Colibrís

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viccionari	Viccionari
Viquiespècies	Viquiespècies

Colibrís
Trochilidae
	;
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Apodiformes
Família	Trochilidae ; Vigors, 1825
Subfamílies
	Phaethornithinae; Trochilinae;

Els colibrís o picaflors^[1] són els ocells que formen la família dels troquílids (Trochilidae). Són originaris exclusivament d'Amèrica i les espècies es troben des del sud d'Alaska i el Canadà a la Patagònia, tot i que són més abundants a les zones tropicals.

La família dels troquílids té uns 123 gèneres i gairebé 340 espècies. La mida d'aquests ocells oscil·la entre els 6 i els 22 cm i pesen entre 1,8 i 24 grams. El colibrí d'Anna, capaç de moure's 400 longituds corporals per segon i de resistir a acceleracions centrípetes de 10 g, és el vertebrat més ràpid del món.^[2]

L'arbre genealògic dels colibrís, reconstruït basant-se en una anàlisi de 284 de les 338 espècies conegudes, apunta a una ràpida diversificació a partir del Miocè inferior, fa 22 milions d'anys.^[3] Es reparteixen en nou grans clades que reflecteixen les seves relacions amb les plantes amb flor nectaríferes i la seva expansió a noves regions.^[3]^[4] Malgrat que tots els colibrís necessiten nèctar per alimentar el seu metabolisme tan ràpid i el seu estil de vol estacionari, la coevolució de la forma de les flors i dels becs ha afavorit l'aparició de noves espècies de plantes i colibrís.

Característiques distintives[modifica]

S'alimenten principalment del nèctar de les flors, normalment les de color vermell i corol·la tubular a les quals pol·linitzen. També mengen ocasionalment insectes.
El bec és prim i molt llarg
La llengua és bífida i molt llarga, i s'enrotlla al voltant del crani quan l'ocell està en repòs.
Les potes són tan curtes i fràgils que els colibrís han perdut gairebé la capacitat de caminar.
El plomatge presenta iridescències que li donen un aspecte metàl·lic.
Poden estar immòbils a l'aire, pujar verticalment o anar enrere quan estan volant, ja que les ales baten a una velocitat de 15 a 80 vegades per segon, segons les espècies. També és curiós el fet que baten les ales en forma de vuit (d'aquí que puguin restar immòbils. Si les batessin com la resta d'ocells no serien capaços de fer-ho).
Els seus ous, malgrat ser els més petits d'entre els ocells, són grossos en relació al pes dels colibrís, com succeeix a l'inrevés amb la grandària dels ous d'estruç.

Metabolisme[modifica]

Tenen el metabolisme més actiu d'entre tots els animals de sang calenta i el cor d'algunes espècies, com el colibrí de gola blava, arriba a bategar fins a 1.260 vegades per minut. Per a mantenir aquesta activitat metabòlica els cal alimentar-se de manera contínua. Tot i així tenen diverses estratègies de resistència com és el caure en una mena de letargia o l'estalvi energètic nocturn. A més acostumen a migrar en èpoques desfavorables tot i que algunes espècies suporten temperatures de –20 °C.

El metabolisme dels colibrís té la màxima capacitat coneguda de lliurament d'oxigen a les mitocòndries musculars i es creu que arriben al límit del que és possible per al disseny d'un vertebrat.

Taxonomia[modifica]

Tradicionalment se'ls ha ubicat dins l'ordre Apodiformes, on hi ha també els falciots, i encara que segons alguns taxonomistes els colibrís tindrien un ordre propi, Trochiliformes, no hi ha proves concloents per acceptar la proposta.

És la família d'ocells amb el segon major nombre d'espècies.

