Tractat de Carrión
| Tipus | tractat internacional  | ||
|---|---|---|---|
| Localització | Carrión de los Condes (província de Palència) | ||
| Estat | Espanya | ||
Del Casal de Barcelona al Casal d'Aragó  | |
|---|---|
1131 - 1134 | |
Els pretendents | |
Els territoris | |
Protagonistes | |
Guerra de successió navarro-aragonesa 1134 - 1135 - 1136 - 1137 | |
Proclamació del Bisbe Ramir i de Garcia Ramires - Invasió d'Alfons VII de Castella - Afillatura de Vadoluengo - Casament de Ramir II d'Aragó - Butlla d'Innocenci II - Tractat d'Alagón - Capítols de Barbastre - Aportacions territorials - Juraments a Ramon Berenguer IV - Confirmació d'Ayerbe - Renúncia de Saragossa | |
1137 - 1140 - 1141 - 1142 - 1146 | |
1148- 1151 - 1152 - 1157 - 1158 - 1162 - 1173 | |
Ofensiva de Garcia Ramires - Tractat de 1149 - Casament de Ramon i Peronella - Tractat de Tudilén - Ofensiva de Ramon Berenguer IV - Testament de Peronella (1152) - Ofensiva de Sanç Garcés - Tractat de Lleida - Testament de Ramir II (1157) - Acord de Nágima - Butlla d'Adrià IV - Pau de Gallur (1159) - Testament de Ramon Berenguer IV - Consell de Regència (1162-1174) - Abdicació de Peronella - Testament de Peronella (1173) | |
Teories | |
Llegendes | |
El Tractat de Carrión és un tractat signat el 21 de febrer del 1140 (o 1139)[1] a Carrión de los Condes (Regne de Lleó) entre el comte de Barcelona i príncep d'Aragó Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella pel qual el comte recuperà la tinença del regne de Saragossa, ocupat pel castellà, a canvi de retre homenatge a Alfons VII i cedir-li algunes viles. També s'estipulava la invasió i repartiment de Navarra entre Aragó i Castella.
Context
[modifica]El tractat s'emmarca en la problemàtica sorgida arran del Testament d'Alfons I d'Aragó (1131) per la seva successió.
El tractat
[modifica]Mitjançant aquest tractat Ramon Berenguer IV recuperava la tinença, no la sobirania, del Regne de Saragossa[2] que el rei Ramir II d'Aragó li havia donat al castellà en el Tractat d'Alagón (1136), i que suposava que les ciutats ocupades pels castellans, Saragossa, Tarassona, Calataiud i Daroca eren desocupades; a canvi, Ramon Berenguer havia de cedir la sobirania de les viles de Calataiud, Daroca i Tarassona, i retre-li per elles homenatge al castellà com a senyor d'elles.[3]
Així mateix s'establia un pacte entre ambdós per tal de repartir-se el Regne de Pamplona governat per Garcia Ramires: els pobles i terres de la riba esquerra del riu Ebre passarien a poder de Castella (Biscaia, Álava, la Rioja i Estella) mentre Ramon Berenguer IV es quedaria amb les places i comarques havia conquerit a la frontera d'Aragó durant els tres anys de guerra entre Navarra y Aragón (1137-1140). De tota la resta de Navarra se'n farien tres parts: una, en la que estava inclosa la ciutat d'Estella, seria per Alfons VII de Castella; les altres dues, on s'incloïa Pamplona, pasarien a Aragó.[4]
| « | «Aquest és el conveni i la concòrdia que van fer entre si l'il·lustre Alfons VII, emperador d'Hispània, i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep dels aragonesos. Fonamentalment es van posar d'acord pel que fa a la terra que té Garcia, el rei dels pamplonesos, a saber: que l'esmentat emperador Alfons tingui d'ella Marañón i tota la terra que des de l'Ebre cap a Pamplona tenia el seu avi el rei Alfons VI el dia que va morir, per altra banda, de la resta de la terra que té el rei Garcia, que el cònsol dels barcelonins tingui tota la que li pertany al regne d'Aragó, sense retre homenatge d'ella, tal com la van posseir en la seva temps els reis Sanç Ramires i Pere I, de l'altra terra de Pamplona, per la qual els reis Sanç i Pere van fer homenatge a Alfons VI, rei de Lleó, que Alfons tingui la tercera part d'ella i el comte dels barcelonins Ramon les altres dues terceres parts, i per aquestes dues terceres parts que presti l'emperador Alfons el mateix homenatge que van prestar els reis Sanç i Pere al rei Alfons VI, avi de l'emperador Alfons. D'altra banda, que en la tercera part de l'emperador estigui el castell d'Estella i en les dues parts del comte la ciutat d'Iruña. A més d'això, el venerable emperador Alfons i l'il·lustre comte dels barcelonins Ramon es van posar d'acord en això: que qualsevol que sigui la manera que puguin recuperar o adquirir les terres de Pamplona que havien de ser repartides segons s'ha dit, ja fora pels dos a la vegada, per un sense l'altre o pels seus homes, que l'emperador tingués la tercera part i el citat comte les altres dues fins que la adquirissin totalment. I quan tot sigui adquirit, que el divideixin entre si en la manera prescrit i que el posseeixin fermament. Aquest conveni i concòrdia va ser realitzat a Carrión nou dies abans de les Kalendas de març, l'any de l'encarnació del Senyor C XXXX després del mil·lenni, era mil·lèsima CLXXVIII, en presència del senyor Berenguer, bisbe de Salamanca, Bernat, bisbe de Sigüenza, Pedro, bisbe electe de Burgos, i divuit comtes i nobles que es troben presents a la cúria de l'emperador.»[5] | » |
Conseqüències
[modifica]Abans de l'estiu Ramon Berenguer IV de Barcelona atacà Navarra entrant pel vall de Lónguida i Pamplona, produint-se la Batalla d'Ejea de los Caballeros, de resultat incert.[6][7] Per la seva part l'exèrcit castella s'acostà a la frontera navarres i s'establí a Calahorra. Garcia Ramires reagrupà les seves forces i se situà a Alfaro, on es produïren algunes escaramuces.
