Tribú amb potestat consular

Antiga Roma:
Regne romà · República Romana · Imperi ·
Principat · Dominat · Imperi d'Occident
Imperi d'Orient

Organització social:

Dret romà
Assemblees romanes
Senat romà
Tribus romanes
Gens
Cursus honorum

Ciutadania romana
Patricis
Equites
Plebeus
Esclavitud

Magistratures ordinàries

Cònsol
Pretor
Tribú de la plebs
Censor
Pontifex Maximus
Qüestor

Prefecte de la ciutat
Edil
Prefecte
Procònsol
Propretor
Interrex

Magistratures extraordinàries

Dictador
Mestre de la cavalleria
Tribú consular
Legat

Triumvir
Decemvir
Vigintisexvir
Interrex

Càrrecs i honors

Emperador romà
Rei de Roma
August
Cèsar
Imperator
Princeps senatus
Tetrarquia
Tetrarca

Magister officiorum
Mestre dels soldats
Governador
Dux
Lictor
Vicarius
Tribú militar

Els tribuni militum consulari potestate («tribuns militars amb potestat consular»), comunament coneguts també com a tribuns consulars, van ser tribuns elegits amb poder consular durant l'anomenat «conflicte dels Ordres» a la República Romana, començant l'any 444 aC, i després de forma contínua des del 408 aC fins al 394 aC i el 391 aC de nou al 367 aC.

Origen i dissolució del càrrec

D'acord amb les històries de Titus Livi i Dionís d'Halicarnàs, la magistratura dels tribuni militum consulari potestate va ser creada durant el conflicte dels Ordres, juntament amb la magistratura del censor, per tal de donar als plebeus accés als més grans nivells de govern sense haver de reformar el càrrec de cònsol; els plebeus podien ser elegits per al càrrec de tribú consular.^[1]

L'elecció entre un collegium de tribuns consulars o cònsols que havien de ser elegits per un any determinat es feia mitjançant un senatconsult,^[2] per tant (segons Titus Livi), el recompte dels períodes de qualsevol dels càrrecs s'intercalava amb l'altre. El nombre de tribuns consulars va variar de 2 a 6, i perquè es consideraven col·legues dels dos censors; de vegades hi ha menció dels «vuit tribuns».

Els estudiosos moderns creuen ara, però, que la creació dels tribuns consulars es va deure a les noves necessitats militars i administratives de l'Estat romà en expansió.^[3] Al principi durant la dècada del 440, els tribuns consulars, elegits a partir de les tres antigues tribus dels Ramnes, Tities i Luceres, formaven part d'una reconversió total de l'estructura militar de l'estat romà per maximitzar l'eficiència militar, que va incloure la creació de la Censura (responsable de realitzar el cens per identificar el nombre d'homes capaços per a les obligacions militars) i el qüestor (responsable del proveïment de diners i béns per als exèrcits).^[3] Al principi eren els patricis els que exercien els càrrecs. Eren coneguts com a «tribuns militars», i van ser els responsables de dirigir els exèrcits en la batalla. No va ser fins molt després que se'ls va donar l'addició anacrònica «amb poder consular», en un intent per distingir-los dels tribuns militars que eren els oficials legionaris de la República mitjana i tardana.^[4]

Els tribuns, igual que els seus predecessors consulars, exercien l'imperium consular, el que indica que devien haver estat elegits pels comicis centuriats, i que les necessitats actuals de l'Estat no podien ser atesos per l'anterior sistema consular.^[3] Des del seu nombre inicial de tres, els tribuns consulars van ser augmentats a quatre per primera vegada l'any 426 aC, en resposta a la situació militar que va considerar la captura de l'Estat romà i l'annexió de Fidenes.^[3]

Més tard, a l'any 405 aC, el nombre de tribuns consulars es va augmentar a sis, per primera vegada, i després d'això, de manera molt ocasional, trobem registrats algun any entre vuit o deu tribuns consulars. L'Estat romà va estar encapçalat per sis tribuns consulars gairebé cada any fins a la dissolució del càrrec i la reintroducció del consolat l'any 366 aC. L'augment es va deure a la necessitat que els tribuns consulars, no només s'ocupessin dels assumptes militars de Roma, sinó també de les necessitats administratives de la ciutat.^[5]