Tradicionalment s'han classificat en dues subfamílies, els fetornitins (Phaethornithinae), amb unes 34 espècies en sis gèneres, i els troquilins (Trochilinae), amb tota la resta. No obstant això, les anàlisis filogenètiques recents suggereixen que aquesta divisió és inexacta i que hi ha un major nombre de clades majors. Recentment s'ha classificat en 104 gèneres, amb 366 espècies (dues extintes), dins sis subfamílies:^[5]

Subfamília dels florisugins (Florisuginae), amb dos gèneres i 4 espècies.
- Gènere Topaza, amb dues espècies.
- Gènere Florisuga, amb dues espècies.
Subfamília dels fetornitins (Phaethornithinae), amb 6 gèneres i 39 espècies.
- Gènere Eutoxeres, amb dues espècies.
- Gènere Ramphodon, amb una espècie, colibrí ermità becserrat (Ramphodon naevius).
- Gènere Glaucis, amb tres espècies.
- Gènere Threnetes, amb tres espècies.
- Gènere Anopetia, amb una espècie, colibrí ermità cuaample (Anopetia gounellei).
- Gènere Phaethornis, amb 29 espècies.
Subfamília dels politmins (Polytminae), amb 12 gèneres i 29 espècies.
- Gènere Doryfera, amb dues espècies.
- Gènere Schistes, amb dues espècies.
- Gènere Augastes, amb dues espècies.
- Gènere Colibri, amb 4 espècies.
- Gènere Androdon, amb una espècie, colibrí becdentat (Androdon aequatorialis).
- Gènere Heliactin amb una espècie, colibrí banyut (Heliactin bilophus).
- Gènere Heliothryx, amb dues espècies.
- Gènere Polytmus, amb tres espècies.
- Gènere Chrysolampis amb una espècie, colibrí robí (Chrysolampis mosquitus).
- Gènere Avocettula amb una espècie, colibrí mango bec d'alena (Avocettula recurvirostris).
- Gènere Anthracothorax, amb 8 espècies.
- Gènere Eulampis, amb dues espècies.
Subfamília dels lesbinins (Lesbiinae), amb 32 gèneres i 128 espècies.
- Tribu Lesbiini, amb 18 gèneres i 67 espècies.
  - Gènere Heliangelus, amb 10 espècies.
  - Gènere Sephanoides, amb dues espècies.
  - Gènere Discosura, amb 5 espècies.
  - Gènere Lophornis, amb 10 espècies.
  - Gènere Phlogophilus, amb dues espècies.
  - Gènere Adelomyia, amb una espècie, colibrí esquitxat (Adelomyia melanogenys).
  - Gènere Aglaiocercus, amb tres espècies.
  - Gènere Sappho, amb una espècie, colibrí cua d'estel vermell (Sappho sparganurus).
  - Gènere Taphrolesbia, amb una espècie, colibrí de cua metàl·lica ventregrís (Taphrolesbia griseiventris).
  - Gènere Polyonymus, amb una espècie, colibrí cuabronzat (Polyonymus caroli).
  - Gènere Oreotrochilus, amb 6 espècies.
  - Gènere Opisthoprora, amb una espècie, colibrí de cua metàl·lica muntanyenc (Opisthoprora euryptera).
  - Gènere Lesbia, amb dues espècies.
  - Gènere Ramphomicron, amb dues espècies.
  - Gènere Chalcostigma, amb 5 espècies.
  - Gènere Oxypogon, amb 4 espècies.
  - Gènere Oreonympha, amb dues espècies.
  - Gènere Metallura, amb 9 espècies.
- Tribu Heliantheini, amb 14 gèneres i 61 espècies.
  - Gènere Haplophaedia, amb tres espècies.
  - Gènere Eriocnemis, amb 12 espècies.
  - Gènere Loddigesia, amb una espècie, colibrí admirable (Loddigesia mirabilis).
  - Gènere Aglaeactis, amb 4 espècies.
  - Gènere Coeligena, amb 19 espècies.
  - Gènere Lafresnaya, amb una espècie, colibrí vellutat (Lafresnaya lafresnayi).
  - Gènere Ensifera, amb una espècie,
  - Gènere Pterophanes, amb una espècie, colibrí d'ales safir (Pterophanes cyanopterus).
  - Gènere Boissonneaua, amb tres espècies.
  - Gènere Ocreatus, amb una espècie, colibrí cua de fulla (Ocreatus underwoodii).
  - Gènere Urochroa, amb dues espècies.
  - Gènere Urosticte, amb dues espècies.
  - Gènere Heliodoxa, amb 10 espècies.
