Usuari:Mcapdevila/Establiment comercial
Un establiment comercial és l'espai físic, un local o botiga on s'ofereixen serveis sobre mercaderies per a la venda. També es coneix com a punt de venda o comerç.[1] En un establiment comercial es transmeten béns i serveis amb un fi lucratiu. Això implica que:
- En un establiment comercial no es fabrica o produeix cap tipus d'articles.
- Un establiment comercial és un «intermediari», en general minorista, entre el fabricant i el consumidor.
- Un establiment comercial està orientat a obtenir beneficis.
Altres denominacions[modifica]
Establiment mercantil[modifica]
Un establiment mercantil és el conjunt d'elements físics o materials i personals adreçats a la consecució d'un fi determinat, de natural empresarial o mercantil. Així, «establiment mercantil» té un sentit més ampli que «establiment comercial».
L'establiment mercantil, per dret, és una organització particular, fruit de la creació intel·lectual de l'empresari. Com a organització particular, està integrada per diferents elements de caràcter material i personal, elements que tenen el seu valor, i que tot ells, integrats, conformen sinergies.
A l'establiment mercantil el valor econòmic té una importància cabdal perquè aquest valor permet l'establiment d'negocis jurídics; es pot comprar o vendre l'establiment, arrendar, lliurar-lo a usdefruit o hipoteca.
Punt de venda[modifica]
Un «punt de venda» és el lloc o local en què s'atén a clients presencialment, ja bé sigui per vendre productes o per prestar algun servei. Aquesta expressió prové de la traducció literal de point of sale o POS en anglès, encara que en aquest idioma es l'expressió es referís al punt físic on s'executa la transacció econòmica, és a dir, la caixa o la línia de caixes.
Evolució[modifica]
L'antecedent dels establiments comercials es pot trobar a les fires durant l'edat mitjana, on agricultors, ramaders i artesans intercanviaven els seus productes. Més endavant, per evitar el desabastiment entre fira i fira, sorgeixen els magatzems o petits dipòsits, on un comerciant ven els articles bàsics. Així apareix el comerç minorista.
Classificació[modifica]
Establiment comercial de béns[modifica]
Els establiments comercials minoristes poden classificar segons diversos criteris, sent els més comuns els referits al seu caràcter individual o col·lectiu (mercat, centre comercial), a la seva grandària (petits, mitjans i grans establiments), al tipus de productes que comercialitza (especialitzat en alimentació, adrogueria, confecció, joguines, etc.) i, principalment, al sistema de venda (tradicional, com les farmàcia s, de lliure servei, com els supermercat s, o mixt, com els grans magatzems).
En cas de venda de productes aquests locals solen tenir una o diverses zones d'exposició dels articles que venen, gairebé sempre una zona oberta a l'exterior o aparador per atraure el públic i una altra interna on els clients poden veure els articles més de prop i generalment tocar-los. A més, compta amb la zona principal, la d'atenció als clients, on sol haver-hi una caixa registradora o un terminal punt de venda. Finalment, depenent de la grandària de l'establiment i el tipus d'articles que vengui, solen tenir un espai reservat per a magatzem.
Establiment comercial de serveis[modifica]
A més, en el sentit més ampli, dins d'establiments comercials es consideren alguns locals no dedicats al comerç, pròpiament dit, sinó a altres activitats lúdiques relacionades amb l'oci, com discoteques, bars, restaurants, hotels, lloguer de cotxes, agències de viatges...
En el cas de serveis, els locals tenen una zona d'espera més àmplia on els clients pot veure o llegir en expositors, cartells o pantalles els serveis que presta el negoci, i una altra zona principal, normalment veïna, on són atesos (despatx, oficina ... en anglès frontoffice). També, depenent dels serveis que presten poden tenir una altra zona separada on preparen o realitzen aquests serveis que es demanen (rebotiga, en anglès backoffice).
Situació a Espanya[modifica]
L'establiment està definit en els articles 3, 85 i 86 del codi de comerç. Si el comprador és un consumidor final llavors es parla de comerç minorista (a Espanya, codi 52 de la classificació nacional d'activitats econòmiques - CNAE-). Si els productes que es venen són vehicles de motor i els seus accessoris, a més de combustible, llavors es classifica dins del codi CNAE 50.
A Espanya hi ha restriccions jurídiques a la lliure obertura de grans establiments comercials minoristes, variant la definició segons la comunitat autònoma de què es tracti, ja que aquesta competència va deixar de pertànyer en exclusiva a l'Estat des de mitjans dels anys 90 del segle XX. En general, es considera gran establiment comercial aquell que supera els 2.500 metres quadrats de superfície de venda.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Institut d'Estudis Catalans. .