Referències
[modifica]- ↑ Bofarull, Próspero: Colección de documentos inéditos de la Corona de Aragón. Vol IV: Pergamino nº96, 21 de febrero de 1139
- ↑ F. Xavier Hernández, Història militar de Catalunya ISBN 84-232-0638-6
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 61.
- ↑ Arxiu Jaume I: Tractat signat entre el rei Alfons VII de Castella i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, per a repartir-se el regne de Navarra
« Hec est convenientia et concordia, quam fecerunt inter se illustris Adefonsus, imperator Ispanie, et Raimundus Berengarii, comes barchinonensis ac princebs aragonensis. Concordati sunt, in primis, super illam terram quam tenet Garsias, rex pampilonensium, tali scilicet modo, ut Adefonsus, imperator predictus, habeat ex ea Maregno et totam aliam terram quam Adefonsus rex, avus illius, illo die quo mortuus est, ultra Iberum ex parte Pampilonie tenebat. Consul, vero, barchinonensis habeat de cetera terra quam tenet rex Garsias, totam illam terram que regno aragonensi pertinet, sicut eam dompnus Sancius, rex, et Petrus, rex, temporibus suis, sine hominio quod pro illa fecisset, possederunt. De alia, quoque, terra Pampilonie pro qua rex Sancius et rex Petrus Adefonso, regi legionensi, hominium fecerunt, habeat imperator Adefonsus terciam partem ex ea, et Raimundus, comes barchinonensis duas. Et pro illis duabus partibus quas habebit, faciat imperatori Adefonso tale hominium, quale rex Sancius et rex Petrus, Adefonso regi avuo imperatoris Adefonsi fecerunt. In ipsa, vero, tercia parte imperatoris sit castrum Stelle, et in duabus partibus comitis sit Erunnia civitas. Preterea, venerabilis Adefonsus, imperator, et illustris Raimundus, barchinonensium comes, in hoc sunt concordati, ut de illis terris Pampilonie quas partituri sunt, sicut supradictum est, quicquid ambo vel unus sine altero, et per suos homines quocumque modo, recuperare aut acquirere poterint, habeat imperator terciam partem, et comes iam dictus duas, quousque totum acquirant. Cum, autem, totum fuerit adquisitum, dividant inter se modo prescripto et firmiter habeant. Facta conveniencia et concordia apud Charrionem, VIIII kalendas martii anno Dominice incarnationis C XXXX post millesimum, era millesima C L XXVIII, presente dompno Berengario, salamantino episcopo, et Bernardo, sagontino episcopo, necnon et Petro, burgensi electo, atque in presentia comitis Roderici Gomez et comitis Ferrandi et comitis Osorii Martiniz, et Goterri Ferrandez ac Poncii de Cabrera, et Diagri Munioci, maiorisdomus imperatoris, et Roderici Ferrandez et Lop Lopez et Raimundi Fulconis, vicecomitis Cardone, atque Guillelmi Raimundi, dapiferi, et Gaucerandi de Pinoso, ac Bernardi Guillelmi et Petri Taresa, atque Frontini et Iohannis Diaz, et Lup Sancii de Belxid, atque Artalli de Alagone, et aliorum nobilium in curia domini imperatoris existencium.
Tandem, conveniunt inter se imperator et comes, quod de supradictis honoribus unusquisque eorum valeat alteri per fidem, sine enganno, et nullus eorum treguam aut placitum cum prescripto Garsia faciat sine alterius consilio.
Sig+num imperatoris. Sig+num Raimundi, comes.» - ↑ Tomás Urzainqui "La Navarra marítima" ISBN 84-7681-293-0
- ↑ Algunes fonts apunten una victòria navarresa: The Kingdom of León-Castilla under King Alfonso VII, 1126-1157
- ↑ Altres a una vitòria aragonesa: Història, Volum 3
Bibliografia
[modifica]- Zurita y Castro, Jerónimo. Anales de la Corona de Aragón, 1562-1580. Lib. II, cap. II (castellà)