  - Gènere Clytolaema, amb una espècie, colibrí cua-roig (Clytolaema rubricauda).
Subfamília dels patagonins (Patagoninae), amb un gènere i una espècie.
- Gènere Patagona, amb una espècie, colibrí gegant (Patagona gigas).
Subfamília dels troquilins (Trochilinae), amb 51 gèneres i 164 espècies (dues extintes)
- Tribu Trochilini, amb 28 gèneres i 111 espècies (dues extintes)
  - Gènere Chlorostilbon, amb 17 espècies (dues extintes).
  - Gènere Cynanthus, amb 4 espècies.
  - Gènere Cyanophaia, amb una espècie, colibrí capblau (Cyanophaia bicolor).
  - Gènere Klais, amb una espècie, colibrí carablau (Klais guimeti).
  - Gènere Abeillia, amb una espècie, colibrí d'Abeillé (Abeillia abeillei).
  - Gènere Orthorhyncus, amb una espècie, colibrí crestat (Orthorhyncus cristatus).
  - Gènere Stephanoxis, amb dues espècies.
  - Gènere Aphantochroa, amb una espècie, colibrí tènue (Aphantochroa cirrochloris).
  - Gènere Anthocephala, amb una espècie, colibrí florit (Anthocephala floriceps).
  - Gènere Campylopterus, amb 11 espècies.
  - Gènere Eupetomena, amb una espècie, colibrí cuaforcat (Eupetomena macroura).
  - Gènere Eupherusa, amb 4 espècies.
  - Gènere Elvira, amb dues espècies.
  - Gènere Microchera, amb una espècie, colibrí de capell blanc (Microchera albocoronata).
  - Gènere Chalybura, amb dues espècies.
  - Gènere Thalurania, amb 5 espècies.
  - Gènere Taphrospilus, amb una espècie, colibrí clapat (Taphrospilus hypostictus).
  - Gènere Leucochloris, amb una espècie, colibrí gorjablanc (Leucochloris albicollis).
  - Gènere Leucippus, amb 4 espècies.
  - Gènere Amazilia, amb 36 espècies.
  - Gènere Trochilus, amb dues espècies.
  - Gènere Chrysuronia, amb una espècie, colibrí safir cua de foc (Chrysuronia oenone).
  - Gènere Goethalsia, amb una espècie, colibrí del Pirré (Goethalsia bella).
  - Gènere Goldmania, amb una espècie, colibrí de Goldman (Goldmania violiceps).
  - Gènere Lepidopyga, amb tres espècies.
  - Gènere Juliamyia, amb una espècie, colibrí de Julie (Juliamyia julie).
  - Gènere Hylocharis, amb tres espècies.
  - Gènere Basilinna, amb dues espècies.
- Tribu Lampornithini, amb 7 gèneres i 17 espècies.
  - Gènere Sternoclyta, amb una espècie, colibrí de pit violaci (Sternoclyta cyanopectus).
  - Gènere Hylonympha, amb una espècie, colibrí cua de tisora (Hylonympha macrocerca).
  - Gènere Eugenes, amb una espècie, colibrí magnífic (Eugenes fulgens).
  - Gènere Panterpe, amb una espècie, colibrí insigne (Panterpe insignis).
  - Gènere Heliomaster, amb 4 espècies.
  - Gènere Lampornis, amb 8 espècies.
  - Gènere Lamprolaima, amb una espècie, colibrí de gorja granat (Lamprolaima rhami).
- Tribu Mellisugini, amb 16 gèneres i 36 espècies
  - Gènere Myrtis, amb una espècie, colibrí de collar porpra (Myrtis fanny).
  - Gènere Eulidia, amb una espècie, colibrí d'Arica (Eulidia yarrellii).
  - Gènere Rhodopis, amb una espècie, colibrí d'Atacama (Rhodopis vesper).
  - Gènere Thaumastura, amb una espècie, colibrí de Cora (Thaumastura cora).
  - Gènere Chaetocercus, amb 6 espècies.
  - Gènere Myrmia, amb una espècie, colibrí cuacurt (Myrmia micrura).
  - Gènere Microstilbon, amb una espècie, colibrí de Burmeister (Microstilbon burmeisteri).
  - Gènere Calliphlox, amb 4 espècies.
  - Gènere Doricha, amb dues espècies.
  - Gènere Tilmatura, amb una espècie, colibrí de Dupont (Tilmatura dupontii).
  - Gènere Calothorax, amb dues espècies.
  - Gènere Mellisuga, amb dues espècies.
  - Gènere Calypte, amb dues espècies.
  - Gènere Archilochus, amb dues espècies.
  - Gènere Selasphorus, amb 7 espècies.
  - Gènere Atthis, amb dues espècies.

