Ussul al-fiqh

Els ussul al-fiqh —en àrab أصول الفقه, uṣūl al-fiqh, 'les arrels de la llei'— són l'estudi dels orígens, les fonts i els principis en què es basa la jurisprudència islàmica (fiqh). En un sentit ampli, inclou l'estudi dels fonaments filosòfics de la llei i els procediments mitjançant els quals la llei és aplicable als casos particulars a partir d'aquestes fonts.

Per a la majoria dels musulmans, és a dir, els sunnites, hi ha quatre fonts principals de jurisprudència:

• l'Alcorà (la 'paraula de Déu')
• la sunna (la 'tradició del Profeta')
• l'ijmà (el consens)
• el qiyàs (l'analogia)

Aquestes fonts van ser documentades i organitzades principalment per Abu-Abd-Al·lah aix-Xafií (767-819, a l'origen de l'escola de jurisprudència xafiïta), que va desenvolupar un procediment coherent i sistemàtic de raonament jurídic. Va escriure Ar-rissala, un exemple d'aplicació de la lògica i l'ordre a la jurisprudència islàmica.