Segons Titus Livi, la pràctica de triar tribuns consulars va arribar a un final definitiu l'any 366 aC, quan va entra en vigor la Lex Licinia de magistratibus, el que permetia als plebeus l'accés al càrrec de cònsol. La comprensió moderna d'aquest procés interpreta el canvi en el sentit que la posició de Roma al Latium s'havia convertit en prou segura per permetre que les funcions urbanes dels tribuns consulars fossin assignades a altres càrrecs amb diferents nivells d'imperium.^[6] Així, la reorganització de l'Estat romà l'any 367/6 aC. va incloure la substitució dels sis tribuns consulars amb cinc funcionaris amb funcions diferents: el govern de l'Estat va passar als dos cònsols, que lliurarien les guerres de Roma i dirigirien les deliberacions del Senat. A més hi havia un pretor que supervisaria demandes de la ciutat, mentre que dos edils curuls durien a terme totes les altres tasques administratives dins de la ciutat, com ara l'organització i celebració dels Ludi Romani i la supervisió i el control dels mercats de Roma.^[6]

Tribuns consulars per any

Presentats segons la cronologia varroniana i les aportacions de Titus Livi i de Diodor de Sicília.^[a] Hi ha una recopilació gairebé exhaustiva dels noms dels tribuns a l'obra de T. Robert S. Broughton amb la col·laboració de Marcia L. Patterson.^[7] Per a més informació sobre com desxifrar els primers noms romans, vegeu Nom romà.

444 aC

Lucius Atilius Longus (per un defecte en els auspicis, va haver de renunciar al càrrec)
Aulus Sempronius Atratinus
Titus Cloelius Siculus

438 aC

434 aC

433 aC

432 aC

426 aC

425 aC

424 aC

422 aC

420 aC

419 aC

418 aC

417 aC

416 aC

415 aC

414 aC

408 aC

407 aC

406 aC

405 aC

404 aC

403 aC

402 aC

401 aC

400 aC

399 aC

398 aC

397 aC

396 aC

395 aC

394 aC

391 aC

390 aC

389 aC

388 aC

387 aC

386 aC

385 aC

384 aC

383 aC

382 aC

381 aC

380 aC

379 aC

378 aC

377 aC

376 aC

370 aC

369 aC

368 aC

367 aC

Notes

↑ Les referències sobre cada magistrat es troben a les seves pròpies pàgines.

Referències

↑ Forsythe, 2005, p. 234-235.
↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita libri, IV, 12, 4
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 Forsythe, 2005, p. 236.
↑ Bringmann, Hans; Smyth, W. J. (trad.) A History of the Roman Republic (2007), pg. 15
↑ Forsythe, 2005, p. 236-237.
↑ ^6,0 ^6,1 Forsythe, 2005, p. 237.
↑ Broughton, T. Robert S; Marcia L. Patterson. The magistrates of the Roman Republic : vol. 1, 509 B.C.-100 B.C. Nova York: American Philological Association, 1951, p. 1-578.

Bibliografia

Forsythe, Gary. A Critical History of Early Rome: From Prehistory to the First Punic War. University of California Press, 2005.

[7] Les referències sobre cada magistrat es troben a les seves pròpies pàgines.

[FOOTNOTEForsythe2005234-235-1] Forsythe, 2005, p. 234-235.

[2] Titus Livi, Ab Urbe Condita libri, IV, 12, 4

[FOOTNOTEForsythe2005236-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 Forsythe, 2005, p. 236.

[4] Bringmann, Hans; Smyth, W. J. (trad.) A History of the Roman Republic (2007), pg. 15

[FOOTNOTEForsythe2005236-237-5] Forsythe, 2005, p. 236-237.

[FOOTNOTEForsythe2005237-6] 6,0 ^6,1 Forsythe, 2005, p. 237.

[8] Broughton, T. Robert S; Marcia L. Patterson. The magistrates of the Roman Republic : vol. 1, 509 B.C.-100 B.C. Nova York: American Philological Association, 1951, p. 1-578.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[a]

[7]