Referències[modifica]

↑ «picaflor». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Catherine Brahic. «Male hummingbirds break speed record for love». New Scientist, 10-06-2009. [Consulta: 10 juny 2009].
↑ ^3,0 ^3,1 «Hummingbirds' 22-million-year-old history of remarkable change is far from complete» (en anglès), 3 abril 2014. [Consulta: 30 setembre 2014].
↑ McGuire, Jimmy A.; Witt, Christopher C.; Jr, J. V. Remsen; Dudley, R.; Altshuler, Douglas L. «A higher-level taxonomy for hummingbirds» (en anglès). Journal of Ornithology, 150, 1, 2008, pàg. 155–165. DOI: 10.1007/s10336-008-0330-x. ISSN: 0021-8375.
↑ KL. Schuchmann i A. Bonan. (2018). Hummingbirds (Trochilidae). J. del Hoyo, A. Elliott, J. Sargatal, DA. Christie i E. de Juana. Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona.

Bibliografia[modifica]

Bleiweiss, Robert; Kirsch, John A. W.; Matheus, Juan Carlos (1999): "DNA-DNA hybridization evidence for subfamily structure among hummingbirds". Auk 111(1): 8-19. PDF fulltext Arxivat 2008-02-27 a Wayback Machine.
del Hoyo, J.; Elliott, A.; Sargatal, J. (editors) (1999): Handbook of Birds of the World, Volume 5: Barn-owls to Hummingbirds. Lynx Edicions, Barcelona. ISBN 84-87334-25-3
Gerwin, John A. & Zink, Robert M. (1998): "Phylogenetic patterns in the Trochilidae". Auk 115(1): 105-118. PDF fulltext Arxivat 2008-02-27 a Wayback Machine.
Meyer de Schauensee, Rodolphe (1970): A Guide to Birds of South America. Livingston, Wynnewood, PA.
Shackelford, Clifford Eugene; Lindsay, Madge M.; Klym, C. Mark (2005): Hummingbirds of Texas with their New Mexico and Arizona ranges. Texas A&M University Press, College Station. ISBN 1-58544-433-2
Skutch, Alexander F.; Singer, Arthur B. (1973): The Life of the Hummingbird. Crown Publishers, New York. ISBN 0-517-50572-X
Warrick, D. R.; Tobalske, B.W.; Powers, D.R. (2005): "Aerodynamics of the hovering hummingbird". Nature 435: 1094-1097 doi:10.1038/nature03647 (HTML abstract)

Vegeu també[modifica]

Llista de colibrís

Enllaços externs[modifica]

[1] «picaflor». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Catherine Brahic. «Male hummingbirds break speed record for love». New Scientist, 10-06-2009. [Consulta: 10 juny 2009].

[sd-3] 3,0 ^3,1 «Hummingbirds' 22-million-year-old history of remarkable change is far from complete» (en anglès), 3 abril 2014. [Consulta: 30 setembre 2014].

[4] McGuire, Jimmy A.; Witt, Christopher C.; Jr, J. V. Remsen; Dudley, R.; Altshuler, Douglas L. «A higher-level taxonomy for hummingbirds» (en anglès). Journal of Ornithology, 150, 1, 2008, pàg. 155–165. DOI: 10.1007/s10336-008-0330-x. ISSN: 0021-8375.

[5] KL. Schuchmann i A. Bonan. (2018). Hummingbirds (Trochilidae). J. del Hoyo, A. Elliott, J. Sargatal, DA. Christie i E. de Juana. Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Registres d'autoritat	LCCN (1) NDL (1) NKC (1)
Bases d'informació	GEC (1)