Vés al contingut

Drei Pfeile

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Tres fletxes)
Infotaula d'organitzacióDrei Pfeile

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipussímbol Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaantifeixisme
socialdemocràcia Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1931

Les Tres Fletxes (Alemany: Drei Pfeile), també conegut com a Cercle Antifeixista, és un símbol antifeixista creat a Alemanya per Serguei Txakhotin, ex-assistent del fisiologista Ivan Pàvlov, per a l'organització socialdemòcrata Front de Ferro.[1][2][3] El logotip va sorgir el 1931, durant la crisi política de la República de Weimar, i va ser ideat de tal manera que es poguera superposar fàcilment a l'esvàstica nazi.[4]

Història

[modifica]

A principis de la dècada del 1930, els socialdemòcrates es trobaven enfrontats als comunistes i els nazis. Des del SPD, Carlo Mierendorf va contactar amb l'exiliat rus Serguei Txakhotin per tal que exercira de propagandista a l'organització paramilitar Front de Ferro.[5] A partir del 1932, tots dos van llançar diverses campanyes per a contrarestar tant als comunistes com els nazis, entre elles la del símbol de les tres fletxes com a emblema de militància socialista.[5]

Mierendorf i Txakhotin van llançar la campanya tres fletxes contra l'esvàstica,[6] i el fisiòleg rus va escriure un llibre amb el mateix nom.[7] Les fletxes representaven la lluita socialista contra la reacció, el capitalisme i el feixisme.[8][9]

Simbologia

[modifica]
Militants d'Acció Socialista a Gdynia, 1939.

Estèticament, el símbol estava inspirat per l'art avantguardista revolucionari soviètic.[3] Txakhotin es va inspirar en una esvàstica guixada que va trobar a la ciutat d'Heidelberg.[5] L'ús de fletxes es deu al fet que, al sobreposar-se al símbol nazi, fa la impressió que són aquestes les que s'imposen sobre l'esvàstica.[5]

Hi ha diverses interpretacions pel que fa al significat de les fletxes. A banda del significat original en contra de la reacció, el capitalisme i el feixisme,[8] altra gent les ha identificades amb l'activitat, la disciplina i la unitat de lluita contra l'enemic,[10] o en un altre cas, amb la veritat i la llibertat, l'ordre i la pau i el pa i la justícia.[10] En un pòster per a les eleccions al Reichstag del novembre del 1932, les fletxes apuntaven contra la monarquia, els nazis i els comunistes.[4]

A partir del 1945, l'SPÖ austríac l'hi donaria un nou significat: el treball industrial, agrícola i intel·lectual, units per un cercle roig.[9]

El juny de 1932, les tres fletxes esdevindrien el símbol oficial del Partit Socialdemòcrata i del Front de Ferro.[5] Els membres del Front portaven el símbol a bandes roges que es col·locaven al braç.[11] L'agost del mateix any, el Partit Socialdemòcrata Austríac adopta les tres fletxes com a símbol de combat.[8] El poeta austríac Karl Schneller va dedicar el poema Drei Pfeile al congrés del partit del 1932.[8] El 1933 va ser prohibit a Àustria, juntament amb altres símbols polítics.[9] Després de l'Anschluss, el símbol va ser utilitzat pels Socialistes Revolucionaris d'Àustria i és utilitzat com a grafit contra les esvàstiques.[9]

Entre 1932 i 1935, va ser utilitzat també a Gran Bretanya, Bèlgica i Dinamarca.[5][3] A Polònia va ser utilitzat per diverses associacions abans de la guerra, i com a símbol de resistència durant l'ocupació.[12]

El principal partit socialista de França, la SFIO, adoptaria el símbol quan Txakhotin es va vore obligat a exiliar-se de nou,[5] pels volts de 1933 i 1934.[13] El Partito Socialista dei Laboratori Italiani l'utilitzaria juntament amb la falç i el martell des del 1947.[14]

Pel que fa a l'SPÖ, adoptaria el símbol de nou el 1945.[9] Tot i que a partir dels anys 50 el seu ús entra en declivi, seria un símbol present als cartells del partit fins a la dècada del 1970.[9] En aquella mateixa dècada, els socialistes francesos substituirien les tres fletxes pel puny i la rosa.[15]

Posteriorment, esdevindria un dels símbols del moviment antifa, junt a les banderes d'Acció Antifeixista, organització coetània al Front de Ferro.[16]

Galeria

[modifica]


Referències

[modifica]
  1. Friedrich-Wilhelm Witt, "Die Hamburger Sozialdemokratie in der Weimarer Republik". Unter besonderer Berücksichtigung der Jahre 1929/30 - 1933 ("Hamburg Social Democracy in the Weimar Republic". With special consideration of the years 1929/30 - 1933), Hannover 1971, p. 136
  2. Sergei Tschachotin, Dreipfeil gegen Hakenkreuz ("Three Arrows Against the Swastika"), Kopenhagen 1933
  3. 3,0 3,1 3,2 Dr. Richard Albrecht, PhD., “Dreipfeil gegen Hakenkreuz” - Symbolkrieg in Deutschland 1932 (“Three Arrows Against the Swastika” - symbol war in Germany 1932". Historical Case-Study in Anti-Nazi-Propaganda Within Germany and Western Europe, 1931-35), pub. Janeiro de 2005
  4. 4,0 4,1 Alvarez, Jorge. «Frente de Hierro, el grupo paramilitar alemán de los años 30 antimonárquico, antinazi y anticomunista». LBV. Magazine cultural independiente, 08-04-2017. [Consulta: 15 gener 2019].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Dan S. White. Lost Comrades: Socialists of the Front Generation, 1918-1945. Harvard University Press, 1992, p. 94–95. ISBN 978-0-674-53924-2. 
  6. Richard Albrecht. 'Dreipfeil gegen Hakenkreuz' - Symbolkrieg in Deutschland 1932. GRIN Verlag, 2007, p. 2. ISBN 978-3-638-67833-9. 
  7. Michael W. Berns; Karl Otto Greulich Laser Manipulation of Cells and Tissues. Elsevier Academic Press, 2007, p. 731. ISBN 978-0-12-370648-5. 
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Bund Sozialdemokratischer Freiheitskämpfer/innen, Opfer des Faschismus und aktiver Antifaschist/inn/en. Unser Zeichen
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 «Drei Pfeile - Demokratiezentrum Wien». Arxivat de l'original el 2019-08-02. [Consulta: 15 gener 2019].
  10. 10,0 10,1 Gerstenberg, Günther. «Eiserne Front, 1931-1933» (en alemany). Historisches Lexikon Bayerns. [Consulta: 15 gener 2019].
  11. Georg Franz-Willing. 1933, die nationale Erhebung. Druffel-Verlag, 1982, p. 20. ISBN 978-3-8061-1021-0. 
  12. Truskawa, Tomasz. «Niech się święci 1 maja!» (en polonés), 01-05-2015.
  13. Cépède, Frédéric. «L'identité du Parti Socialiste, permanences et ruptures». A: Serge Berstein. Le Parti socialiste entre Résistance et République. París: Publications de la Sorbonne, 2000, p. 23-36. ISBN 2859444092. 
  14. «LE “TRE FRECCE”». Socialismo italiano 1892, 15-02-2018. [Consulta: 10 setembre 2019].
  15. Annette Becker; Evelyne Cohen La République en représentations: autour de l'œuvre de Maurice Agulhon. Publications de la Sorbonne, 2006, p. 44. ISBN 978-2-8944-546-1. 
  16. Friedmann, Sarah. «What Do The Antifa Symbols Mean? The Flags Often Feature Three Arrows», 15-09-2017.