor Campenaerts surges from three-rider breakaway for stage 18 victory». CyclingNews, 18-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
- ↑ «Tour de France 2024 Stage 18 results». ProCyclingStats. [Consulta: 21 juliol 2024].
- ↑ «Étape 19 - Embrun > Isola 2000 - Tour de France 2024». letour.fr. [Consulta: 21 juliol 2024].
- ↑ Farrand, Stephen. «Tour de France: Tadej Pogačar takes stunning solo win on stage 19 to secure yellow jersey». CyclingNews, 20-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
- ↑ «Tour de France 2024 Stage 19 results». ProCyclingStats. [Consulta: 21 juliol 2024].
- ↑ «Étape 20 - Nice > Col de la Couillole - Tour de France 2024». letour.fr. [Consulta: 21 juliol 2024].
- ↑ Ostanek, Dani. «Tour de France: Tadej Pogačar stamps his authority in yellow with stage 20 victory ahead of Jonas Vingegaard». CyclingNews, 20-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
- ↑ 28,0 28,1 «Tour de France Stage 20 results». ProCyclingStats. [Consulta: 21 juliol 2024].
- ↑ «Étape 21 - Monaco > Nice - Tour de France 2024». letour.fr. [Consulta: 21 juliol 2024].
- ↑ Clifford, Flo. «Tadej Pogačar obliterates field in stage 21 time trial to seal his third Tour de France victory and prestigious Giro-Tour double». Cycling Weekly, 21-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
- ↑ 31,0 31,1 «Tour de France Stage 21 results». ProCyclingStats. [Consulta: 21 juliol 2024].
